Generalitat
Contactatz damb era GeneralitatAuetz diferentes formes de hè'c:
5. Capèla de Sant Jordi
En 1548 era Capèla de Sant Jordi se transportèc ad aguesta planta e se dauric era galaria en nau Pati des Irangièrs. D'estil flamigèr, damb planta quarrada, ei cubèrta damb ua vòlta de crotzeria estrelhada damb es quate evangelistes, es escuts dera Crotz de Sant Jordi e es quate barres catalanes. Era part mès espectaculara ei era façada, pera exuberància e era delicadesa dera ornamentacion ena pèira.
Ei dotada damb òbres d'art excellentes, coma eth frontau d'autar damb era istòria de Sant Jordi, brodada per Antoni Sadurní, eth reliquiari de 1600, òbra de Felip Ros, e ua estatueta de Sant Jordi damb armadura articulada deth s. XV.
Frontispici dera Capèla de Sant Jordi (Marc Safont, 1434)
Vòlta de crotzeria damb rosassa deth S.XVI
Interior dera Capèlla
Era Capèla de Sant Jordi tanben siguec projectada per Marc Safont cossent damb era decision des Còrts Catalanes amassades en Barcelona en 1432. Damb aguesta capèla, eth mèstre d'òbres culminèc en 1434 eth sòn prètzhèt d'emberiment deth palai medievau.
Era portada ei ua filigrana de motladures e de detalhs floraus flamigèrs, elements d'auta banda non guaire abondius laguens dera austeritat deth gotic en Catalonha.
Laguens, ena part primitiva dera capèla ei un espaci quarrat cobèrt damb torn de crotzeria damb era imatge de sant Jordi bèrament policromada esculpida ara clau de vòuta e illuminada per ua magnifica rosassa daurida en sègle XVI.
Aguesta capèla primitiva ère presidida per dues òbres mèstres, dilhèu es mès valorades que se consèrven en Palai: eth sumptuós frontau der autar brodat en aur e argent en 1451, òbra d'Antoni Sadurní, que represente era legenda deth cavalièr sant Jordi, enes dus extrèms que ne sigueren ahijudi en sègle XVI pèces damb grotesqui reneishentistes e escuts dera Generalitat, e era estatueta d'argent deth sant patron, damb arnès milanés de pèces articulades, datada entre 1420 e 1430.
Tres sègles dempós, entre 1738 e 1768, tau coma ne dan testimòni es simbèus decoratius borbonics deth hons, era capèla siguec agranida damb un nau còs rectangular coronat damb ua petita copòla enquadrada per quate capitèls suspenudi, similars ad aqueth que s'obsèrve en angle ja mencionat dera galaria principau. Er antipendi der autar actuau siguec elaborat peth joielièr Ramon Sunyer en 1956, e reprodusís en argent eth ja mencionat frontau gotic d'Antoni Sadurní. En aguesta part dera capèla i a dus tapisi flamencs de G. Pannemaker (S. XVI) sus era istòria de Noé, atau coma dus candelièrs monumentaus datadi de 1670.
Era istòria acumulèc en aguesta capèla notables tresaurs desapareishudi. Ena sacrestia s'i consèrven sonque bèri objèctes sagradi de metau e de pèires precioses. Cau destacar dus reliquiaris damb relíquies de sant Jordi: er un d'estil gotic, d'argent, e er aute piramidau, òbra de Felip Ros, ambedós deth sègle XVI. Son mès que mès valoradi es ornaments liturgics deth sègle XVI, damb es mès bèri brodadi d'aur e argent.
