Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent: Grup de treball de l'ICS. Autoanàlisi de glucèmia capil·lar en la diabetis. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2002. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 5 [URL disponible en: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/ glucemia/index.htm]

05 Autoanàlisi de glucèmia capil·lar en la diabetis   • Resum • Introducció • Recomanacions generals • Taula d’indicació i freqüència • Indicacions de l’AGC • Altres tipus d’autoanàlisi En els últims anys han aparegut diferents estudis en els quals s’ha demostrat que un control metabòlic estricte de la diabetis mellitus (DM) redueix l’aparició i/o progressió de les complicacions cròniques (2-4). En aquests estudis, l’autoanàlisi de la glucèmia capil·lar (AGC) s’ha considerat una eina útil, juntament amb la dieta, l’exercici físic i els fàrmacs, ja que afavoreix l’autoresponsabilització del pacient. 1. L’AGC és actualment el mètode d’elecció per a l’autoanàlisi. Cal adequar el tipus de lector de glucèmia a les característiques del pacient. 2. Tota pauta d’autoanàlisi ha d’anar acompanyada d’instruccions sobre: els valors de glucèmia desitjables, com registrar els valors a la llibreta d’autocontrol, com actuar en cas de descompensacions (valors molt elevats o massa baixos) i quan s’ha de consultar amb l’equip sanitari. 3. Cada any o bé quan les xifres de les glucèmies capil·lars no concordin amb els resultats de les anàlisis de laboratori serà necessari revisar conjuntament amb el pacient l’estat i el funcionament de l’aparell mesurador, la tècnica de punció, així com la manipulació i conservació de les tires. Recomanacions sobre la indicació i la freqüència de l’AGC en pacients amb DM en situació estable i amb un control acceptable. Notes 1. En cas de tractaments intensificats, bomba d’infusió contínua d’insulina o bé si la pacient vol quedar-se embarassada (un any abans) per tal d’optimitzar-ne el control. 2. L’AGC, cal iniciar-la o augmentar-ne la freqüència quan hi ha un deteriorament del control metabòlic, per evitar descompensacions hiperglicèmiques severes en casos determinats i en pacients en qui es preveu un canvi o una intensificació del tractament. 3. S’ha d’adequar el nombre de determinacions al nombre de dosis d’insulina i al grau de control. En cas que el pacient mateix modifiqui les dosis d’insulina, cal augmentar el nombre d’ AGC. Diabetis tipus I L’AGC constitueix una part essencial del tractament i s’ha de recomanar a tots els pacients amb una freqüència de fins a 10 controls diaris (habitualment de 3 a 7). Diabetis Gestacional L’AGC constitueix una part essencial del tractament, tant en les pacients tractades amb dieta com en les que necessiten insulina. S’ha de recomanar a totes les pacients amb una freqüència de fins a 7 controls diaris (habitualment de 3 a 7). Diabetis tipus II Hi ha consens sobre la seva utilitat en els pacients tractats amb insulina mentre que hi ha dubtes raonables sobre la seva efectivitat i relació cost/efectivitat en els pacients tractats únicament amb dieta o amb fàrmacs orals. No se sap amb claredat quin tipus de pacient podrà beneficiar-se de l’ús de l’AGC. Per això és imprescindible que l’equip sanitari indiqui de manera individualitzada, en cada cas, la necessitat i la freqüència d’aquesta tècnica. Aquestes recomanacions pretenen orientar els professionals sobre la indicació i la freqüència de l’AGC en pacients en situació estable i amb un control metabòlic acceptable. Així doncs, caldrà augmentar-ne la freqüència quan es produeixi algun canvi i/o intensificació del tractament i en aquelles circumstàncies que representin un risc de descompensació de la malaltia. 1. Glucosúries: en pacients insulinitzats que no accepten l’AGC. 2. Cetonèmies: en alguns pacients que presenten episodis de cetosi freqüents (diabetis tipus I i pacients embarassades). 3. Cetonúries: · pacients amb diabetis tipus I, pacients embarassades diabètiques i diabetis gestacional. · descompensacions agudes amb glicèmia > 300. Document de consens elaborat per un grup de treball de l’Institut Català de la Salut amb el suport del Consell Assessor sobre la Diabetis a Catalunya del Departament de Sanitat i Seguretat Social i aprovat per l’Associació Catalana de Diabetis, el Grup d’Estudi de la Diabetis a l’Atenció Primària de Salut (GEDAPS) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.