Institut Català de la Salut
És una prova que fa el pacient mateix o un familiar per mesurar la glucèmia (el sucre de la sang).
L'autoanàlisi està indicada quan cal conèixer les xifres de glucèmia a diverses hores del dia per poder adequar millor la medicació i l'alimentació, si hi ha risc d'hipoglucèmia i, sobretot, si s'ha d'ajustar la dosi d'insulina. Normalment, es fa abans dels àpats o bé, dues hores després.
No sempre cal que us feu l'autoanàlisi; el vostre equip sanitari us recomanarà quan és necessària.
És variable, dependrà del tractament, del grau de control i de la vostra disponibilitat.
El vostre equip sanitari us indicarà la freqüència convenient en cada situació.
Heu de disposar d'un aparell mesurador de glucèmia, d'una eina per fer-vos la punxada amb la llanceta corresponent, dels papers reactius i d'una llibreta per apuntar els resultats.
Cal que us renteu les mans amb aigua i sabó, mai amb alcohol.
Extraieu-vos una gota de sang de la banda lateral de la polpa del dit i apliqueu-la al paper reactiu. Poseu el paper a l'aparell mesurador, segons la tècnica que s'hi indiqui.
Llegiu el resultat que apareix a la pantalla i anoteu-lo a la llibreta d'autocontrol, indicant el dia, l'hora i totes aquelles incidències que hagin pogut ser la causa de xifres alterades. Recordeu-vos de portar la llibreta en totes les visites al centre sanitari. Cal que canvieu freqüentment de dit o lloc de punció.
Cal que reviseu el número de codi en l'aparell cada vegada que canvieu d'envàs de papers reactius (paper de calibratge o xip).
Comproveu que els papers reactius no estiguin caducats.
Conserveu adequadament l'aparell i els papers (eviteu les temperatures massa elevades o massa baixes).
Consulteu si apareixen valors inesperats o missatges com "HI" (molt elevat) o "LO" (molt baix).
Verifiqueu almenys una vegada l'any el funcionament correcte de l'aparell.