Font: MeteoCat
L'aprofitament al món i Catalunya
l mapa de recursos eòlics de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya, per iniciativa conjunta del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l’Institut Català d’Energia, va elaborar l’any 2004 el nou mapa de recursos eòlics de Catalunya, que també incorpora l’estudi del litoral. Els resultats presentats permeten identificar les zones que ofereixen més possibilitats per a generar energia eòlica, així com per a determinar les que són poc eficients des d’un punt de vista eòlic.
Aquest sistema de modelització del vent té dos avantatges: ofereix la possibilitat d’obtenir el valor d’aquest vector a les altures que es desitgi, i proporciona els resultats a qualsevol zona analitzada, fins i tot a l’espai litoral per damunt del sòl. Aquests tipus d’estudis, tanmateix, no es poden elaborar a partir de les dades enregistrades a les estacions meteorològiques de superfície, ja que no es disposa de dades suficients per tenir en compte les peculiaritats orogràfiques del territori.
Tota la informació obtinguda es pot integrar en un sistema d’imatge geogràfica, fet que permet representar els resultats d’una forma visual clara.
Una primera anàlisi de la velocitat del vent mitjana anual a 60 i 80 metres d’alçada permet diferenciar quatre zones a Catalunya amb un potencial eòlic significatiu: el nord-est de Catalunya (zona de l’Alt i el Baix Empordà), pràcticament tot el litoral sud (des del sud del Tarragonès fins el Delta de l’Ebre), una àmplia zona del prelitoral sud (part de la Ribera d’Ebre, del Priorat, de la Terra Alta, del Baix Ebre i del Montsià), el sud-oest de la depressió central (part del Segrià, de les Garrigues, de l’Urgell, de la Segarra, de la Conca de Barberà i de l’Anoia).
Segons el mapa de recursos eòlics a 80 metres d’alçada, el 64,4% del territori presenta velocitats del vent amb mitjanes anuals inferiors a 5,5 m/s, és a dir amb una velocitat suficient per a la instal·lació d’un parc eòlic.
