Teniu diferents maneres de fer-ho:
En comparació amb la continuïtat estricta que ha caracteritzat el designi autonòmic català al llarg del segle XX, nascut de la dialèctica a l'entorn de l'organització territorial de l'Espanya constitucional, basat en el dinamisme social contemporani i atent a les necessitats d'una societat democràtica moderna, les experiències històriques anteriors no tenen altre relleu que el d'antecedents llunyans i inespecífics, no exempts d'ambigüitat.
En efecte, un fil històric d'afirmació clara de la personalitat política de Catalunya travessa tot el segle XX, malgrat les resistències oposades per la inèrcia centralista de l'Estat espanyol, especialment remarcada a les etapes d'involució democràtica radical, les dues dictadures de 1923-1930 (general Primo de Rivera) i 1939-1975 (general Franco). És ben manifest el nexe entre els primers triomfs electorals del catalanisme polític el 1901-1907, que palesaren la inadequació del marc estatal, i la primera experiència d'autogovern català, la Mancomunitat de 1914-1925; entre aquesta i el règim autònom de la Generalitat instaurada dins la Segona República espanyola de 1931-1939; i entre la Generalitat republicana i la formació actual, que n'és explícitament la restauració, facilitada per la subsistència legal d'una Generalitat a l'exili, paral.lela al domini franquista a l'interior.
