Coma efècte dera victòria militara de Felip V sus es tropes catalanes e era capitulacion dera ciutat de Barcelona er 11 de seteme de 1714, eth dia següent siguec suprimit era Deputacion deth Generau, amassa damb eth Conselh de Cent barcelonés e eth Braç dera noblesa, e es sòns bens siguessen sasidi. Eth hèt d'auer jurat es constitucions de Catalonha as Corts de 1701-1702, pòc abans qu'es autoritats autoctònes cambièssen de partit un còp iniciat era Guèrra de Succession, permetéc a Felip V allegar eth dret de conquista e trincar definitiuaments es obstacles qu’enquia alavetz s'auien opausat damb un cèrt succès ara plea implantacion des corrents cesaristes e absolutistes de mès en mès estenudes per encastre des monarquies europèes dempús deth sègle XV.
Peth decrèt de Naua Planta, publicat en Catalonha eth 16 de gèr de 1716, Felip V configurèc un regim politic qu'excludie era representacion dera societat catalana e refortilhaue era preeminéncia (ja caracteristica deth foncionament des institucions reiaus en Principat ath long deth sègle XVII) des autoritats militares sus es civius e ua assignacion quasi sistematica deth govèrn des corregiments (demarcacions substitutòries des vegueries) a oficiaus dera armada deth rei. Eth govèrn provinciau ère basat en dualisme entre capitan generau e Reiau Audiéncia (qu'arrecebec coma sua era Casa dera Deputacion), mès eth cap militar ère ath madeish temps eth president deth tribunau civiu, amassadi constituïen eth Reiau Acòrd e, ena practica governamentau, es capitans generaus tenderen a redusir era Audiéncia ara condicion d'organ consultatiu. Es mercades tensions entre aguestes dues autoritats, reglades deuant deth Conselh de Castelha damb resultats variables, non modifiquèren eth caractèr eminentment exogèn e era tonalitat tostemp repressiva der aparelh governamentau deth Principat enquiara fin dera vigéncia dera monarquia absoluta (finau intermitent entre 1808 e 1833).
Damb tot, eth caractèr discrecional dera politica des capitans generaus cerquèc era cooperacion dera societat civiu e dèc pas a timidi e discontunhoses reconeishences deth principi representatiu. Es moments de crisi, coma era susmauta de Squillace de 1766, er Ajuntament de Barcelona assumic, mejançant era coordinacion des ajuntaments des ciutats cap de corregiment, foncions de representacion politica deth Principat, era relacion dirècta damb era Capitania Generau o, a mès, damb eth Conselh de Castelha e eth rei. En 1773, era insubordinacion dera societat barcelonesa contra es quintes, damb eth hons d'un supòrt generau des institucions autoctònes deth Principat, dèc lòc a ua situacion de doble poder, que portarà mès d'un an, en qué eth Conselh Generau des Collègis e Grèmis, damb eth supòrt tacit o explicit des classes privilegiades, s'organizèc coma Deputacion e exercic foncions fiscaus e politiques. Ara gessuda dera crisi, eth mes de gèr de 1775, siguec de besonh reafirmar es institucions dera Naua Planta e reequilibrar eth poder entre capitan generau e Audiéncia.
Autrament, es naues Corts unificades d'Espanha, convocades sonque entà ratificar es successions dinastiques, mantengueren era condicion de ciutats damb vòt en favor de Barcelona, entre d'autes ciutats, e en ocasion der accès ath tròn de Carles III en 1760 eth cap-lòc de Catalonha elevèc ath sobeiran un memorial signat tanben pes auti caps-lòcs dera anciana Corona d'Aragon -Saragossa, Valéncia e Palma- que demanaue era revision deth regim dera Naua Planta e un retorn parciau ara situacion anteriora ara Guèrra de Succession.
