Perspectives de futur a llarg termini
El petroli ha estat el gran protagonista energètic mundial del darrer segle. Sense petroli, ben segur que el creixement econòmic i social que la història ha conegut no hauria estat possible. Si més no, hauria estat diferent.
L’esgotament de les reserves
La creença en que la disponibilitat d'aquest recurs era il·limitada i l’ús que se n’ha fet a gran escala, han estat el motor de les economies de molts països, però, alhora, han creat un mercat captiu del que serà complex sortir-ne.
Des dels anys vuitanta del segle passat, però, al món es consumeix més petroli del que se'n descobreix. La relació és, aproximadament, de quatre a un. Si bé el percentatge que representa el petroli sobre el total de consum d'energia primària al món s'ha anat reduint en els darrers anys (el 1973 representava el 46%, mentre que ara és del 35%, aproximadament), la demanda d'aquest recurs energètic no ha deixat d'augmentar (85 milions de barrils diaris, actualment, amb un creixement d'un 1% anual).
L'emergència econòmica de països com la Xina o l'Índia ha fet del petroli una font d'energia encara més cobejada mundialment, i les regions d'on s'extreuen les reserves provades conegudes exprimeixen els seus pous i busquen nous jaciments que esmorteeixin el declivi de les seves reserves provades actuals.
Segons diversos organismes internacionals (com l'Agència Internacional de l'Energia o el Departament d'Energia dels Estats Units), actualment les reserves mundials provades són d'uns 165.000 milions de tones. Les prediccions més recents redueixen la producció prevista per als propers anys, ja que com a molt arribarà als 106 milions de barrils diaris l'any 2030 (l'any 2004, l'estimació era de 120 milions). D’acord amb aquestes dades, si la humanitat consumeix petroli al mateix ritme que ho ha fet fins ara, es preveu que les reserves petrolíferes s’esgotaran en uns 40-50 anys.
En aquest context de demanda creixent de petroli, paradoxalment estem molt a prop d'arribar, si no l'hem superat ja, com apunten alguns experts i institucions mundials, al punt en el qual s'assoleix la màxima producció i s'arriba a la meitat del petroli existent inicialment, l'anomenat peak oil o zenit del petroli. Tot i que la majoria de governs saben que existeix aquest peak oil, l'estratègia energètica mundial no ha estat capaç de modificar la tendència i preveure solucions reals i aplicables a mitjà termini.
Els països l'economia dels quals depèn en un percentatge elevat de les importacions de petroli -com el nostre- hauran d'introduir canvis estructurals de gran magnitud en el seu sistema energètic si volen projectar el seu grau de creixement actual a mitjà i llarg termini: estalvi i eficiència, energies renovables i diversificació són conceptes que caracteritzaran el sistema energètic mundial futur. La recerca i la innovació en matèria de noves fonts d'energia seran altres factors que contribuiran a dibuixar un nou escenari energètic mundial.
