Des que l’hospital va obrir les seves portes, la cardiologia hi ha anat guanyant pes fins a situar-se com una de les àrees de referència del nostre centre. Dins l’àrea de la cardiologia mèdica, destaca la unitat multidisciplinària d'insuficiència cardíaca, que es va obrir l’any 2001. D’altra banda, la cardiologia terciària s’ha desenvolupat amb força durant els darrers anys a l’hospital badaloní. Així, l’any 2000 es va posar en funcionament la Unitat d’Hemodinàmica, que des de llavors ha dut a terme prop de 6.500 cateterismes cardíacs, 5.000 dels quals han estat diagnòstics i 1.500, terapèutics (angioplàsties). A final d’aquest mateix any 2000 es va posar en marxa una unitat de cirurgia cardíaca que dóna servei a les regions sanitàries del Barcelonès Nord i el Maresme i la de Girona, poblades per prop d’1.300.000 persones. L’any 2004 la unitat ha realitzat prop de 600 intervencions amb circulació extracorpòrea. Aquest any s’ha inaugurat una unitat d’electrofisiologia, que diagnostica i tracta les arítmies cardíaques.

L’hospital Germans Trias ha aconseguit una gran notorietat arreu en l’abordatge del virus de la sida, tant des de la vessant assistencial com l’epidemiològica i la de recerca. Pel que fa a l’assistència, la Unitat de Sida, dependent del servei de Medicina Interna, va posar en marxa l’any 1990 un dels primers hospitals de dia per a pacients infectats pel VIH de Catalunya. La Unitat de Sida també du a terme accions d’informació i prevenció i ofereix suport psicològic i social als malalts i a les famílies. La unitat és referència en la realització de tests de resistència antiretroviral, que permeten reorientar el tractament en afectats que no responen bé als fàrmacs. A Catalunya, aquesta prova només la realitza l’hospital Clínic i, en nens, el de Sant Joan de Déu.

A l’hospital també s’hi troba el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (Ceescat), dependent del Departament de Salut i Seguretat Social. El centre s’encarrega de recollir i explotar totes les dades epidemiològiques referents a la infecció. Per últim, pel que fa a la recerca, l’any 1995 va néixer la Fundació irsiCaixa, una institució sense ànim de lucre que es va fundar arrel d’un acord de col·laboració entre el Departament de Salut i de la Fundació la Caixa.

L’any 2003 ha suposat un canvi en la gestió de l’àrea oncohematològica de l’hospital. I és que el mes de gener d’aquest any, els serveis d’oncologia mèdica, hematologia i oncologia radioteràpica han passat a ser gestionats per l’empresa pública Institut Català d’Oncologia (ICO), dependent del Departament de Salut. La integració de l’atenció hematooncològica a l’empresa pública ha permès dotar l’hospital de més recursos tecnològics i humans per lluitar contra el càncer, des de la vessant assistencial però també des de la recerca. D’altra banda, a més de dur a terme una assistència sanitària d’alta qualitat àmpliament reconeguda, l’àrea oncohematològica també ha treballat per oferir una bona qualitat de vida als malalts. En aquest sentit, durant aquest any s’han creat les unitats de psicooncologia i la d’assistència social, que se sumen a la de cures pal·liatives que l’ICO ja va obrir a l’hospital l’any 2002.

L’hospital badaloní és un dels centres de referència de trasplantaments de ronyó i de pàncrees de Catalunya. L’any 1985 va ser acreditat com a centre extractor i trasplantador de ronyó i el 1992 ho va ser per trasplantaments pancreàtics. Des del 1988, a més, l’hospital també realitza trasplantaments de còrnies, una activitat que es va potenciar a partir de 1995, amb la signatura d’un acord de col·laboració amb la Fundació Barraquer i, posteriorment, amb el Centre de Transfusió i Banc de Teixits (CTBT).

L’any 2003, la Unitat Hematooncològica Josep Carreras, finançada en part per la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia, ha realitzat el primer trasplantament de progenitors hematopoètics procedent d’un donant no emparentat, i el 2004, ha dut a terme el primer trasplantament de progenitors procedents de cordó umbilical. Per arribar a aquesta fita, la unitat ha hagut de passar per diferents fases des que va començar a funcionar a principi de l’any 2000, després de rebre del Departament de Salut l’acreditació per realitzar trasplantaments autòlegs de progenitors hemopoètics (de cèl·lules de la sang del propi pacient). L’any següent, el centre va rebre l’acreditació per realitzar trasplantaments al·logènics (de cèl·lules diferents a les del pacient trasplantat) a partir de germans histocompatibles i el juliol de 2003, per poder fer-ne a partir de donants histocompatibles no emparentats.

Per tal d’organitzar millor l’activitat extractora i de trasplantament, a començament de l’any 2000 es va crear a l’hospital una unitat generadora d’òrgans dependent del Servei de Medicina Intensiva, dins de la coordinació de trasplantaments existent. Aquesta implicació ha permès augmentar la col·laboració de les famílies, millorar el seguiment de les morts cerebrals produïdes al centre, mantenir millor el donant i, conseqüentment, que s’hagin pogut beneficiar més malalts que esperaven un trasplantament d’òrgans o teixits.

HA ESTAT NOTÍCIA

Un dels millors hospitals en cardiologia terciària

L’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol és un dels millors centres en cardiologia terciària de l’Estat espanyol. Així és com ho ha valorat l’any 2003 la consultora sanitària Iasist dins el seu programa Benchmarks de l’Àrea del Cor. La consultora ha tingut en compte els resultats assistencials de pacients atesos d’infart agut de miocardi, insuficiència cardíaca, angioplàsties i bypass coronari, segons el nivell del centre. Els indicadors d’avaluació s’han basat en la qualitat assistencial i en l’eficiència en el tractament dels pacients a l’àrea de cardiologia.

La Unitat d’Hemodinàmica s’ha convertit en el primer centre de Catalunya que realitza de forma sistemàtica cateterismes cardíacs per via radial. La unitat va dur a terme el primer d’aquests procediments el mes de març de 2003. Pocs mesos més tard, el 70% dels cateterismes cardíacs realitzats a l’hospital es feien mitjançant aquesta tècnica. El procediment consisteix en la introducció del catèter per l’artèria radial, al canell, i suposa un avenç respecte a la tècnica tradicional, en què s’introdueix el catèter per l’artèria femoral, per l’engonal. La seva aplicació permet reduir en pacients sense problemes de circulació a la mà les complicacions vasculars, el temps d’immobilització posterior i l’estada hospitalària.

La cardiologia terciària a l’hospital Germans Trias s’ha completat amb l’obertura de la unitat d’electrofisiologia. El servei, que ha començat a funcionar el mes de maig de 2003, atén persones afectades —o sospitoses d’estar-ho— d’arítmies cardíaques, mitjançant estudis diagnòstics amb catèters i aplicant tècniques terapèutiques com l’ablació cardíaca amb radiofreqüència i la implantació de desfibril·ladors.