|
L’any 1836, Charles Dickens,
el famós novel·lista anglès del segle XIX, va publicar la novel·la “Els
papers pòstums del club Pickwick”, en què descrivia un personatge, Joe, obès,
cotxer d’ofici, que s’adormia fàcilment, a vegades fins i tot conduint.
Dickens es va anticipar exactament un segle a la primera descripció mèdica
del que ara coneixem com la síndrome d’apnees del son. Tot i que no tan
detallats, ja hi havia hagut altres precedents literaris, com ara el
Falstaff de Shakespeare. Les ironies de l’atzar van ordir que el magnífic
director i actor Orson Welles el passés al cinema amb el títol de
“Campanades de mitjanit”, títol premonitori de la mort de Welles, que més
tard va morir durant la nit, probablement a causa d’apnees, com a
conseqüència de la seva, diguem-ne, opulent humanitat.
La síndrome d’apnees obstructives del son inclou un conjunt de símptomes
nocturns (ronc, apnees) i diürns (hipersomnolència, és a dir, una gran
facilitat d’adormir-se durant el dia). Es consideren apnees les
interrupcions en el ritme normal de la respiració de més de deu segons. A
vegades la interrupció no és completa i llavors parlem d’hipoapnea. Durant
el dia, la facilitat per adormir-se s’acompanya de falta de concentració,
disminució de la memòria i, a vegades, de depressió. Molts cops, el símptoma
principal, sobretot en el cas de les dones, n’és el cansament, la fatiga; el
que es coneix com astènia.
Obstrucció de les vies respiratòries altes
Si es parla d’apnees obstructives és perquè quan passa l’aire per les vies
respiratòries altes, és a dir, la gola i la faringe, es produeix una
obstrucció com a conseqüència de la flacciditat muscular que es dóna quan
ens adormim juntament amb l’estrenyiment de la via respiratòria a causa del
greix que s’hi acumula en persones que pateixen obesitat o bé a causa de
tenir una mandíbula petita (calaix petit) o una llengua desproporcionadament
gran, entre altres factors predisposants. No obstant això, el sobrepès i l’obesitat
està present en un 70-80% dels casos. Els pacients rarament són prims i,
quan ho són, acostumen a tenir la mandíbula poc desenvolupada.
Les conseqüències de les apnees depenen de la seva durada (una apnea de
noranta segons és pitjor que una de quinze), del nombre (no és el mateix
patir cinquanta apnees en una hora que setze), i de l’estat respiratori i
cardiocirculatori de la persona. Les apnees suposen un descens de la
quantitat d’oxigen en la sang per sota del normal -als meus pacients els dic
que cada nit pugen a l’Everest-; hipertensió, perquè l’adrenalina es
dispara, i, sobretot, son intermitent. Degut a aquests múltiples
microdespertars, el pacient no dorm profundament i al matí es lleva amb
sensació de ressaca. Degut a l’adrenalina i a altres substàncies similars
produïdes per l’organisme durant les apnees, la tensió de la sang augmenta -hipertensió-.
I, quan això es produeix repetidament, nit rere nit, acaba tenint
conseqüències en les artèries del cor i del cervell.
Malaltia freqüent
La síndrome d’apnees del son és una malaltia molt freqüent, que afecta entre
un 5% i un 15% dels adults. En les dones no és tan comú, tot i que més del
que es pensava fins ara, sobretot després de la menopausa. La malaltia està
relacionada amb el ronc. De fet, un de cada cinc roncadors pateixen apnees.
Tots els qui pateixen apnees obstructives del son ronquen, tot i que no tots
els roncadors fan apnees.
La malaltia es diagnostica mitjançant una polisomnografia nocturna. Aquesta
prova valora la qualitat del son, el flux d’aire respirat, la saturació d’oxigen
en sang, el ronc i el moviment toràcic i abdominal. L’aparell per realitzar
aquesta prova funciona com un detector de mentides. La representació gràfica
del resultat d’una polisomnografia realitzada a un malalt recorda el traçat
d’un sismògraf. I realment la nit d’un pacient amb apnees obstructives és
una nit de terratrèmols.
Les conseqüències de patir apnees obstructives són diverses. Potser la més
immediata és patir un accident de trànsit, a causa de la somnolència diürna.
A llarg termini, pot aparèixer una disminució de les facultats
intel·lectuals, depressió, descens del rendiment laboral o empresarial, una
certa marginació familiar i social i, sobretot, més risc de patir
arteriosclerosi i malalties vasculars. Per aquest motiu, és aconsellable
eliminar altres factors de risc associats a aquestes malalties, especialment
el tabac.
Tractament
La síndrome d’apnees
obstructives es tracta durant el son amb un aparell anomenat CPAP que
injecta aire a pressió a través del nas que impedeix el tancament, el
col·lapse, de les vies respiratòries. És com una fèrula pneumàtica que
impedeix el plegament del tub respiratori. És un sistema molt eficaç, però
no tots els pacients el toleren: una quarta no compleix aquest tractament o
l’accepta malament. Els primers tractaments amb CPAP a Catalunya i a l’Estat
els vam fer a l’hospital Germans Trias. En alguns casos està indicada la
cirurgia de faringe, d’amígdales o d’úvula, i habitualment s’indica l’aprimament
amb dieta i la supressió dels sedants i de l’alcohol.
Josep Morera
Cap de servei de pneumologia
Hospital Germans Trias
|
