|
|
|
|
fem salut |
| |
|
Una bona alimentació per
posar en forma el cor |
|
|
Les malalties cardiovasculars
són les que causen més morts en els països desenvolupats. Moltes d’aquestes
morts serien evitables, perquè les cardiopaties van molt associades a
l'estil de vida i al tipus d'alimentació. El control del colesterol i de la
ingesta de determinats greixos és decisiu per reduir el risc cardiovascular.
L'alimentació és un dels pilars que sustenta la salut dels individus.
Mantenir bons hàbits dietètics és prioritari en el control del risc
cardiovascular, perquè cada vegada es coneixen més els efectes beneficiosos
que van units al consum de determinats nutrients.
Una mala alimentació es caracteritza per un consum elevat d'aliments
precuinats i brioixeria, que contenen un contingut elevat en greixos, i per
la manca del consum de productes frescos, fruites i verdures.
Actualment se li dóna molta importància a la dieta mediterrània, perquè s'ha
demostrat que els països consumidors d'aquest tipus de dieta tenen menor
incidència de malalties cardiovasculars. A grans trets, la famosa dieta
mediterrània es composa principalment de verdures, fruites i llegums. El
consum de carn és baix i la principal font de greix és l'oli d'oliva. També
es caracteritza pel consum moderat de vi negre.
Recomanacions dietètiques
Una dieta que ajudi a prevenir malalties cardiovasculars ha de contenir
molta verdura i fruites i pocs greixos saturats. Així, és preferible
consumir productes lactis desnatats: llet desnatada i iogurts i formatges
descremats. Esculli les carns més magres, com ara el pollastre i el gall
dindi (sense pell), el conill i el cavall. Es poden consumir esporàdicament
carns amb més greix, escollint les parts magres (bistec de vedella, rellom i
bistec de bou o llom de porc). Elimini la pell i el greix visible en cru de
les carns. De tota manera, és aconsellable menjar més peix que carn,
sobretot peix blau.
Com a condiment, utilitzi oli d'oliva, tant per a amanir com per a cuinar i
prengui com a mínim dues racions de verdura al dia (crua i cuita) i dues o
tres peces de fruita. També és recomanable augmentar el consum de llegums i
menjar-ne dos o tres cops per setmana.
Esculli també preferentment el pa, l'arròs i la pasta integrals, per
augmentar la ingesta de fibra. No mengi més de dos o tres ous per setmana.
Pot fer la truita amb un ou sencer més una clara, que no conté colesterol.
Eviti la brioixeria industrial. És preferibe menjar coca o galetes
d'elaboració casolana amb oli d'oliva, de gira-sol o de blat de moro. És
també recomable el consum de fruits secs crus i sense salar (nous, ametlles,
avellanes), però sense excedir-se.
Limiti també el consum de sal per cuinar i els aliments amb un contingut alt
d'aquest mineral, com ara els embotits, la carn elaborada o envasada,
salaons, fumats, conserves i precuinats, pastilles de brou concentrat o
aigua amb gas. Begui molta aigua, com a mínim un litre i mig diàriament.
Per acabar, com a complement a una dieta cardiosaludable, és molt
recomanable fer exercici físic dos o tres cops per setmana. Una bona opció
és caminar trenta minuts seguits a bon ritme.
Montserrat Cachero
Dietista i infermera |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'alimentació és un dels
pilars que sustenta la salut dels individus. Mantenir bons hàbits
dietètics és prioritari en el control del risc cardiovascular
|
|
