Era autonomia politica de Catalonha laguens der Estat espanhòu se pause non sonque ena volontat actuau des sòns ciutadans e enes leis en vigor, mès tanben ena memòria istorica de longa durada e, mès concrètaments, en un antecedent medievau -era Deputacion deth Generau de Catalonha- qu'es legisladors de 1931 creigueren oportun d'invocar coma basa legitimadora der autogovèrn contemporanèu.
Eth passat politic de Catalonha coma collectivitat diferenciada territoriauments e dotada d'institucions pròpries, representatives e autonòmes respècte deth poder sobeiran des monarquies compausades catalanoaragonesa (1283-1516) e ispanica (1516-1808) e der Estat constitucionau espanhòu (dempús de 1812), se descompause en quate etapes separades per tres granes ruptures en orde juridicopublic:
- eth trionf militar dera monarquia absoluta sus es institucions autonòmes de Catalonha en 1714, ara fin dera Guèrra de Succession, que barrèc eth long cicle de vigéncia dera Deputacion deth Generau e instaurèc eth regim dera Naua Planta
- eth collaps dera monarquia absoluta e era refundacion constitucionau d'Espanha consomada pes Corts de Cadis en 1812, en qué era figura dera Deputacion siguec redessenhada coma consistòri representatiu dera Província laguens d'un ordenament uniformista deth territòri espanhòu e un modèl progressivaments centralizat d'exercici deth poder, montat (ena teoria e, sustot, ena practica) a basa d'ua cadea ierarquica de cargues unipersonaus; e
- era substitucion dera monarquia constitucionau espanhòla peth regim republican en 1931, que dèc satisfaccion as demandes catalanes d'autonomia madurades ath long dera etapa anteriora e instaurèc era Generalitat modèrna.
