Composició d'un element combustible

El recorregut de l'urani

La producció del combustible nuclear

Els elements combustibles

Un cop enriquit, l'urani es transforma en pols de diòxid d'urani i, després, en pastilles de naturalesa ceràmica sintetitzades a uns 1.700ºC de temperatura. Una pastilla de combustible és un cilindre d’aproximadament un centímetre d'altura per un centímetre de diàmetre i cinc grams de pes, amb la qual es pot produir l'energia equivalent a 810 kg de carbó, 565 l de petroli o 480 m3 de gas natural.

Aquestes pastilles s'introdueixen en una vareta de Zircaloy (aliatge de zirconi i estany) hermèticament tancada, de paret molt prima, amb un diàmetre interior lleugerament superior al de les pastilles i d'uns 4 m de longitud. La columna de pastilles es manté en posició mitjançant una molla que hi ha a la cavitat superior de la vareta. Al seu torn, aquestes varetes s'agrupen en feixos i formen el que s’anomena un element combustible.

Els elements combustibles contenen un cert nombre d'elements de control. Es tracta de barres d'acer inoxidable a l’interior de les quals hi ha un aliatge de plata, d’indi i de cadmi, i que es fan servir per a controlar la reacció en cadena i la potència o aturada total del reactor, capturant més o menys neutrons d'acord amb la penetració que aconsegueixin en el nucli del reactor.