Quaranta-un ans dempús dera abolicion peth generau Franco des institucions politiques e nacionaus de Catalonha, eth pòble catalan dispausaue nauaments d'un Parlament, d'un Govèrn e d'un president sorgit des urnes. Eth president Pujol formèc un govèrn de coalicion entre eth sòn partit, Convergéncia Democràtica de Catalunya (CDC), e Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Er an 1984 s'incorporaue un tresau partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), enquiar an 1987.
En un contèxt de fòrça cambiaments esperonats pera gessuda dera dictadura, es tensions dera guèrra heireda e çò que mès tard s'a nomentat "globalizacion", Catalonha recuperèc institucions oficiaus e civius desapareishudes o maumetudes pendent eth periòde deth franquisme, inicièc un procès de modernizacion e de dubertura enes mercats estrangèrs. Tanben se revitalizèren era lengua e era cultura catalana, ans en darrèr reprimides.
Enes eleccions tath Parlament de Catalonha de 2003, Jordi Pujol non se presentèc ara reeleccion. Eth 16 de deseme, Paqual Maragall siguec nomentat 127au president dera Generalitat de Catalonha.
Jordi Pujol siguec president enter 1980 e 2003. Convergéncia e Union siguec era fòrça majoritària en Parlament pendent cinc legislatures. Enes successius mandats de Pujol s'assolidèc politicaments era autonomia catalana e Catalonha viuec un notable procès de modernizacion.
Enes eleccions ath Parlament de Catalonha celebrades eth 16 de noveme de 2003, eth Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) , Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) e Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) arribèren a un acòrd pr’amor de constituir ua majoria parlamentària. Er acòrd parlamentari entre es tres fòrces se coneish coma Pacte deth Tinelh pr'amor que se rubriquèc en salon nòble der antic Palai Reiau de Barcelona. Aqueth pacte hec possible qu'era Presidéncia dera Generalitat requeiguesse eth 16 de deseme en candidat socialista, Pasqual Maragall qu'auie estat baile dera ciutat de Barcelona de 1982 a 1997. Eth sòn mandat siguec mercat per un fòrt impuls as politiques sociaus e, de manèra especiau, pera reforma der Estatut d'autonomia de Catalonha. Eth Parlament de Catalonha aprovèc era prepausa de reforma eth 30 de seteme de 2005. Aquera prepausa siguec objècte de negociacion damb es Corts espanhòles. Eth tèxte finau siguec aprovat peth pòble de Catalonha en referendum celebrat eth 18 de junh de 2006 e entrèc eth vigor eth 9 d'agost deth madeish an.
Un còp aprovat er Estatut deth 2006, Pasqual Maragall convoquèc eleccions anticipades entath dia 1 de noveme e anoncièc qu'eth non s'i presentaria. Siguec substituït an cargue per José Montilla, qu'auie dirigit era candidatura socialista. Montilla siguec investit president peth Parlament eth dia 23 de noveme de 2006, damb es vòts de PSC-CpC, ERC e ICV-EUiA, en tot deféner eth programa deth nomentat "Acòrd d’Entesa", e prenec possession coma 128au president dera Generalitat eth dia 28 d'aqueth madeish mes.
