Xarxa espanyola d'oleoductes, punts d'emmagatzematge i refineries (2008)
Font: Asociación Española de Operadores de Productos Petrolíferos

Del transport a la distribució

L’emmagatzematge i la distribució

L’emmagatzematge dels recursos energètics permet garantir el proveïment abundant i regular dels consumidors, sobretot en moments de crisi deguts a problemes polítics, econòmics o comercials entre els països exportadors i els consumidors. La quantitat emmagatzemada ha de permetre mantenir els nivells de consum del país en qüestió durant un determinat període.

En una refineria, el parc de dipòsits representa una despesa equivalent a la de processament i tractament del petroli, i exigeix una ocupació del sòl que pot suposar fins a un 70% del terreny disponible. El dipòsits d’emmagatzematge arriben a tenir capacitats de fins a 150.000 m3 i una alçada de 25 m, i poden contenir petroli cru o qualsevol dels productes de la seva destil·lació. Els productes volàtils, com el petroli cru o les gasolines, s’acostumen a emmagatzemar en dipòsits especials (anomenats de sostre flotant) a fi de reduir les pèrdues degudes a l’evaporació durant les operacions de reompliment, així com les olors.

És tan àmplia la diversitat de productes obtinguts de la destil·lació del petroli, i tantes les utilitats de cadascun, que ha calgut desenvolupar una complexa xarxa de sistemes de distribució per posar-los a l’abast de l’usuari. Això fa que les inversions i les despeses de les operacions de distribució siguin actualment molt superiors a les d’una refineria. Si bé en alguns casos certs clients que consumeixen grans quantitats d’uns determinats productes els reben directament de les refineries a través d’oleoductes, per regla general la distribució entre els punts de refinatge i els de subministrament es fa per carretera, ferrocarril o vaixell mitjançant cisternes construïdes expressament per donar aquest servei de la forma més eficient i segura.

La utilització de qualsevol derivat del petroli, però, ve condicionada a la tinença d’instal·lacions o aparells que hagin estat certificats per les empreses subministradores o per altres empreses acreditades per l’administració pública. Les agències distribuïdores de l’hidrocarbur realitzen visites als domicilis o a les indústries per verificar que les instal·lacions són les adequades per al subministrament del combustible gasós o líquid. En cas que la verificació hagi estat positiva, lliuren un certificat al propietari que li permet la utilització de la seva instal·lació.

La facilitat amb la qual es transporta, emmagatzema i utilitza el petroli, és la principal raó per la qual els derivats del petroli s’han popularitzat tan ràpidament i han esdevingut el recurs energètic d’ús més comú arreu del món.