|
4.4.4. Accés del pacient
|
a) El pacient té dret d'accés a la seva història clínica.
El dret d'accés el pot exercir mitjançant la consulta de la documentació que hi figura; el lliurament de l'informe d'assistència o de l'informe que contingui les dades essencials de la història clínica (resum); el lliurament de documentació que forma part de la història clínica (proves); l'obtenció d'una còpia de tots o gran part dels documents que la integren.
Els centres sanitaris han d'establir un procediment que garanteixi l'exercici d'aquest dret amb les degudes condicions de preservació de la confidencialitat de les dades.
Aquest procediment inclourà la sol·licitud per escrit del pacient degudament acreditat (DNI/passaport) amb indicació de la forma i de les parts de la història clínica a què es vol accedir i la signatura conforme ho ha rebut.
El pacient podrà autoritzar l'accés a una altra persona. L'autorització serà per escrit, signada pel titular i la persona designada, en el moment d'accedir a la història clínica, haurà d'acreditar la seva identitat.
b) D'acord amb l'article 13.2 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, es pot limitar el dret d'accés a la documentació clínica en dos supòsits:
- Interès de tercers. Algunes dades poden provenir d'informacions o apreciacions de terceres persones que volen mantenir la confidencialitat, fins i tot enfront del malalt. En aquest cas, el professional que ha obtingut aquestes dades és responsable que aquesta confidencialitat es compleixi, i si creu oportú ressenyar-les en la història clínica, haurà de fer-ho de manera que puguin ser retirades si el malalt vol accedir-hi.
- Apreciacions subjectives del professional. En el supòsit que un professional vulgui acollir-se al dret d'invocar reserva sobre les seves apreciacions subjectives ho manifestarà per escrit a la Comissió d'Històries Clíniques o unitat que consideri pertinent el centre, que s'encarregarà d'analitzar la petició de reserva juntament amb el professional implicat. (vegeu annex II).
Es consideren apreciacions subjectives del professional aquelles que expressen valoracions personals, no comprovables i possiblement modificables en el temps, i que no són ni observacions de fets, ni alternatives diagnòstiques raonables.
Aquestes anotacions de treball poden ser necessàries per a la pròpia memòria, per ajudar a prendre decisions o per facilitar l'orientació d'altres professionals. Al mateix temps, pot no convenir, a judici del professional, que siguin accessibles al malalt. En aquest cas, convé que el professional que realitzi les anotacions faci constar el seu caràcter de subjectives perquè puguin identificar-se i retirar-se més fàcilment. Es lliurarà una còpia de la història clínica a la unitat encarregada d'efectuar la revisió.
c) En cap cas es podran eliminar, esmenar o esborrar anotacions de la història clínica original que s'haurà de conservar íntegra en l'arxiu corresponent del centre.
|
|
|
|
