Les mesures s'estalvi i eficiència a la llar i als edificis
La bona orientació dels edificis
L’orientació condiciona el consum energètic de qualsevol habitatge. Per aquesta raó, cal aprofitar, en la mesura que això sigui possible, les característiques favorables de l’entorn. La millor construcció sempre és aquella que, responent a les necessitats per les quals ha estat realitzada, sobretot en el cas de les orientacions que no reben cap tipus d’aportació energètica i en el nostre clima, minimitzi la superfície exterior de tot el conjunt. Evidentment, els volums compactes responen millor a aquest criteri.
Es considera una bona orientació aquella que és sud, i és acceptable amb una variació de 30º a l’est o l’oest; per tant cal afavorir una superfície màxima de l’edifici seguint aquesta orientació. El criteri de disseny a l’hivern ha de ser el de “màxima captació, mínima ombra”, per a evitar excessives pèrdues energètiques. En canvi, a l’estiu, cal minimitzar la captació, i maximitzar l’ombra, per a evitar excessius guanys tèrmics. Si el que es desitja és potenciar un refrescament, o bé treballar amb microclimes, es pot augmentar la superfície exterior de l'edifici o incloure en el disseny elements que augmentin el volum (balcons, cossos sortint, etc.) estratègia habitual en els climes tropicals o subtropicals.
Un altre aspecte a considerar pel que fa a la distribució dels espais és la disponibilitat d’il·luminació natural. El seu aprofitament estalvia energia perquè no és necessària la llum artificial, i en espais interiors dóna un aspecte més agradable. Malgrat això, és important controlar les repercussions tèrmiques, i no només lumíniques, de l’entrada de llum natural en el habitatge.
Les possibilitats de la vegetació
La vegetació pot complir diferents funcions en els edificis: creació d’ombres per tal de realitzar una protecció solar dels edificis durant l’estiu, protegir acústicament, aïllar tèrmicament els interiors, augmentant la inèrcia tèrmica i creant un microclima autoregulador interestacional, i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat.
La vegetació que s’utilitza per acompanyar les edificacions està formada tant per espècies de fulla perenne com de fulla caduca. Cada tipus concret aporta unes característiques determinades: mentre que de fulla caduca protegeix del sol a l'estiu i afavoreix els guanys tèrmics solars a l’hivern, i, per tant, la seva posició òptima és a solell, la de fulla perenne protegeix dels vents del nord, raó per la qual cal col·locar-la a l'obaga o allunyada. Tant en un cas com en l'altre, cal potenciar que sigui autòctona.
