L'edifici Devonshire a Anglaterra és una construcció "verda". L'edifici obre i tanca sistemes de persianes a la façana sud per rebre la major quantitat de llum natural possible; l'edifici processa aquesta quantitat de llum així com la temporada estacional i l'hora del dia. Té plaques solars per a generar 25 kW. Font: Block Tecnológico Neva.

La normativa de referència

Al conjunt de la Unió Europea, i a Espanya i Catalunya en particular, s'han desenvolupat diversos instruments normatius que tenen com a objectiu millorar el comportament energètic dels edificis i reduir el seu consum final.

La normativa europea

L'any 2002 va entrar en vigència a la Unió Europea la directiva 2002/91/CE relativa a l'eficiència energètica dels edificis, que tenia com a objectiu reduir el consum energètic a les llars, augmentar el rendiment dels sistemes energètics utilitzats, i fomentar l'ús de les energies renovables solar fotovoltaica i solar tèrmica. Cada país de la UE és responsable de l'elaboració de les normes mínimes que compleixin el que diu la directiva.

En aquesta norma s'estableix també que es desenvolupi una certificació energètica dels edificis que expressa el consum d’energia que s’estima necessari per satisfer la demanda energètica de l’edifici en unes condicions normals de funcionament i ocupació.  La certificació valora i qualifica de manera global l’eficiència energètica dels edificis tenint en compte els seus aïllaments, infiltracions d’aire, sistema de calefacció i aigua sanitària i sistemes de control associats. A més, qualifica el treball realitzat per arquitectes, projectistes i enginyers per tal de comprovar que els sistemes escollits per dotar d’energia l’edifici siguin els més eficaços.

El certificat d'eficiència energètica s’aplica a tots els edificis de nova construcció -s’exclouen algunes edificacions, com per exemple les que tenen menys de 50 m2- i s’ha d’obtenir pel projecte de l’edifici i per l’edifici acabat. El certificat es materialitza en una etiqueta energètica que qualifica els edificis amb lletres i colors: de l’A a la G i del verd al vermell (de més a menys eficient). De fet, és una etiqueta molt similar a la que s’utilitza per qualificar l’eficiència dels electrodomèstics.

A la Unió Europea també està en vigor la directiva 2006/32/CE, sobre l'eficiència de l'ús final de l'energia i els serveis energètics, un instrument de desenvolupament recent que facilita la millora de l'eficiència energètica dels consumidors.