Generalitat de Catalunya

Era Generalitat constituís un sistèma integrat d'agents informadi peth principi de coordinacion de toti es sòns organs. Açò implique que cada organ a d'ajustar es sòns mieis non sonque as fins pròpris, senon tanben as dera Administracion dera Generalitat coma conjunt, sense empedir ne dificultar as auti organs eth compliment des competéncies qu'an assignades.

• Es departaments
  Era Administracion dera Generalitat s'estructure en departaments o conselheries, que son es unitats en qué s'organize eth Govèrn. Cada unitat assumís era responsabilitat de gerir es matèries que li son atribuïdes.
• Era Secretaria deth Govèrn
  Era Secretaria deth Govèrn depen deth Departament dera Presidéncia. Aufrís assisténcia e supòrt tecnic en Govèrn dera Generalitat.
• Es secretaries generaus
  Cada departament o conselheria dera Generalitat a ua secretaria generau. Eth secretari generau ei era dusau autoritat deth departament e exercís, per delegacion, era representacion deth conselhèr en diuèrses matèries e activitats. Ei eth responsable deth departament enes ahèrs de gestion administrativa, economica e de contractacion de personau.
• Es secretaries sectoriaus
  An reng organic de secretaria generau, mès son dedicades a un encastre materiau concrèt qu'ac requerisque per motius d'especificitat o complexitat tecnica o organizativa. En aqueres foncions que non les agen estat atribuïdes depenen dera Secretaria Generau deth departament ath quau tanhen.
• Es direccions generaus
  Es departaments s'organizen enes direccions generaus imprescindibles qu'exigisquen es servicis especializadi que s'intègren laguens d'aqueri.
• Es organs territoriaus
  Era administracion territoriau dera Generalitat s'organize ath torn des delegacions territoriaus deth Govèrn, ath deuant de cadua des quaus i a un delegat. Representen eth Govèrn enes sues respectives demarcacions.
• Es consòrcis
  Es consòrcis son entitats enes quaus participe era Generalitat, a trauès de bèth departament, amassa damb autes administracions o empreses.
• Es organismes autonòms
  Es organismes autonòms presten servicis de caractèr principauments comerciau, economic o financèr.
• Es Empreses publiques
  Es empreses publiques gerissen servicis de tipe economic, industriau o financèr mejançant formes de dret privat.