La Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS neix l’any
2008 amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de
la prescripció dels i les professionals de l’ICS sobre la
base dels principis d’idoneïtat, seguretat dels pacients,
efectivitat i eficiència. La Comissió aplega professionals
d’atenció primària i hospitalària de l’ICS
i de l’Institut Català d’Oncologia.
La Comissió es concep com un espai participatiu de naturalesa
assessora, on els seus membres treballen en xarxa per posar en comú
coneixements i experiència en matèria de terapèutica
amb medicaments. Aquests coneixements i experiència es consoliden
no només en el suport a la presa de decisions sobre medicaments
d’alt impacte assistencial o econòmic, sinó també
mitjançant guies i protocols de suport a la tasca diària
dels i les professionals de l’ICS.
En el nostre país existeix una llarga tradició de seleccionar medicaments mitjançant comissions destinades a racionalitzar l’ús de fàrmacs en funció d’una tria objectiva i consensuada, segons criteris rigorosos i transparents. A l’ICS, en són un exemple el Comité d’Avaluació de Nous Medicaments en atenció primària i les diverses comissions de farmàcia creades a cada hospital, que ara es complementen amb la Comissió Farmacoterapèutica, que els presta suport i els serveix d’altaveu.
Un dels objectius principals de la Comissió ha
estat consensuar una Guia Farmacoterapèutica corporativa. Aquest
document neix amb la voluntat de compartir criteris de prescripció
entre nivells assistencials i inclou una selecció de medicaments
escollits a partir de la comparació de l’eficàcia,
la seguretat, la conveniència i el cost-efectivitat de diversos
fàrmacs utilitzats per a un mateix problema de salut.
En aquest context, l’ICS ha iniciat un procés
de compra corporativa dels medicaments emprats en els seus hospitals
i centres d’atenció primària, sota criteris d’eficiència
econòmica i responsabilitat en la gestió de la despesa.
Aquest procés estarà focalitzat en els medicaments seleccionats
prèviament a la Guia. Es vol garantir, en definitiva, la tria
de la millor opció, l’equitat d’accés al tractament,
la prescripció més segura i efectiva, que proporcioni
els millors resultats en salut sense comprometre la sostenibilitat financera
del sistema sanitari públic.
|
