|
La pell és l’òrgan més extens
del ser humà i, per la seva funció de barrera, està exposada a múltiples
agressions externes, com ara traumatismes, radiacions o agents infecciosos.
Es compon fonamentalment de dues capes: una més externa o epidermis, que
actua com barrera i es renova constantment, i una altra més interna
anomenada dermis, la funció de la qual és de sustentació, i que conté els
vasos sanguinis, les glàndules i els terminals nerviosos de la pell.
Les cèl·lules responsables de fabricar el color a la pell s’anomenen
melanòcits i se situen entre ambdues capes. Elaboren un pigment, la
melanina, que després “injecten” o transfereixen a les cèl·lules de les
capes més superiors, i que és responsable del color de la pell, del cabell i
dels ulls. La funció principal de la melanina és la de protegir la pell dels
efectes nocius de la radiació ultraviolada del sol. Quan la pell s’exposa al
sol, els melanòcits transfereixen el pigment ja fabricat a les cèl·lules
adjacents i produeixen nova melanina (efecte bronzejador tardà).
El melanoma
La transformació maligna dels melanòcits dóna origen al melanoma, un tipus
de càncer de pell de comportament agressiu que es pot curar si es
diagnostica i s’extirpa a temps. La incidència d’aquest tumor ha anat
augmentant en les últimes dècades de forma exponencial, en relació amb la
modificació en els hàbits d’exposició solar de la població. Aquesta
incidència és màxima entre la població blanca d'Austràlia i Nova Zelanda, i
mínima entre les persones de pells pigmentades.
El melanoma pot aparèixer en qualsevol localització de la pell o de les
mucoses, fins i tot en els palmells o plantes, en els genitals, entre el
cabell, o sota les ungles. De forma més infreqüent també es pot desenvolupar
en les estructures de l’ull. Habitualment es manifesta en forma de lesió
pigmentada (piga o nevus) que pot aparèixer de nou o a partir d’un canvi en
una lesió prèvia normal. En les fases inicials la taca no sol tenir relleu
ni causa cap tipus de molèstia, tot i que a mesura que el tumor creix, pot
aparèixer picor o fins i tot sagnat.
Regla de l'AVCD
Per reconèixer de forma precoç
l’aparició d’un melanoma és útil aplicar l’anomenada “regla de l'AVCD”, que
descriu les característiques més freqüents de les lesions amb el risc de ser
o de poder desenvolupar un melanoma: Asimetria: si tracem un eix
imaginari que separi la piga en dues meitats, observem que una meitat no és
igual que l’altra. Vores: els melanomes o les seves lesions
precursores solen tenir les vores irregulars. Color: les lesions
malignes o premalignes presenten habitualment més d'un color, barrejant-se
de forma irregular. No existeix cap color que de forma aïllada s’associï amb
un major risc. Diàmetre: les lesions amb més de sis mil·límetres de
diàmetre tenen més risc de desenvolupar un melanoma.
Una vegada identificada alguna lesió pigmentada que compleixi alguna d’aquestes
característiques, o davant l’aparició d’una lesió nova, s’ha de consultar el
metge per avaluar-ne el risc. En els casos en què se sospiti que es pugui
tractar d’una lesió maligna o premaligna es realitza una biòpsia per
analitzar les característiques microscòpiques del tumor i establir el
diagnòstic definitiu.
Els factors de risc
El risc de desenvolupar un melanoma es relaciona amb factors genètics, no
modificables, i també amb factors externs. És molt important conèixer
aquests factors per prevenir-ne l’aparició i també per establir pautes de
detecció precoç en aquelles persones amb susceptibilitat genètica de patir-lo.
En destaca el tipus de pell (color de pell, cabell i ulls) i la seva
capacitat per a bronzejar-se en resposta a l'exposició solar. Es
classifiquen en cinc fototips que van des de la pell més clara, que sempre
es crema i mai es bronzeja, fins a la pell de raça negra. Les persones amb
fototips més clars tenen menor protecció davant de la radiació ultraviolada
i, per tant, són les quals desenvolupen amb major freqüència un melanoma.
També influeix la presència d’un nombre molt elevat de nevus melanocítics
(taques pigmentades), de nevus melanocítics anomenats "atípics”, és a dir,
lesions amb asimetria, vores irregulars o amb més d’un color, i la presència
de nevus melanocítics congènits (presents des del moment del naixement).
També és un factor de risc tenir familiars que hagin desenvolupat un
melanoma; el risc és major en els familiars de primer grau (pares, fills o
germans), haver patit cremades solars, especialment si aquestes han estat
múltiples i han ocorregut durant els primers 18 anys de vida, i l’exposició
solar (tant natural com artificial), principalment quan es produeix de forma
intensa i intermitent (“exposició de cap de setmana”)
Com prevenir-lo?
D’entre tots els factors que predisposen a desenvolupar un melanoma, els
únics modificables són els relacionats amb l’exposició solar, especialment
durant la infància.
Per això es recomana evitar el sol del migdia (de 12 a 15 h), estar al sol
de forma prolongada (es recomana no estar més de dues hores) i utilitzar
mesures de protecció solar sempre que realitzem activitats a l'aire lliure.
La millor protecció enfront del sol són les proteccions físiques (roba,
gorra, ulleres de sol, ombrel·la). Aquestes es poden combinar amb l'ús dels
fotoprotectors o filtres solars. Es tracta de substàncies que absorbeixen
(filtres químics) o reflecteixen (filtres físics) la radiació rebuda,
minimitzant la seva arribada a la pell. Perquè siguin eficaces s'han
d'aplicar uns 20 minuts abans de l'exposició al sol i tornar-les a aplicar
de forma regular (cada 2-3 hores). No obstant això, és important recordar
que mai bloquegen tota la radiació rebuda. Un error molt comú és el
d'interpretar erròniament que la protecció que ofereix el filtre permet una
exposició al sol més prolongada.
Cristina Paradelo
Dermatòloga de l’hospital Germans Trias
|
