Teniu diferents maneres de fer-ho:
Quaranta-un anys després de l'abolició pel general Franco de les institucions polítiques i nacionals de Catalunya, el poble català tornava a disposar d'un Parlament, d'un Govern i d'un president sorgit de les urnes. El president Pujol va formar un govern de coalició entre el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). L'any 1984 s'incorporava un tercer partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fins a l'any 1987.
En un context de grans canvis esperonats per la sortida de la dictadura, les tensions de la guerra freda i el que més tard s'ha denominat "globalització", Catalunya va recuperar institucions oficials i civils desaparegudes o malmeses durant el període del franquisme, i va iniciar un procés de modernització i d'obertura als mercats estrangers. També es van revitalitzar la llengua i la cultura catalanes, anys enrere reprimides.
Jordi Pujol fou president entre 1980 i 2003. Convergència i Unió fou la força majoritària al Parlament durant cinc legislatures. Durant els successius mandats de Pujol es va consolidar políticament l'autonomia catalana i Catalunya va viure un notable procés de modernització.
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 16 de novembre de 2003, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) van arribar a un acord per constituir una majoria parlamentària. L'acord entre les tres forces es coneix com a Pacte del Tinell perquè es va rubricar al saló noble de l'antic Palau Reial de Barcelona. Aquell pacte va fer possible que la Presidència de la Generalitat recaigués en el candidat socialista, Pasqual Maragall, que havia estat alcalde de la ciutat de Barcelona del 1982 al 1997. El seu mandat va estar marcat per un fort impuls a les polítiques socials i, de manera especial, per la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de reforma el 30 de setembre de 2005. Aquella proposta va ser objecte de negociació amb les Corts espanyoles. El text final resultant fou aprovat pel poble de Catalunya en el referèndum celebrat el 18 de juny de 2006 i va entrar en vigor el 9 d'agost del mateix any.
Després de l'aprovació de l'Estatut de 2006, Pasqual Maragall va convocar eleccions anticipades per al dia 1 de novembre i va anunciar que ell no s'hi presentaria. Va ser substituït al càrrec per José Montilla, que havia encapçalat la candidatura socialista. Montilla va ser investit president pel Parlament el dia 23 de novembre de 2006, amb els vots de PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, defensant el programa de l'anomenat Acord d'Entesa, i va prendre possessió com a 128è president de la Generalitat el dia 28 d'aquell mateix mes.
L'acció de govern de la legislatura 2006-2010, va estar marcada pel desplegament legislatiu i competencial de l'Estatut de 2006, per la negociació i acord d'un nou sistema de finançament i per les polítiques socials. Posteriorment, a partir del primer trimestre de 2008, el Govern d'Entesa es va dedicar, de forma prioritària, a la lluita contra la crisi econòmica, especialment els seus efectes sobre les empreses i les famílies catalanes.
Un cop finalitzada la legislatura, el 28 de novembre de 2010, se celebraren novament eleccions al Parlament de Catalunya, que Convergència i Unió guanyà de manera incontestable, obtenint 62 dels 135 escons. El debat d'investidura del candidat a la presidència, Artur Mas i Gavarró, se celebrà entre el 20 i el 23 de desembre. Artur Mas va ser investit President de la Generalitat el dia 23, després que el Partit dels Socialistes s'abstingués en la segona votació, i prengué possessió del càrrec al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el dia 27 de desembre de 2010.
