Generalitat de Catalunya

Informació sobre la institució, les seves funcions i actuacions. Estatut d'autonomia i acció de Govern. El web oficial de la Generalitat de Catalunya. Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)

Generalitat

Palau de la Generalitat

5. Capella de Sant Jordi

(1432-1434). Marc Safont.
 
Capella de Sant Jordi
Recorregut virtual
Mapa
Torna a l'inici de la visita
Mapa detall
< Anterior
Despatx president
Mapa detall
Següent >
Pati dels
Tarongers

El 1548 la Capella de Sant Jordi es traslladà a aquesta planta i s'obrí la galeria al nou Pati dels Tarongers. D'estil flamíger, amb planta quadrada, està coberta amb una volta de creueria estrellada amb els quatre evangelistes, els escuts de la Creu de Sant Jordi i les quatre barres catalanes. La part més espectacular és la façana, per l'exuberància i la delicadesa de l'ornamentació en pedra.

Està dotada amb obres d'art excel·lents, com el frontal d'altar amb la història de Sant Jordi, brodada per Antoni Sadurní, el reliquiari de 1600, obra de Felip Ros, i una estatueta de Sant Jordi amb armadura articulada del s. XV.

 
Per saber-ne més
Frontispici de la Capella de Sant Jordi

Frontispici de la Capella de Sant Jordi (Marc Safont, 1434)


Volta de creueria amb rosassa del S.XVI

Volta de creueria amb rosassa del S.XVI


Interior de la Capella

Interior de la Capella


La Capella de Sant Jordi també fou projectada per Marc Safont d'acord amb la decisió de les Corts Catalanes reunides a Barcelona el 1432. Amb aquesta capella, el mestre d'obres va culminar el 1434 la seva tasca d'embelliment del palau medieval.

La portada és una filigrana de motllures i de detalls florals flamígers, elements d'altra banda no gaire abundants dintre de l'austeritat del gòtic a Catalunya.

A l'interior, la part primitiva de la capella és un espai quadrat cobert amb volta de creueria amb la imatge de sant Jordi bellament policromada esculpida a la clau de volta i il·luminada per una magnífica rosassa oberta el segle XVI.

Aquesta capella primitiva era presidida per dues obres mestres, potser les més valuoses que es conserven al Palau: el sumptuós frontal de l'altar brodat en or i plata el 1451, obra d'Antoni Sadurní, que representa la llegenda del cavaller sant Jordi, als extrems del qual van ser afegits al segle XVI sengles peces amb grotescos renaixentistes i escuts de la Generalitat, i l'estatueta d'argent del sant patró, amb arnès milanès de peces articulades, datada entre 1420 i 1430.

Tres segles després, entre 1738 i 1768, tal com en donen testimoni els símbols decoratius borbònics del fons, la capella fou ampliada amb un nou cos rectangular coronat amb una petita cúpula emmarcada per quatre capitells suspesos, similars a aquell que s'observa a l'angle ja esmentat de la galeria principal. L'antipendi de l'altar actual va ser elaborat pel joier Ramon Sunyer el 1956, i reprodueix en plata el ja esmentat frontal gòtic d'Antoni Sadurní. En aquesta part de la capella hi ha dos tapissos flamencs de G. Pannemaker (s. XVI) sobre la història de Noé, així com dos canelobres monumentals datats del 1670.

La història acumulà en aquesta capella notables tresors desapareguts. A la sagristia s'hi conserven només alguns objectes sagrats de metall i de pedres precioses. Cal destacar dos reliquiaris amb relíquies de sant Jordi: l'un d'estil gòtic, d'argent, i l'altre piramidal, obra de Felip Ros, ambdós del segle XVI. Són especialment valuosos els ornaments litúrgics del segle XVI, amb bellíssims brodats d'or i argent