Dictamen

Aliskirèn/hidroclorotiazida Núm. 3, març 2011

• PDF del dictamen
• PDF del informe estàndard

Comparadors de referència: Diürètics tiazídics / inhibidor de l'enzim convertidor d'angiotensina (IECA)

• Justificació:

  No es disposa d’informació de l’efecte d’aliskirèn en monoteràpia o associat a hidroclorotiazida sobre la morbimortalitat cardiovascular relacionada amb l’hipertensió arterial (HTA).
  Per a la combinació d’aliskirèn/hidroclorotiazida, només es disposa de dades d’eficàcia en la reducció de la pressió arterial diastòlica (PAD) de pacients amb HTA lleu-moderada, majoritàriament. No es disposa d’estudis comparatius en què s’avaluï la combinació aliskirèn/hidroclorotiazida en dosis fixes, respecte de la combinació d’ambos fàrmacs en diferents preparats, ni respecte d’altres combinacions antihipertensives en dosis fixes. Tampoc es disposa de dades d’eficàcia, ni de seguretat a llarg termini, ni d’adhesió dels pacients al tractament.

• Lloc en la Terapèutica:

  Actualment, molts dels pacients hipertensos necessiten més d'un antihipertensiu per assolir les xifres- objectiu de pressió arterial.
  L’elecció de la combinació de fàrmacs antihipertensius es du a terme a criteri dels professionals, i tenint en compte les dades d’eficàcia dels diversos antihipertensius disponibles, relacionades amb: la reducció de la morbimortalitat, la comorbiditat del o la pacient, les característiques farmacològiques dels principis actius i el seu perfil d’efectes adversos. Per a la major part de pacients hipertensos que requereixen una associació de fàrmacs, la més indicada és la d’un diürètic, conjuntament amb un inhibidor de l’enzim conversor de l’angiotensina (IECA).
  Per a l’associació d’aliskirèn/hidroclorotiazida, només es disposa de dades de reducció de la PAD; per tant, es recomana (en cas de ser necessari emprar més d’un fàrmac) seguir associant els antihipertensius considerats de primera línea, que sí que han mostrat reduir la morbimortalitat dels pacients amb HTA.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES FARMACOLÒGIQUES DEL MEDICAMENT

• INDICACIONS APROVADES

  Tractament de la hipertensió essencial en pacients en qui la pressió arterial no està adequadament controlada amb aliskirèn o hidroclorotiazida en monoteràpia; o com a teràpia de substitució en pacients adequadament controlats amb aliskirèn i hidroclorotiazida, administrats concomitantment a la mateixa dosi que la combinació.

• POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ

  La dosi recomanada és un comprimit al dia.

  En els pacients no controlats adequadament amb aliskirèn o hidroclorotiazida en monoteràpia, abans de canviar a la combinació fixa es recomana ajustar la dosi de cadascun dels components. Quan estigui clínicament indicat, pot considerar-se el canvi directe de la monoteràpia a la combinació fixa. Els pacients tractats amb aliskirèn i hidroclorotiazida per separat poden canviar a un comprimit de la combinació aliskirèn/hidroclorotiazida que contingui les mateixes dosis.

• DADES D'EFICÀCIA

  No es disposa de dades de morbimortalitat d’aliskirèn en monoteràpia (vg. l’informe del CANM d’aliskirèn), ni associat a hidroclorotiazida. Addicionalment, tampoc s’han publicat estudis comparatius d’aliskirèn/hidroclorotiazida respecte d’altres combinacions en dosis fixes d’antihipertensius considerats de primera línea. Per a aliskirèn/hidroclorotiazida, només es disposa de dades d’eficàcia en la reducció de la PAD de pacients, amb HTA lleu-moderada, majoritàriament.  

• DADES DE SEGURETAT

  Reaccions adverses
  En els estudis clínics que s’han dut a terme, la incidència d’efectes adversos observada en pacients tractats amb l’associació d’aliskirèn i hidroclorotiazida (en dosis fixes o en preparats diferents) va ser similar a l’observada amb cadascun dels seus components en monoteràpia.

  Els efectes adversos més freqüentment comunicats han estat: diarrea, nasofaringitis, cefalea, mareig, mal d’esquena, vertigen i hipercolesterolèmia. També s’han descrit alguns efectes adversos greus com són: angioedema, alteracions hematològiques; així com singlot i hipercalèmia. En dosis elevades l’aliskirèn pot ocasionar hiperplàsia de la mucosa intestinal i tumors en animals; motiu pel qual l’European Medicines Agency (EMA) proposa el seguiment dels pacients tractats amb l’associació aliskirèn/hidroclorotiazida, i la realització d’estudis de seguretat a llarg termini.

  Contraindicacions
  · Hipersensibilitat al principi actiu o a algun dels seus excipients; o a altres substàncies derivades de les sulfonamides
  · Antecedents d'angioedema amb aliskirèn
  · Segon i tercer trimestre de l'embaràs
  · Lactància
  · Insuficiència renal greu (taxa de filtració glomerular [TFG] < 30 ml/min/1,73 m2)
  · Hipopotassèmia refractària, hipercalcèmia
  · Insuficiència hepàtica greu
  · Ús concomitant d'aliskirèn amb ciclosporina (un inhibidor molt potent de la glicoproteïna P [GpP]), i altres inhibidors potents de la GpP (quinidina, verapamil)

