|
2.3.1 Situacions d'atorgament del consentiment per substitució
|
• a) Malalts que no es trobin en condicions físiques o psíquiques per prendre decisions relatives a la seva salut.
Si, a criteri del metge responsable de l'assistència, el malalt no és competent per prendre decisions, perquè es troba en
un estat físic o psíquic que no li permet fer-se càrrec de la seva situació, el consentiment haurà de ser prestat pels familiars
o per les persones que tinguin amb la persona afectada un vincle afectiu notori (vinculades).
En aquests casos tindran prioritat per prestar el consentiment per substitució les persones que hagin estat designades a l'efecte
pel pacient, i en el seu defecte els familiars més directes o les persones que hi tinguin un vincle afectiu notori (com ara les parelles de fet).
• b) Menors:
b.1. Els adolescents que tinguin setze anys o més, els menors emancipats i aquells menors que, a judici del metge responsable de l'assistència, siguin competents,
intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l'abast de la intervenció mèdica en qüestió, han de prestar personalment el seu consentiment informat als actes mèdics que se'ls realitzin.
b.2. En el cas de menors que, a judici del metge responsable de l'assistència, no siguin competents, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l'abast de la intervenció mèdica en qüestió,
el consentiment ha de ser prestat pels seus representants legals (els pares o tutors), tot escoltant l'opinió del menor que hagi complert dotze anys (la qual, en conseqüència, no es considerarà
vinculant o decisiva, en atenció a l'apreciació de falta de maduresa del menor).
b.3. Els dubtes sobre la capacitat o maduresa del menor per entendre l'abast de la intervenció mèdica de què es tracti, i els conflictes o les contraposicions d'interessos que se'n puguin derivar,
hauran de ser resolts pel metge responsable optant per la solució més respectuosa per a l'interès del menor des del punt de vista de la protecció de la seva salut i, especialment, de la seva vida
(en aquest últim cas actuaria emparat per un estat de necessitat). Però si, al contrari, la intervenció pogués posposar-se sense dany a criteri del professional, és aconsellable esperar el seu propi consentiment.
b.4. Els menors davant decisions relatives a tractaments mèdics específics en matèria de:
• Interrupció d'embaràs:
- Si la menor de 18 anys decideix interrompre el seu embaràs en un dels supòsits legals: tenint en compte l'absència d'una normativa específica per a aquests casos, el seu consentiment només serà considerat plenament vàlid
i eficaç si és suficientment madura, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l'abast de la interrupció de l'embaràs.
Si, a criteri del metge responsable, l'embarassada menor de 18 anys no té la maduresa necessària per comprendre l'abast de la decisió d'interrompre l'embaràs, el consentiment haurà de ser prestat pels seus pares o tutors.
- Si la menor decideix continuar endavant amb el seu embaràs: A falta de previsió legal específica la decisió sobre la continuïtat de l'embaràs d'una menor s'hauria de tractar d'acord amb el contingut de l'apartat 2.3.1, subapartats b.1, b.2 i b.3
• Assaigs clínics. La participació dels menors en els assaigs clínics s'ha de realitzar d'acord amb la normativa específica en aquesta matèria, en la qual s'estableixen garanties addicionals per a la seva protecció.
- Pràctica de tècniques de reproducció humana assistida. S'haurà de tenir en compte la normativa d'aplicació en aquesta matèria, la qual actualment només permet ser donants i usuaris en relació a les esmentades tècniques, a les persones que tinguin 18 anys i plena capacitat d'obrar.
• c) Persones incapacitades legalment.
Amb relació a aquestes persones s'ha de tenir en compte que el tutor necessita autorització judicial per aplicar a la persona incapacitada tractaments mèdics que fonamentalment puguin posar en greu perill la seva vida o integritat física o psíquica.
Malgrat això, els esmentats tractaments es poden aplicar sense autorització judicial prèvia si la seva obtenció pot suposar un retard que impliqui un greu risc per a la persona afectada.
• d) Persones internades per trastorns psíquics.
Amb relació a les persones internades per trastorns psíquics, s'haurà d'aplicar el que disposa l'apartat anterior, amb la salvetat que les funcions dels tutors seran exercides, en aquest cas, pels familiars de la persona afectada. En conseqüència, i salvada aquesta diferència, el règim en aquest supòsits serà el que s'ha exposat respecte de les persones incapacitades legalment.
|
|
|
|
2.- Consentiment informat
