Generalitat de Catalunya

En an 1400, era Deputacion deth Generau, er organ de govèrn deth país deth sègle XIV ath XVII, aqueric un immòble en barri josieu nomentat "Call Major" de Barcelona entà installar-i era sedença definitiva. Era casa auie estat proprietat, successivaments, d'un poèta, un cirurgian, un tresaurèr e un cambista e des sòns respectius eretièrs. Practicaments non demore arren des edificacions originaus, que s'anèc sus es que s'anèc lheuant ua bastissa de naua planta d'estil gotic, jos era direccion der arquitècte Marc Safont, un des mès arreconeishudi en aqueth moment en Catalonha.

Posterioraments, dempós deth sègle XVI, eth Palai a sofrit agraniments e transformacions en foncion des besonhs de cada periòde istoric. Era façada principau, per exemple, ei d'estil reneishentista e la dessenhèc er artista Pere Blai. Deth madeish estil artistic son eth Pati dels Tarongers e era Cambra Daurada, dus des espacis mès emblematics deth conjunt.

Era imposicion deth Decrèt de Naua Plante en 1716 provoquèc era abolicion dera Deputacion deth Generau e era sua sedença siguec aucupada pera Audiéncia, que n'alterèc era distribucion de bèri espacis. Dues campanhes d'òbres, en 1734 e en 1768, serviren tà agranir era capèla e era bastissa gotica e entà coronar eth campanau, entre d'autes reformes.

En 1822 s'i lotgèc era Deputacion Provinciau, que compartic er espaci, prumèr, damb era Audiéncia, enquiath 1908, e dempós, damb era Mancomunitat de Catalonha, deth 1914 ath 1925. Açò obliguèc a agranir e modificar era distribucion de bères estances damb eth bastiment d'envans. D'aguesta epòca daten er escalèr d'aunor, der arquitècte Romà Prats i Montlló, e era estatua eqüestre de Sant Jordi ahijuda ara façada de Pere Blai, òbra deth tarragonin Andreu Aleu i Teixidor.

En epòques mès recentes, eth Palai dera Generalitat restèc sense cambiaments significatius, dada era complèxa situacion istorica, qu'endarreric era incorporacion der art modèrne e d'avantgarda. Pendent es ans 70, s'aqueric mès d'un centenat d'òbres, sustot d'estil figuratiu. Mès tà deuant, pèces d'artistes contemporanèus, coma Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuán o Antoni Tàpies an contribuït a emberir es sales dera sedença deth Govèrn catalan.

Entre d'autes, destaquen es pentures de Joaquim Torres-Garcia (1912-1916), ena sala que pòrte eth sòn nòm; eth bust d'Enric Prat de la Riba, òbra de Joan Borrell (1918), en Pati dels Tarongers; es pentures de Montserrat Gudiol (1974), de Jordi Alumà (1976, en ancian Archiu de Compdes) e d'Antoni Tàpies (1989, ena Sala de reünions deth Govèrn); era escultura de bronze de sant Jordi, de Frederic Marès (1976, ath Salon de Sant Jordi); eth relèu de J. M. Subirachs (1976), ena entrada deth pònt neogotic qu'enlace eth Palai damb era residéncia deth president dera Generalitat o Casa des Canonges; e es busts des presidents Francesc Macià (1983) e Lluís Companys (1990), hèti peth madeish escultor.