Manuel Castells: “les tecnologies en xarxa només poden funcionar en organitzacions en xarxa”

Ens trobem en una nova era del sistema sanitari català que, o bé pot anar cap a la seva reestructuració organitzativa, cultural i tecnològica, o cap a una crisi molt greu. Així ho creu Manuel Castells, sociòleg i economista i un dels millors experts internacionals en societat de la informació, que va pronunciar una conferència a l’hospital Germans Trias el dia 16 de juny. Segons Castells, per evitar aquesta crisi, el sistema ha de funcionar en xarxa i ha d’aplicar amb aquesta finalitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

Castells va començar la seva xerrada fent una descripció de l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en la societat. En aquest sentit, el sociòleg va comparar la situació actual amb la Revolució Industrial i va explicar que ens trobem davant d’un “procés de transformació organitzatiu, social i tecnològic molt profund iniciat fa dues dècades però que s’accelera”. Manuel Castells va destacar que el desenvolupament tecnològic va acompanyat de “l’aparició d’una nova organització social”, basada en la “comunicació en xarxa”.

Més concretament, a dins de l’empresa aquesta nova organització es concreta amb el que anomena “empresa-xarxa”, que és més flexible i que ja existia abans del desenvolupament de les tecnologies de la informació però que la seva aparició ha permès expandir. La revolució que estem vivint actualment no és, doncs, només tecnològica, i Manuel Castells ho exemplifica: “internet és una tecnologia vella; ja fa 36 anys que va començar a funcionar, però llavors no hi havia necessitat de funcionar en xarxa. Només quan hi ha una demanda massiva, durant els anys 90, i la possibilitat legal i institucional de funcionar en xarxa, internet s’expandeix i s’articula.”

Amb el recolzament d’estudis científics, Manuel Castells també va desfer un dels mites que envolten l’ús d’internet: el fet que aïlla les persones. Segons el sociòleg és ben bé el contrari: “la gent que fa servir internet està més comunicada, perquè és un instrument que augmenta la sociabilitat”. Per a Castells sí que és cert que ha canviat el tipus de sociabilitat: “hem passat de la sociabilitat dependent del lloc on viu la gent a una altra dependent de contextos que la gent es construeix a partir de valors, interessos i projectes”. A aquesta nova sociabilitat l’anomena “individualisme en xarxa”.

Per a l’expert en societat de la informació, l’expansió d’internet també està implicant un canvi en els mitjans de comunicació tradicionals. “Els joves d’entre 14 i 25 anys veuen cada com menys la televisió i utilitzen cada cop més internet”, afirma. Aquest fet obligarà a replantejar el sistema publicitari. També la forma de fer política està canviant; només cal recordar la importància del telèfon mòbil durant el 13-M com a mitjà de mobilització política.

Tots aquests canvis impliquen una adaptació cultural, molt lligada al nivell de formació. “La bretxa digital no es produirà tant entre els que tenen accés a internet i els que no, que això és qüestió de temps, sinó entre els que saben què fer amb internet i els que no”, explica Castells, que continua: “a més, com en qualsevol transformació social, hi ha diferències segons l’edat i en que el sistema públic va molt endarrerit respecte de la societat civil i de l’empresa”.

La salut, en xarxa

Pel que fa al sistema sanitari, Manuel Castells en destaca diversos punts forts: que comunica i processa informació, que constitueix una part substancial del producte interior brut (entre un 15 i un 20%) i dels llocs de treball, que la salut és el bé millor valorat per la població, que és el mitjà d’innovació científica i tecnològica més desenvolupat i que en els darrers anys ha aplicat innovacions tecnològiques, en electromedicina, en telemedicina, en telerobòtica, en biotecnologia i en recerca biomèdica.

Malgrat tot, al sistema sanitari “hi ha hagut molt poca penetració de les tecnologies digitals de comunicació en xarxa”. I la implantació d’aquestes tecnologies és, segons el sociòleg, l’única solució per disminuir costos, que cada cop són més elevats degut als canvis sociodemogràfics. En aquest sentit, Castells és taxatiu: “no invertir ara per estalviar en el futur és anar cap a la fallida del sistema sanitari”. La solució, però, no és fàcil. “Existeixen obstacles organitzatius, de formació de recursos humans, de mentalitat, legals i de privacitat, i tecnològics”, afirma Manuel Castells.

L’expert en sociologia està convençut que una de les alternatives passa per fer que els pacients estiguin més informats. Segons Castells, això permet una major efectivitat dels programes de salut preventiva, una millor comprensió dels tractaments i l’obtenció de millors resultats terapèutics perquè els pacients estan més implicats. Tot i així, el sociòleg alerta de la credibilitat d’alguns webs sanitaris. Per garantir-la, proposa que estiguin autentificades i que se’n garanteixi la independència d’interessos comercials. També és prudent amb la relació entre pacients a través d’associacions de malalts, que “tenen molts beneficis, però també ajuden a reforçar mites sobre la malaltia”. Per poder desfer aquests mites és molt important el paper del professional sanitari. En aquest sentit, Castells proposa que hi hagi un filtre d’informació previ a la consulta mèdica mitjançant comunicació electrònica. “La relació entre el pacient i el sistema sanitari no pot reduir-se a la cita prèvia, sinó a la informació prèvia”.

Els sistemes sanitaris, afirma Castells, funcionen millor quan tenen una xarxa interna digitalitzada d’informació que permet l’accés a informes i imatges, sobretot a les unitats d’urgències. Segons el sociòleg, els problemes de privacitat i legals tenen solució, de la mateixa manera que els han tingut en el sistema financer. Una altra de les propostes que fa l’expert en societat de la informació és implantar un sistema d’assistència a domicili a distància, que vagi més enllà de l’alarma electrònica i de transmissió de dades: “hem d’anar cap a un sistema d’interacció personal sense necessitat que el pacient es desplaci”. Una altra de les recomanacions que fa Castells per modernitzar el sistema de salut és que la història clínica vagi lligada a la targeta sanitària. Per últim, el catedràtic destaca la importància dels programes de salut preventiva, que només seran eficaços si s’augmenta la interactivitat amb la població.

Pel que fa als sistemes informàtics necessaris per dur a terme tots aquests canvis, el sociòleg creu que s’han de combinar programes estàndard amb programes propis, per evitar el monopoli del proveïdors. Per a Castells, és molt important “mantenir la capacitat autònoma de generació de programes informàtics de comunicació en xarxa per desenvolupar aplicacions pròpies en codi obert”. I sentencia: “la informàtica a casa és absolutament essencial”.

Manuel Castells va cloure la seva conferència amb un missatge esperançador: “hi ha un ventall d’oportunitats perquè els gestors sanitaris són conscients del problema”..