Era Generalitat ei era institucion en qué s'organize politicaments er autogovèrn de Catalonha e ei integrada peth Parlament, eth president dera Generalitat e eth Govèrn. Vos aufrim ací ua vision panoramica des foncions, competéncies, organizacion, recorsi economics, e istòria des institucions dera Generalitat.
Reconstruccion des diferentes estapes en qué s'a desvolopat era politica institucionau catalana, dempús dera creacion dera Deputacion deth Generau (S.XIV-XVII), er antecedent medievau dera Generalitat, enquiara instauracion der Executiu modèrn.
Era sedença deth Govèrn de Catalonha e dera Presidéncia dera Generalitat.
Representacion grafica des interrelacions entre es diferentes institucions que compausen era Generalitat de Catalonha.
Er Estatut d'autonomia atribuís ara Generalitat de Catalonha es competéncies que li permeten exercir er autogovèrn. Aguestes pòden èster exclusives, concurrentes e compartides damb er Estat o executives.
Er exercici reau des competéncies assumides pera Generalitat, dirigit a arténher un autogovèrn qu'implique ua autentica autonomia politica e administrativa, exigís poder dispausar des mejans financèrs de besonh.
Era superfícia de Catalonha se dividís administrativament en municipis e comarques. Ath delà, era conurbacion de Barcelona dispause d'entitats metropolitanes. Fin finau, cau mencionar d'autes institucions depenentes der Estat: es deputacions provinciaus, era Delegacion deth Govèrn der Estat e era Administracion de Justícia.