  Precaucions
  · Insuficiència cardíaca: per escassetat de dades sobre eficàcia clínica i seguretat
  · Angioedema
  · Depleció del volum intravascular: per risc d’hipotensió simptomàtica
  · Desequilibri electrolític
  · Insuficiència renal lleu a moderada i trasplantament renal (TFG = 30 ml/min/1,73 m2, però < 60 ml/min/1,73 m2)
  · Insuficiència hepàtica
  · Inhibidors moderats de la GpP
  · Estenosi valvular aòrtica i mitral, cardiomiopatia hipertròfica obstructiva
  · Estenosi de l'artèria renal i hipertensió renovascular
  · Efectes metabòlics i endocrins: la teràpia amb tiazides pot perjudicar la tolerància a la glucosa.
  · Augments en els nivells de colesterol i triglicèrids s'han associat a la teràpia amb diürètics tiazídics. En alguns pacients tractats amb tiazides, pot aparèixer hiperuricèmia o desencadenar-se gota manifesta.
  · Altres: en el cas de diarrea greu i persistent, s'ha d'interrompre el tractament amb aliskirèn/hidroclorotiazida.
  · Es poden produir reaccions d'hipersensibilitat a la hidroclorotiazida en pacients amb o sense antecedents d’al·lèrgia; o asma bronquial. Amb l'ús de diürètics tiazídics s'ha notificat exacerbació o activació del lupus eritematós sistèmic.

  Interaccions amb aliments i medicaments
  · Medicaments que modifiquen els nivells sèrics de potassi.
  · Medicaments afectats per les alteracions del potassi en sèrum.
  · Altres agents antihipertensius.

  Utilització en grups especials
  · Embaràs. No hi ha dades sobre la utilització d’aliskirèn/hidroclorotiazida en dones embarassades; per això, no s'ha d'utilitzar en dones que vulguin quedar-se embarassades, ni durant el primer trimestre de l'embaràs; i està contraindicada durant el segon i tercer trimestre de l'embaràs.
  · Lactància. Aliskirèn/hidroclorotiazida està contraindicat durant el període de lactància.
  · Insuficiència renal. No es requereix un ajustament de la dosi inicial en pacients amb insuficiència renal de lleu a moderada. A causa del component hidroclorotiazida, aquesta combinació està contraindicada en pacients amb insuficiència renal greu (TFG < 30 ml/min/1,73 m2).
  · Insuficiència hepàtica. No es requereix un ajustament de la dosi d'inici en pacients amb insuficiència hepàtica de lleu a moderada. A causa del component hidroclorotiazida, aquesta combinació està contraindicada en pacients amb insuficiència hepàtica greu.
  · Pacients d'edat avançada (majors de 65 anys). No es requereix un ajustament de la dosi inicial en pacients d'edat avançada.
  · Pacients pediàtrics. Aliskirèn/hidroclorotiazida no està recomanat en infants i adolescents menors de 18 anys a causa de l'absència de dades sobre seguretat i eficàcia.
  

Especialitats	Laboratori // preu (€)
Rasilez HCT 150 mg/12,5 mg 28 comprimits	Novartis Europharm Limited // 26,54 €
Rasilez HCT 150 mg/25 mg 28 comprimits	Novartis Europharm Limited // 26,54 €
Rasilez HCT 300 mg/12,5 mg 28 comprimits	Novartis Europharm Limited // 42,46 €
Rasilez HCT 300 mg/25 mg 28 comprimits	Novartis Europharm Limited // 42,46 €

Per a la realització d’aquesta avaluació s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixt d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d’Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc, i l'Institut Català de la Salut.

Bibliografia

1. Fitxa tècnica de Rasilez HCT®. Laboratorios Novartis, 2008. Disponible a URL: http://www.ema.europa.eu/humandocs/PDFs/EPAR/rasilezHCT/emea-combined-h964es.pdf [consultat en març 2010]

2. Comité de Medicamentos de Uso Humano (CHMP). Informe Público Europeo de Evaluación (EPAR). Rasilez HCT®. EMEA H/C/964; 2009. Disponible en URL: http://www.emea.europa.eu/index/indexh1.htm [consultat en març 2010]

3. Aliskireno (DCI). Ficha Noved Ter 2009; (1).

4. Tratamiento de la hipertensión arterial: aspectos controvertidos. Bol Ter Andal Monogr 2006; (22): 1-39.

5. Frank J. Managing hypertension using combination therapy. Am Fam Physician 2008; 77(9): 1.279-1.289.

6. Mancia G et al. 2007 Guidelines for the management of arterial hypertension: The Task Force for the Management of Arterial Hypertension of the European Society of Hypertension (ESH) and of the European Society of Cardiology (ESC). Eur Heart J 2007; 28(12): 1.462-1.536.

7. Molina Díaz R et al. Grupo de hipertensión arterial de la SAMFYC. Séptimo informe del Joint National Committee sobre prevención, detección, evaluación y tratamiento de la hipertensión arterial (JNC 7). Versión en español y traducción. Disponible a URL: http://www.infodoctor.org/rafabravo/JNC-7esp.pdf [consultat el març de 2010].

8. Jordan J et al. Direct Renin inhibition with aliskiren in obese patients with arterial hypertension. Hypertension 2007; 49(5): 1.047-1.055.

9. Blumenstein M et al. Antihypertensive efficacy and tolerability of aliskiren/hydrochlorothiazide (HCT) single-pill combinations in patients who are non-responsive to HCT 25 mg alone. Curr Med Res Opin 2009; 25(4): 903-910.

10. Nickenig G et al. Efficacy of aliskiren/hydrochlorothiazide single-pill combinations in aliskiren non-responders. Blood Press 2008; Suppl 2: 31-40. Abstract in Medline Internet PubMed-National Library of Medicine 1966-2009; PMID: 19203020). Disponible a URL: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/PubMed/ [consultat en juliol 2010].

11. Villamil A et al. Renin inhibition with aliskiren provides additive antihypertensive efficacy when used in combination with hydrochlorothiazide. J Hypertens 2007; 25(1): 217-226.