Farmàcia

• •No disposem d'estudis que comparin la combinació de nateglinida i metformina amb l'associació d'una sulfonilurea més metformina.

• Tampoc no hi ha estudis que avaluïn l'efecte de la nateglinida sola o associada amb metformina sobre la reducció de la morbimortalitat en els pacients diabètics.

• Si bé la combinació de nateglinida més metformina és més eficaç que els dos fàrmacs per separat en la reducció de l'hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú, presenta un major risc d'hipoglucèmia.

Teràpia combinada amb metformina en pacients amb diabetis tipus 2 controlats inadequadament amb una dosi màxima tolerada de metformina en monoteràpia.

Nateglinida és un secretagog d'insulina d'efecte ràpid i de curta durada, dependent del funcionament de les cèl·lules beta dels illots pancreàtics. Provoca l'obertura dels canals del calci i augmenta la secreció d'insulina, la qual és proporcional a l'administració d'aliments i a la glucèmia.

Cal administrar-la, per via oral, just abans (entre un i trenta minuts) de les tres menjades principals. El seu consum requereix, per tant, que hi hagi ingestió d'aliments. La dosi inicial recomanada és de 60 mg abans de cada àpat però, en funció dels valors de l'hemoglobina glicosilada es pot augmentar fins a 120 mg o 180 mg (dosi màxima/per presa).

No hi ha estudis que comparin la combinació nateglinida més metformina amb l'associació de referència, una sulfonilurea més metformina. La combinació de nateglinida (120 mg TID) més metformina (500 mg TID) produeix un efecte additiu, superior (de forma estadísticament significativa) al produït pels dos fàrmacs per separat en la reducció de l'hemoglobina glicosilada i de la glucèmia en dejú però, en aquest sentit, no hi ha estudis que la comparin amb una sulfonilurea. Tampoc no hi ha estudis que avaluïn la nateglinida sola o associada amb metformina quant a la reducció de la morbimortalitat. L'efecte de la nateglinida sola sobre l'hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú també és dosidependent però poc rellevant (reduccions entre 0.2 i 0.6 % a les 12 setmanes). L'efecte en la glucèmia postprandrial (primers 60 minuts) és dosidependent i -en un únic assaig clínic- va ser superior al de la glibenclamida. Nateglinida incrementa la insulinèmia en dejú de forma irrellevant però sí que augmenta la postprandrial de forma estadísticament significativa i dosidependent. El seu efecte màxim és als 30 - 90 minuts, mentre que el de glibenclamida és als 60 - 300 minuts. La durada de l'efecte és de més de 4 hores, amb un pic màxim a les 2 hores.

• Reaccions adverses: Quan està associada amb metformina hi ha un risc major d'hipoglucèmia respecte de l'administració dels dos fàrmacs per separat. El percentatge de pacients que presenta alguna reacció adversa és molt variable d'un assaig a un altre. Al voltant d'un 10 % dels pacients presenten hipoglucèmia (14'5 % quan s'associa amb metformina). Les reaccions d'hipersensibilitat i les elevacions dels enzims hepàtics són rares (en 1 - 10 de cada 10.000 pacients tractats).

• Contraindicacions: Està contraindicada en l'embaràs i la lactància i en els pacients amb disfunció hepàtica greu atès que no hi ha prou informació de la seva administració en aquests pacients.

• Precaucions: Cal tenir precaució en els pacients que condueixen vehicles i usen màquines, atès el risc d'hipoglucèmia

• Interaccions amb medicaments: Cal tenir en compte que els IECA poden potenciar l'efecte hipoglucemiant de la nateglinida mentre que els diürètics, corticosteroides i agonistes beta el poden reduir.

Nateglinida es comercialitza amb cupó precinte diferenciat, és a dir, necessita de validació sense que sigui necessari l'informe d'un especialista.