|
Durant la primera meitat del
segle vint el nombre de persones majors de 65 anys a Espanya va passar de
gairebé un milió a una mica més de dos milions, amb un increment mitjà
d’unes 21.000 persones cada any. Durant la segona meitat del segle s’ha
passat d’una mica més de dos milions de persones majors de 65 anys a més de
sis milions i s’espera que l'any 2026 s’arribaran als vuit milions sis-cents
mil.
L’impacte que suposa aquest envelliment global afecta totes les àrees de la
convivència. Són coneguts els reptes sobre el sistema de pensions, però
també en l’estructura familiar, els rols socials i, per descomptat, en la
sanitat.
L’esperança de vida ha passat dels 35 anys el 1900 als més de 80 anys en el
2007. Fa cent anys, els individus morien fonamentalment durant la primera
infància i, després, durant l’edat adulta, com a conseqüència del mal
control de les malalties. Actualment, les possibilitats de supervivència es
mantenen fins a edats molt avançades de la vida, en les quals s’acumulen
diverses dolències més o menys greus. Per això, és molt important el
coneixement i tractament dels problemes de salut de les persones d’edat
avançada.
La geriatria
El terme geriatria va ser utilitzat per primera vegada per I.L.Nascher l'any
1909 a l'obra Geriatria: les malalties de la vellesa i el seu tractament, en
què es referia a aquella part de la medicina relativa a la vellesa, a les
seves malalties i als seus tractaments. Uns anys abans, el 1901, Metchnikoff
havia utilitzat el terme gerontologia en el seu llibre La naturalesa de
l'home: estudis d'una filosofia optimista. Aquesta branca de la medicina, la
gerontologia, es refereix a l’estudi del procés d’envelliment en tots els
seus aspectes, incloent la investigació biològica, la psicologia, els
aspectes socioeconòmics, culturals i els relacionats amb la jubilació, el
disseny arquitectònic i l’ocupació del temps.
La geriatria es defineix com aquella branca de la medicina que estudia els
aspectes clínics, terapèutics i socials de l’ancià, en situació de salut o
de malaltia. Per tant, la geriatria és una part de la gerontologia.
Interdisciplinarietat
L’atenció geriàtrica està
basada en la interdisciplinarietat. El coneixement dels problemes mèdics,
psicològics, funcionals i socials del malalt és la via que marcarà els
processos terapèutics i d’intervenció. L’equip geriàtric es basa en l’aportació
de diferents professionals: metges, infermeres, psicòlegs, terapeutes
ocupacionals, fisioterapeutes, treballadors socials, dietistes i
farmacèutics.
L’atenció geriàtrica es desenvolupa en diferents nivells assistencials:
hospital general de malalts aguts, centre sociosanitari, residència,
domicili.
És habitual que per a una mateixa malaltia, l’ancià hagi de ser atès en
diferents entorns assistencials. Per exemple, una persona que, després d’una
caiguda, pateixi una fractura de maluc, serà operada en un hospital general.
Si les circumstàncies globals (mèdiques, funcionals, psicològiques i socials)
així ho aconsellen, després de la intervenció podrà seguir un procés de
rehabilitació en una unitat de convalescència d’un centre sociosanitari.
Després de l’alta, pot ser que necessiti completar la seva recuperació en el
propi domicili o acudint a un hospital de dia. Aquesta forma integral
d’abordar el coneixement i la intervenció dels problemes és, possiblement,
la principal característica de la intervenció geriàtrica. I la que li dóna
sentit.
Salvador Altimir Losada
Coordinador de la Unitat de Geriatria
Hospital Germans Trias
|
