Un dels projectes més ambiciosos que està duent a terme l’hospital Germans Trias és la creació d’un complex de recerca i docència en dos dels edificis de l’antic complex escolar de Can Ruti. L’any 1998, l’Ajuntament de Badalona va signar un acord per cedir aquests edificis (escoles Planas i Casals, Julià Minguell i Enric Borràs) al Servei Català de la Salut. No va ser fins el 4 de gener de 2000 que l’Ajuntament va lliurar les claus de les antigues escoles i la Fundació per a la Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol (ara Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol) va passar a fer-se’n càrrec. La cessió oficial dels edificis a l’institut de recerca i a la Universitat Autònoma de Barcelona, però, no s’ha dut a terme fins el 2003.

Es tracta de 9.000 m2 construïts sobre un terreny de 1.650 m2. Dues de les antigues escoles han estat cedides a la fundació per a recerca i una a la Universitat Autònoma de Barcelona per a docència. El període de cessió és de 50 anys. L’anomenat projecte escoles preveu una inversió total de 6.600.000 euros, 3.100.000 per a la Unitat Docent, i 3.500.000 per a l’Institut de Recerca Biomèdica. Actualment, un dels edificis, l’antiga escola Julià Minguell, està sent reformat i es preveu que les obres estiguin enllestides a mitjan de l’any 2005. L’altre edifici, l’antiga escola Enric Borràs, quedarà reservada per a futurs projectes de recerca. Pel que fa a l’equipament dedicat a docència, es preveu que pugui entrar en funcionament a començament de 2005.

L’activitat investigadora que es du a terme a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol s’articula al voltant de la fundació Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. L’Institut es va crear l’any 2002 per millorar l’activitat investigadora del centre però la recerca sempre ha estat un àmbit destacat a l’hospital Germans Trias.

Actualment, el centre se situa entre els sis primers de Catalunya pel que fa a la qualitat i la quantitat de la seva recerca. Respecte a la rellevància dels treballs publicats pels seus investigadors (mesurat per cites per document), l’Institut se situa en segon lloc de tota Espanya amb 7,80 cites per document de mitjana, després de l’Hospital de la Princesa de Madrid, que en té 9,67.

L’any 1988, quan la quantitat d’investigadors i la producció científica va créixer considerablement a l’hospital, es va fer necessària la creació d’un instrument de govern i de gestió de la recerca. Així va néixer la Unitat d’Investigació. Després d’un procés d’acreditació i avaluació, l’any 1994 el Fondo de Investigaciones Sanitarias (FIS) va incloure aquesta unitat dins del programa de la Red Estatal de Unidades de Investigación (REUNI) i la va reconèixer com una de les cinc primeres de l’Estat espanyol.

L’any 1995, l’hospital va crear la Fundació per a la Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol. Els objectius principals de la qual eren promoure la recerca, formar personal investigador, promoure la recaptació de recursos econòmics, prestar serveis relacionats amb la recerca biomèdica, promoure l’organització d’activitats científiques i difondre els resultats de la tasca investigadora.
Aquests mateixos objectius continuen vigents actualment, tot i que la fundació ha evolucionat per tal de permetre un major desenvolupament de la recerca al centre. Des del mes de setembre de 2002, l’entitat ha passat a dir-se Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. El canvi de denominació ha permès incorporar diverses organitzacions en el patronat de la Fundació, en la qual està representat el Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut en nom de l’Hospital Germans Trias, l’Ajuntament de Badalona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Guttmann, la Fundació irsiCaixa i dues empreses públiques dependents del Servei Català de la Salut: l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Centre de Transfusió i Banc de Teixits (CTBT). La presidenta del Patronat de la Fundació és la consellera de Salut, Marina Geli.

Les principals àrees de recerca que es desenvolupen a l’hospital són la microbiologia i les malalaties infeccioses, l’oncologia, les malalties de l’aparell digestiu, la immunologia i la sida, les neurociències, les malalties respiratòries i cardiovasculars, i la recerca clínica general i les tecnologies diagnòstiques. L’Institut vol que la recerca contribueixi de forma decisiva a millorar la salut.

