|
Tuberculosi és un nom que té
reminiscències del passat, d’un passat barrejat amb misèria, penalitats,
guerres i fam. És una paraula tabú, que ningú vol anomenar perquè avui dia
encara es recorden les seves conseqüències en totes les llars del nostre
país. Per això, quan sent anomenar aquesta paraula, tuberculosi, la gent se
n’intenta allunyar i es pregunta: “però això no s’havia eradicat?”.
Doncs no, no s’ha eradicat. Ben al contrari. A Barcelona, el 2008 la
incidència de la malaltia va pujar un 15% respecte a l'any anterior. Aquesta
dada està en consonància amb l’increment desmesurat observat a altres
ciutats europees, com París i Londres, que arriben a quadruplicar la
incidència barcelonina (que és de 29 casos per 100.000 habitants).
De tota manera, els nostres familiars no van massa desencaminats quan els
sona que la tuberculosi ja estava eradicada, almenys al nostre voltant. I és
que els anys 70 es va trobar una combinació d’antibiòtics que permetia curar
els tuberculosos amb un alt grau d’eficàcia, de fins el 99%. Fou llavors que
l’Organització Mundial de la Salut va aventurar que l’any 2000 la
tuberculosi desapareixeria del planeta. Eren anys d’eufòria en què es veia
culminat l’esforç que va suposar la creació, a final del segle dinou, dels
dispensaris i sanatoris antituberculosos que permetien l’aïllament i fins i
tot, en algun cas, la curació de malalts, i de l’adopció de mesures
urbanístiques, higièniques i d’habitabilitat a les ciutats que ara ens
semblen tan normals.
Soques multiresistents
Però el tractament antibiòtic
durava sis mesos. I s’havien de prendre almenys tres fàrmacs. Sis mesos són
molts mesos, i més tenint en compte el fet de prendre tres medicaments, cosa
que suposava fins a trenta pastilles diàries. La manca de supervisió va fer
que molta gent decidís no prendre’s totes les pastilles o que el marasme
socioeconòmic de molts països fes que no tots els fàrmacs arribessin al
mateix temps al pacient. D’aquesta manera van aparèixer soques
multiresistents. Actualment es diagnostiquen cada any 500.000 casos nous de
tuberculosi multiresistent. Això vol dir que a molts països, la paraula
tuberculosi torna a tenir les connotacions fatídiques que recorden els
nostres avis. Tot plegat en el context que des de fa quaranta anys no han
sorgit nous antibiòtics contra la tuberculosi.
Sida
L’altra companya de la
tuberculosi és la sida. Actualment ja hi ha 40 milions de persones
infectades pel VIH. La combinació tuberculosi i sida és terrible en zones
com la Subsahariana, on fins al 50% de les persones són seropositives. En
aquests casos, la infecció pel bacil de la tuberculosi progressa ràpidament
cap a la malaltia, fins a cent vegades més que en una persona no infectada
pel virus. Això fa que la majoria de morts per tuberculosi siguin persones
afectades pel VIH.
També cal cercar la persistència d’aquesta malaltia en el mateix bacil que
la provoca, el Mycobacterium tuberculosis. Aquest bacil ja convivia amb els
Australopithecus, és a dir, els nostres parents més llunyans, que van viure
fa tres milions d’anys. Cal pensar doncs que el bacil de la tuberculosi ha
crescut amb nosaltres, els humans, sap tots els nostres defectes i com
explotar-los.
Un bacil ben adaptat
El bacil de la tuberculosi es transmet molt fàcilment per via aèria i pot
infectar qualsevol persona. Només cal que un malalt amb una tuberculosi activa
que afecti el pulmó, amb una lesió cavitada (el més habitual), estigui al
voltant nostre. Cada vegada que estossegui, o fins i tot que parli, la
persona generarà aerosols que contenen els bacils. L’adquisició de la
malaltia, però, la tuberculosi activa, no és tan automàtica. Habitualment,
el sistema immunitari és capaç de frenar la patacada i aconsegueix controlar
el seu creixement. Llavors el bacil segueix una altra estratègia, que es la
de no multiplicar-se i restar en fase estacionària. Es transforma en el que
es coneix com a bacil latent. Aquest bacil no és reconegut pel sistema
immunitari i això permet que aconsegueixi reactivar-se de tant en tant quan
la resposta immunitària va de baixa. Aquesta dinàmica es manté durant anys i
en un 10% dels casos aquesta reactivació pot acabar esdevenint una
tuberculosi activa.
Infecció latent
Lamentablement, el tractament
de la infecció latent requereix l’administració d’un fàrmac durant nou mesos.
Això fa que sigui un tractament de difícil implantació i seguiment per part
de la persona afectada, i més si tenim en compte que la infecció latent no
genera cap mena de simptomatologia.
Vacuna Ruti
A l’hospital Germans Trias, la
Unitat de Tuberculosi Experimental treballa en l’estudi de la malaltia i en
el desenvolupament de nous mètodes diagnòstics i de tractament contra la
tuberculosi. Actualment, dins d’aquesta Unitat, i recolzats per la empresa
de Mataró Archivel Farma, s’està desenvolupant una vacuna terapèutica
anomenada Ruti en honor a la muntanya on està construït l’hospital, per
poder escurçar el temps de tractament actual de la infecció latent de nou
mesos a només un. Actualment, aquest desenvolupament està en la fase
d’iniciar els assaigs clínics en fase I, és a dir, en el moment de
certificar la seva manca de toxicitat i la capacitat de generar immunitat en
voluntaris sans. Si es demostra la seva eficàcia, el tractament amb la Ruti
representarà una autèntica revolució que permetrà somiar una altra vegada
amb l’eradicació de la tuberculosi.
Pere-Joan Cardona
Unitat de Tuberculosi Experimental
Institut per a la Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol
|
