 |
|
 3.- El document de voluntats anticipades |
|
|
3.1.- Concepte
• El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre
el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de
veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques.
El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.
Els centres assistencials de l'ICS han de veure el DVA com una expressió de l'autonomia dels seus usuaris que convé respectar i impulsar.
|
|
3.2.- Lloc de presentació
• Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte.
Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica
|
|
3.3.- Possibilitat de revocar el document de voluntats anticipades
• El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de l'atorgant. Aquesta revocació s'ha de fer de forma expressa i per escrit. El document de revocació s'adjuntarà a la història clínica i la seva existència es farà constar en el full on constin les dades del pacient.
La renovació d'un DVA amb algun canvi, davant de notari o dels testimonis en la forma que assenyala la Llei per confeccionar-lo, pressuposa una revocació de l'anterior.
|
|
3.4.- Possibilitat de redactar o renovar el document de voluntats anticipades
• Els centres de l'ICS han d'afavorir que els seus pacients i usuaris puguin beneficiar-se d'un DVA, encara que no l'hagin fet i/o
aportat en el moment de l'ingrés o de l'obertura de la història clínica. O bé que, tot i haver-lo aportat, vulguin renovar-lo per tal d'incorporar-hi un supòsit abans no previst.
A aquest efecte:
a) Haurà d'informar-se de la possibilitat de confecció i de renovació d'un DVA en la documentació de recepció d'un pacient.
b) Haurà d'habilitar-se alguna instància d'informació i d'ajuda sobre les formes d'atorgar el DVA seguint, en principi, la guia editada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
|
|
3.5.- Procediment de formalització del document de voluntats anticipades
• Hi ha dues modalitats bàsiques per atorgar-lo:
a) Davant de notari.
b) Davant de tres testimonis majors d'edat, i amb plena capacitat d'obrar, dels quals dos com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculades per relació patrimonial amb l'atorgant .
Pot actuar com a testimoni el personal del centre, que ho vulgui fer voluntàriament o alguna persona aportada pel pacient: amic, facultatiu que el tracta o qualsevol persona en qui el malalt hagi posat la seva confiança.
La seva funció serà acreditar que l'atorgant del document és major d'edat i que es troba en condicions d'entendre el que signa, i a tal efecte haurà de signar una declaració.
El testimoni no pot ser a la vegada aquella persona que hagi estat nomenada representant en el document, ni pot ser ningú (sanitari o no) que després intervingui en la decisió a prendre.
Els centres hauran d'habilitar formes d'assessorament per tal que, tant els professionals com els usuaris i malalts, puguin informar-se en aquesta nova modalitat.
|
|
3.6.- Contingut del document de voluntats anticipades
• Tots
els centres sanitaris disposaran de models que, a tall d'exemple,
assenyalin el contingut del que poden ser uns formularis de document
de voluntats anticipades, per tal que siguin facilitats a tot aquell
que ho demani. Document
de voluntats anticipades (PDF)
Malgrat que el DVA és únic, es poden distingir quatre parts o modalitats:
• Una primera, d'orientacions generals, que faria referència a valors personals a defensar en situacions clíniques, desigs i limitacions que, en principi, volen ser tinguts en compte en les decisions, però que no cal que es refereixin a situacions exactament previstes. Aquesta part es trobaria en la majoria de documents que es fan quan encara s'està lluny d'una malaltia coneguda.
• Una segona, d'orientacions i limitacions concretes que poden ser específiques per a situacions ja més clarament previstes. Faria referència a l'actuació que convé realitzar en el curs de malalties amb evolució coneguda, abans d'intervencions quirúrgiques, etc. Per tal que aquestes especificacions siguin el més realistes possible, convé sol·licitar l'opinió del professional. A vegades un DVA fet en la primera modalitat, es pot actualitzar posteriorment, afegint-hi aquests nous coneixements.
• Una tercera, que és el nomenament d'un representant, és a dir, aquella persona que a partir d'aleshores serà, per a les decisions clíniques, l'interlocutor dels professionals per davant dels familiars o persones vinculades, el qual donarà o no el consentiment informat i ajudarà a interpretar l'adequació del DVA al cas concret en què s'ha de prendre la decisió.
• Una quarta, on poden especificar-se altres consideracions com poden ser la voluntat de fer donacions d'òrgans, limitacions a l'accés a la història clínica, etc.
|
|
3.7.- Recomanacions per als professionals
• Davant d'un pacient que aporta un DVA, el professional de l'ICS ha de recordar que:
a) Està obligat a:
- Acceptar-lo
- Incorporar-lo a la història clínica
- Tenir-lo en compte en les decisions a prendre
- Raonar per escrit en la mateixa història clínica les decisions a prendre, sobretot quan discrepen del contingut del document o d'altres interpretacions.
b) És aconsellable:
- Llegir el document aportat, demanar al malalt aclariments sobre la seva voluntat i donar-li totes les explicacions sobre possibilitats i conseqüències.
- Proposar al malalt, si ho creu convenient per a ell, fer alguna renovació assessorada, sobretot si sorgeixen noves dades abans no contemplades.
- Posar-se en contacte amb el representant nomenat abans de realitzar actuacions concretes i informar la família que aquest representant és o serà l'interlocutor vàlid en l'àmbit del DVA.
- Sol·licitar l'opinió del comitè d'ètica assistencial o la instància que correspongui en cada centre, en cas que es presentin o es prevegin conflictes d'interpretació.
• Davant d'un pacient que vol fer un DVA, que demostra interès per fer-lo o per renovar-lo, els professionals de l'ICS haurien de:
a) Donar informació al malalt sobre els avantatges que té, per a ell en aquell moment, fer un DVA; sobre quin serà el contingut i sobre com s'hauria de redactar per tal que sigui comprensible per poder complir millor la seva voluntat.
b) Evitar qualsevol tipus de coacció o influència indeguda.
|
|
3.8.- Vinculació del DVA en les decisions clíniques
• No es tindran en compte aquelles voluntats que siguin:
a) Contràries a l'ordenament jurídic vigent en el moment que s'hagin d'aplicar
b) Que demanin actuacions contràries a les bones pràctiques clíniques. Amb el ben entès que no poden obligar als professionals a actuacions que contradiguin aquestes pràctiques clíniques generals, però sí que poden limitar-les o impedir-les. Igualment, el representant pot negar el consentiment necessari per a una actuació que cregui que es contrària a l'esperit del document i, per tant, a la voluntat i dignitat de la persona que l'ha atorgat.
c) Que no es corresponguin amb l'expectativa que tenia el pacient quan va atorgar el document. En aquests casos, el representant nomenat és qui millor coneix i pot ajudar a interpretar quina era la voluntat del malalt.
En casos de conflicte en la interpretació del DVA o de límits difícils és aconsellable sol·licitar l'assessorament del comitè d'ètica assistencial o de la instància que correspongui en cada centre.
En el supòsit que no es segueixin les instruccions pels motius anteriorment al·legats o per qualsevol altra causa, s'haurà de fer constar aquesta circumstància a la història clínica i, a més, s'haurà de motivar la raó per la qual no es segueix.
|
|