El projecte més destacat de la fundació és l’adequació d’un edifici per a recerca situat en una de les antigues escoles Can Ruti, cedides per l’Ajuntament de Badalona, que es preveu que estigui operatiu durant l’any 2005.

L’any 2003, els investigadors de l’hospital van publicar 144 articles en revistes internacionals. La fundació participa en diversos projectes europeus i en un projecte nord-americà. Organitza simposis internacionals i cursos, com el de la Fundació irsiCaixa sobre la sida. També acull investigadors i estudiants estrangers i promou les relacions internacionals dels seus investigadors.

La Unitat Docent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol és una de les quatre unitats docents hospitalàries de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb l’Hospital del Mar, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La seva activitat va començar el curs acadèmic 1985-86 i, en l’actualitat, està plenament consolidada.

A la unitat s’imparteix el pla d’estudis de 1993, actualitzat el 1999, per als cursos tercer, quart, cinquè i sisè de Medicina. També s’hi imparteixen 58 cursos de doctorat i un mestratge, pertanyents a diversos departaments universitaris.
El curs 2003-2004, a la Unitat Docent han impartit classe 97 professors (9 catedràtics, 19 titulars, 68 associats i un professor emèrit) i hi ha matriculats 201 alumnes.

La unitat es troba a la tercera planta de l’edifici maternoinfantil de l’hospital i ocupa una superfície de 1.170 metres quadrats. Aquest espai, però, s’ha anat quedant petit a mesura que ha anat creixent l’oferta teòrica i pràctica, especialment al laboratori. Aquest fet ha provocat la dispersió d’alguns recursos físics i materials necessaris per a la unitat. El seu trasllat a un dels edificis cedits per l’Ajuntament de Badalona permetrà triplicar l’espai actual i obre la porta a la incorporació de nous estudis de ciències de la salut. D’aquesta forma naixerà una veritable facultat de Medicina a Badalona.

L’any 2004 s’ha incorporat la vintena promoció de residents. Aquest any han estat 48 les places convocades, corresponents a 30 especialitats. De les 50 places ofertades s’han cobert 44, que corresponen a 29 especialitats. A més, cal destacar que un de cada quatre residents que s’han incorporat l’any 2004 han estudiat a la Unitat Docent de l’hospital. En total, l’any 2004 treballaven a l’hospital 168 residents.
Per altra part, l’any 1994 es va incorporar a l’hospital la primera promoció de llevadores residents. El programa, de tres anys, inclou períodes de formació pràctica en institucions hospitalàries i extrahospitalàries com els centres d’atenció a la dona de l’atenció primària. El programa teòric va a càrrec de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el servei d’Obstetrícia i la direcció d’Infermeria de l’hospital.

HA ESTAT NOTÍCIA

L’investigador Manuel Perucho dirigirà un centre de medicina predictiva i personalitzada a Can Ruti

L’actual director del Laboratori de Genètica i Epigenètica del Càncer de l’Institut Burnham de La Jolla (California), de 52 anys, dirigirà l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada, que es construirà a l’edifici de l’antiga escola Planas i Casals, annexa a l’hospital Germans Trias. El centre, que comptarà amb més de quaranta investigadors, serà un dels puntals de la bioregió constituïda formalment per la Generalitat el mes de novembre de 2004. La BioCat, que és com han batejat la bioregió, reuneix a 83 grups de recerca i 43 xarxes temàtiques d’investigació. En el projecte participen totes les universitats i centres d’investigació, el Govern català i diverses empreses farmacèutiques.

El nou centre de medicina predictiva costarà 14 milions d’euros i està previst que entri en funcionament a començament de 2006.

