|
Cada cop hi ha més al·lèrgies.
És una frase que sentim amb freqüència a la feina, a les botigues, a les
escoles. Tots coneixem persones properes que pateixen al·lèrgies i sembla
que aquest nombre va creixent progressivament. És això veritat? Doncs sembla
que sí. Si bé es cert que actualment tenim més cura per la nostra salut i
ens adonem més de símptomes que no haurien preocupat els nostre avis, també
és cert que el nombre de persones que pateixen malalties al·lèrgiques ha
augmentat progressivament durant les darreres dècades. Els èczemes dels nens,
els episodis de picor, esternuts i congestió al nas o al ulls que semblen
refredats que no acaben de curar, les crisis d’ofec i xiulets al pit, les
erupcions a la pell en menjar aliments i les reaccions al·lèrgiques amb
medicaments són cada cop més habituals, tant en nens com en adults.
Els metges, els epidemiòlegs i els responsables de la política sanitària
dels països desenvolupats porten anys tractant d’esbrinar per què s’ha
produït aquest augment. Hi ha una cosa, però, que sembla clara: és en el
països més rics, amb estil de vida occidental i amb més garanties sanitàries
on està augmentat la proporció d’al·lèrgics, mentre que això no passa als
països en vies de desenvolupament. I, concretament, sembla que l’augment més
elevat d’al·lèrgies es dóna a les grans ciutats.
Diversos factors
En l’intent de trobar-hi una
causa, se n’ha parlat de diversos factors com la pol·lució industrial, l’excés
d’additius alimentaris, les campanyes de vacunació o fins i tot el canvi
climàtic, però cap d’aquestes circumstàncies pot explicar de forma concloent
l’augment de les malalties al·lèrgiques als països desenvolupats. Els
estudis epidemiològics estan comprovant que el creixement de les al·lèrgies
i particularment de l’asma i la rinitis al·lèrgica és més evident en els
països angloparlants, com Gran Bretanya, els Estats Units o Austràlia, on
les malalties al·lèrgiques poden arribar a afectar una tercera part de la
població, especialment els joves, mentre que la freqüència és aproximadament
del 20% en els països mediterranis.
Reaccions al·lèrgiques greus
Però també el tipus d’al·lèrgies està canviant. Augmenta el nombre de
pòl·lens que produeixen al·lèrgia i també la durada dels símptomes. A la
nostra ciutat i, de fet, a tota l’àrea mediterrània herbes com la mollera
roquera (parietaria) i arbres com els xiprers o els plàtans, a més de les
gramínies, s’encarreguen de mantenir nivells de pol·len a l’ambient durant
la major part de l’any, mentre que a les al·lèrgies als àcars de la pols
domèstica se sumen cada cop més les produïdes per animals domèstics. A les
guarderies i escoles es troben cada dia més nens al·lèrgics a llet de vaca
i als ous però també acudeixen a les consultes d’al·lèrgia adults que,
havent menjat tota la vida qualsevol tipus d’aliment sense problemes,
comencen a patir símptomes al·lèrgics de tota mena (urticàries, dolors
abdominals o reaccions generals més greus) menjant aliments tan sans i poc
elaborats com fruites, fruits secs o marisc. Fins i tot els paràsits dels
peixos, com el conegut anisakis poden produir reaccions al·lèrgiques greus
si es menja peix fresc que no estigui ben cuinat.
Teoria higienista
Per tant, sembla que l’explicació de tot plegat ha de ser complexa. Des de
fa uns anys ha pres força l'anomenada “teoria higienista” que es basa en el
concepte que les bones condicions sanitàries i la manca de contacte
continuat amb determinats microbis durant la primera infància als països
desenvolupats provoca que el sistema immunitari alteri la seva lluita per
sobreviure a les infeccions i evolucioni atacant les proteïnes ambientals
amb què l’home sempre havia conviscut. La predisposició genètica, les
partícules de pol·lució ambiental i els canvis defensius al món vegetal (aliments,
pòl·lens) per fer-se fort contra plagues i pesticides fa la resta. Les
malalties al·lèrgiques podrien ser un peatge més a pagar a la ràpida i
alegra autopista de la civilització occidental.
Pilar García-Ortega
Al·lergòloga
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
|
