Consultes externes

Urgències

Hospitalització

Si heu de ser mare...

Horaris de visita

Al vostre servei

Drets i deures

fem salut

En la societat actual els viatges ocupen un lloc destacat, no només pel seu component lúdic o d'oci, sinó pel seu caràcter laboral, econòmic i social. L'abaratiment de les tarifes i els viatges organitzats han fet possible visitar països que fins fa poc els viatgers no podien ni tan sols situar en el mapa. Es calcula que entre 25 i 30 milions de persones es desplacen cada any a països tropicals on el risc d'emmalaltir és mes elevat.

En els països industrialitzats, els avanços de la medicina han aconseguit reduir la morbiditat i mortalitat de moltes malalties transmissibles. Tot i així, en els països en desenvolupament aquestes afeccions continuen sent un problema sanitari important. Moltes d'aquestes malalties són de poca importància i únicament suposen certes molèsties més o menys tolerables, però en altres ocasions poden tractar-se de malalties greus i fins mortals. En qualsevol cas, no cal ser alarmistes ja que, la majoria de vegades, aquestes malalties infeccioses poden evitar-se o prevenir-se amb unes mesures higièniques senzilles, amb vacunacions o amb l'administració de fàrmacs de forma preventiva (per exemple, en el cas de la profilaxi del paludisme).

Informació sanitària

Tot ciutadà ha de conèixer el risc sanitari que assumeix quan viatja i per a això ha de sol·licitar informació sanitària específica, que sempre es realitzarà de forma individualitzada i tenint en compte les característiques personals del viatger (edat, sexe, malalties de base, pes, embaràs), així com les circumstàncies del viatge. En aquest sentit, és necessari conèixer l'itinerari exacte, la seva durada, el motiu i les activitats que es prevegin realitzar durant el desplaçament. Lògicament, les recomanacions no seran les mateixes per a un metge en ajuda humanitària, per a un executiu en viatge de negocis o per a un turista de motxilla.

Generalment, les vacunes no tenen un efecte immediat, sinó que precisen d’un temps perquè el sistema immunitari del viatger desenvolupi nivells protectors adequats. Per això s'aconsella que s’iniciï la vacunació o, si més no, es rebi la informació sanitària necessària de quatre a sis setmanes abans de la data de partida.

Maria Esteve Pardo
Servei de Medicina Preventiva

Decàleg del viatger a un país tropical*

1. Quan viatgi a un país tropical, recordi i tracti d’evitar els perills que acompanyen qualsevol altre viatge: mareigs en l’avió, cremades del sol, accidents de trànsit.

2. L’aigua és el principal agent transmissor de malalties. No consumeixi mai aigua que no li ofereixi garanties. Begui aigua embotellada, bullida o tractada amb clor o iode.

3. Els aliments poden ser l’origen d’algunes malalties. Eviti les amanides i la carn o el peix crus. La fruita s’ha de menjar pelada.

4. Els mosquits i altres insectes transmeten malalties molt diverses, com ara el paludisme o la febre groga. Utilitzi locions repel·lents d’insectes i faci servir una mosquitera a la nit.

5. Els animals domèstics i els animals salvatges poden transmetre malalties tan perilloses com la ràbia. No jugui amb gossos i amb altres animals desconeguts ni tampoc els molesti.

6. Vagi amb compte amb els banys en aigües poc profundes. D’aquesta manera evitarà l’esquistosomiasi a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i en algunes regions d’Àsia.

7. Amb la vacunació es poden prevenir malalties greus. Asseguri’s que el seu pla de vacunació es correcte.

8. Les malalties de transmissió sexual, incloent-hi la sida i l’hepatitis B, estan molt esteses en molts països tropicals. La millor prevenció és evitar relacions sexuals amb persones desconegudes i amb les que es dediquin a la prostitució i utilitzar preservatius.

9. El paludisme o malària es pot evitar prenent determinats medicaments. L’Àfrica subsahariana, la part central d’Ámerica del sud i el Pacífic oriental es consideren les zones més perilloses. S’ha de continuar prenent la medicació durant quatre setmanes més després d’acabar el viatge.

10. Si tornant del viatge nota algun símptoma, no oblidi explicar al seu metge els detalls del viatge, els països que va recórrer i el temps que s’hi va estar o acudeixi a un centre especialitzat.

*Bada Aínsa JL. Atlas Mèdic de les malalties tropicals: normes sanitàries per a viatgers. Universitat Autònoma de Barcelona, 1991.

És convenient que s’iniciï la vacunació o que es rebi la informació sanitària necessària de quatre a sis setmanes abans de la data de la sortida.