Henry Deterding (1866-1939). President de la Royal Dutch holandesa que es va associar amb Marcos Sanuel, que dirigia la Shell Transport anglesa, i va constituir la companyia Shell.
Edwin Laurentine Drake (1819-1880). Revisor de tren retirat que es feia dir coronel i que va perforar el primer pou de petroli de la història per encàrrec de James M. Townsend, propietari de la societat Pennsylvania Oil Company. Drake, curiosament, va morir en la misèria.
John Rockefeller (1839-1937). Comerciant fundador de l'Standard Oil, companyia que agrupava diversos refinadors de petroli. Va esdevenir un dèspota del petroli en eliminar tot tipus de competència en el transport i el refinatge.

La història del petroli

El petroli és conegut des de l'antiguitat. Segons la Bíblia, Noé va impermeabilitzar la seva arca amb el betum, un derivat del petroli. La història explica també que els pobles de Mesopotàmia –Sumeris i Accadis- feien comerç amb els asfalts, les naftes i els betums. Al sud de l'actual Iran ja hi havia una mena de pous de petroli 500 aC. que els xinesos buscaven sota terra utilitzant canyes de bambú i tubs de bronze i l'utilitzaven per als usos domèstics i l'enllumenat. Els fenicis comerciaven amb petroli que obtenien a les vores del mar Caspi. Els grecs destruïen les flotes enemigues vessant petroli al mar i prenent-li foc. L'oli de pedra també es va fer servir a l'època preindustrial amb finalitats terapèutiques, per a l'embalsamament dels morts i també com a remei natural contra les contusions, les cremades o els reumatismes.

Ara bé, el primer pou de petroli "modern" el va perforar el 1859 Edwin Drake a Pensilvània, als Estats Units. Drake va fer un sondeig a la vall d'Oil Creek per a l'empresa Seneca Oil i després de mesos d'esforç el petroli va brollar espontàniament d'un pou de 21 metres de profunditat. Aquest descobriment va estimular l'activitat de la perforació de pous –la febre del petroli-, arribant a una producció de 25.000 tones, un any més tard. Acabava de néixer una de les indústries més poderoses del planeta: la petroliera, i començava a recular la que fins aleshores havia estat la font d'energia més important, la del carbó.

Aquest oli mineral va començar a entrar en joc com a recurs energètic cap a final del segle XIX, època en què era utilitzat per a la il·luminació en la seva forma de querosè, un producte intermedi entre les naftes i el gasoil que cremava en quinqués i altres tipus de làmpades, raó per la qual s'anomenava també petroli de cremar. El baix preu del petroli, conseqüència de la gran quantitat disponible, va estimular el consum de querosè en l'enllumenat i en les cuines i la calefacció.

El gran canvi històric es va produir quan van aparèixer els motors d'explosió (Daimler, 1887) i de combustió (Diesel, 1897), els quals van permetre el desenvolupament espectacular de nous sistemes de transport per terra i aire, i la substitució dels combustibles tradicionals per derivats del petroli tant en el transport marítim com en el terrestre (ferrocarril) així com a la indústria. Acabava de néixer una de les indústries més importants del segle XX: la de l'automoció.

Paral·lelament a la utilització dels derivats del petroli com a font d'energia, l'aprofitament dels centenars d'hidrocarburs presents en aquest oli mineral va obrir una altra via industrial, la petroquímica, que va iniciar la síntesi i producció d'una gran quantitat de substàncies a partir de la manipulació dels components del petroli, i va posar en el mercat un ventall de nous productes químics desconeguts fins aleshores: plàstics, compostos d'ús farmacèutic, etc.