El projecte respon a la voluntat del Govern d’atreure investigadors catalans d’alt nivell que treballen a l’estranger. A més de Perucho, s’ha anunciat el fitxatge de Juan Carlos Izpisúa, que dirigirà el Centre de Medicina Regenerativa, i de Joan Massagué, que dirigirà un centre per a l’estudi i la lluita contra metàstasis, integrats tots dos a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, amb el suport de l’empresa de Mataró Archivel Technologies, han creat una vacuna per tractar la tuberculosi en persones infec-tades que no han desenvolupat la malaltia. El fàrmac, que s’ha patentat recentment amb el nom de Ruti en honor a la muntanya on està edificat l’hospital, encara està en procés d’avaluació.

De moment, la vacuna s’ha demostrat més efectiva que els altres tractaments existents en models experimentals fets amb ratolins. En l’actualitat, el tractament estàndard que s’administra a persones infectades que encara no han desenvolupat la infecció és de nou mesos. Els investigadors creuen que l’administració de Ruti permetria escurçar aquest temps a menys de dos mesos. Això evitaria que moltes persones infectades pel bacil de la tuberculosi abandonessin el tractament abans d’hora, un dels problemes més comuns amb què es troben els professionals de la salut.

Un estudi realitzat per un equip d’investigadors de la Fundació Germans Trias i Pujol en ratolins transgènics conclou que la proteïna antivírica interferó beta accelera l’aparició de diabetis tipus 1 en animals predisposats a patir la malaltia i pot provocar diabetis en animals genèticament resistents. La investigació, publicada el mes de desembre de 2004 a la revista nord-americana The Journal of Immunology, ha estat realitzada analitzant dos models de ratolins transgènics pertanyents a dues soques diferents. Els del primer grup eren ratolins amb diabetis auto-immunitària espontània i els del segon eren resistents a desenvolupar la malaltia. Tots els animals havien estat manipulats genèticament perquè les cèl·lules que fabriquen insulina també poguessin produir interferó beta. Van detectar l’acceleració de la malaltia en tots els individus del primer model i l’aparició d’un nombre elevat de casos de diabetis en el segon.

Investigadors de la Fundació irsiCaixa han participat en un estudi que ofereix noves explicacions sobre la mutació del virus de la sida. El treball, publicat el mes de març de 2004 de la revista britànica Nature Medicine, aporta evidències que l’acu-mulació de les mutacions que eviten la resposta immunitària al VIH pot ser un procés evitable. Els resultats de l’estudi demostren que algunes mutacions produïdes en una persona s’anul·len quan es transmet el virus a un nou individu amb diferents molècules d’histocompatibilitat HLA (antigen limfocitari humà), és a dir, immunològicament diferent.

L’estudi descriu un nou mecanisme desenvolupat pel virus de la sida per evitar l’acció, que acostuma a ser molt potent, de les defenses immunitàries. El treball explica l’habilitat de virus per confondre les cèl·lules presentadores d’antigen, la missió de les quals és alertar les cèl·lules T citotòxiques del cos humà perquè destrueixin el virus selectivament. El treball, publicat el mes d’abril de 2004 la revista nord-americana Journal of Experimental Medicine, s’ha realitzat en col·laboració amb grups de recerca d’Oxford (Regne Unit), Boston (Estats Units) i Durban (Sud-àfrica).

El treball analitza virus de la sida dels subtipus B i C de pacients que es trobaven en diferents fases de la malaltia. Segons els autors, el virus s’encarrega d’evitar que una proteïna funcioni de forma correcta en les cèl·lules presentadores d’antigen de les persones infectades per VIH, de forma que el sistema immunitari del pacient no pot eliminar el virus satisfactòriament. Tot i que aquesta acció ja era coneguda en rates, és el primer cop que es descriu en éssers humans.

L’audioteràpia pot substituir l’administració d’ansiolítics per relaxar els pacients que se sotmeten a un cateterisme cardíac. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Tenint en compte aquests resultats, la Unitat d’Hemodi-nàmica s’està plantejant suprimir els ansiolítics per relaxar els pacients durant la realització del cateterisme, tret que el pacient no ho vulgui o els professionals de la unitat considerin oportuna l’administració de medicació en alguns casos.