Generalitat
Contacteu amb la GeneralitatTeniu diferents maneres de fer-ho:
6. Pati dels Tarongers
El Pati dels Tarongers és el centre neuràlgic del Palau. Un lloc de relacions, trobada i circulació, des d'on s'accedeix a les sales de reunions més importants, i on se situen les sales de treball del Gabinet de la Presidència.
El Pati dels Tarongers comunica amb la residència presidencial de les Cases dels Canonges, a través del pont neogòtic (6b) que es va construir l'any 1928. També s'hi pot veure i escoltar el Carilló del Palau (6a). Aquest singular instrument musical té 49 campanes que fan un pes de 4.898 quilos. Es fa sonar, manualment, dues vegades al dia i en festius i dates diverses.
Carilló del Palau de la Generalitat
Pont neogòtic del Palau de la Generalitat
La importància que la Generalitat va anar adquirint féu necessària la compra de les cases veïnes per ampliar les dependències del Palau.
Les noves edificacions dels segles XVI i XVII, a les quals s'accedeix per la galeria gòtica, es troben al voltant del Pati dels Tarongers, amb aquests arbres fruiters que sovint es plantaven als jardins dels palaus. L'aroma de les flors i la bellesa dels fruits en justifiquen el costum.
La primera part de l'ampliació correspon a la construcció de les llotges, que imiten la galeria gòtica però amb columnes de marbre rosa, d'estil renaixentista, obra de Pau Mateu i Tomás Barsa. Per mantenir l'harmonia d'aquest nou pati amb l'edifici medieval, es va seguir l'estil gòtic en la construcció de la galeria superior.
Entre les gàrgoles del pati es poden veure alguns personatges curiosos, com el turc, que recorda el perill de les incursions dels pirates del Mediterrani, i el macer, amb el seu vestit d'època, que obria pas als diputats quan es dirigien a les reunions de les Corts.
En una etapa posterior, Pere Ferrer (1570-1591) es va fer càrrec de l'ampliació del pati i va construir el petit campanar gòtic i l'anomenada Sala Tarradellas (abans Saló Daurat o Sala de Govern).
El pati es completà a la primera meitat del segle XVII amb la construcció d'una sèrie de dependències, entre les quals destaca la Sala Torres-Garcia, amb les pintures murals d'estil noucentista, que constitueixen al·legories de Catalunya.
Finalment, hi ha la Sala Tàpies on se celebren altres reunions, com les del Consell tècnic o les de diverses comissions.
