Els ports i els aeroports han de coordinar les accions per convertir- se en grans centres de concentració i distribució de càrregues, ampliant la seva àrea d’influència, el seu hinterland, al conjunt de la península Ibèrica, a l’Euroregió i al corredor central europeu.
S’assolirà la gestió de l’aeroport de Barcelona a través d’un consorci de majoria pública, participat en el seu òrgan rector per la Generalitat de Catalunya, les administracions locals concernides, els agents econòmics i socials més representatius i l’Administració general de l’Estat, de conformitat amb el previst per la Moció 50/VIII del Parlament de Catalunya, i així afavorir una gestió individualitzada del mateix.
Es realitzarà una política de promoció de l’aeroport i es vetllarà per tal que l’assignació d’espais efectuada a les terminals compleixi el compromís d’afavorir les companyies o aliances aèries que, a més de mantenir i potenciar la xarxa actual de connexions de qualitat en l’àmbit europeu, apostin també per la realització de vols intercontinentals i de vols d’interconnexió que possibilitin la materialització d’un hub.
S’analitzaran a fons les perspectives, necessitats i oportunitats de creixement a mitjà i a llarg termini de l’aeroport de Barcelona, a fi d’avaluar les diverses opcions i de prendre les oportunes previsions urbanístiques i de planificació. Es promouran les infraestructures bàsiques necessàries per instal·lar un clúster industrial aeronàutic proper a l’aeroport de Barcelona.
Es reclamarà a l’Estat la desclassificació com a aeroports d’interès general i, en conseqüència, la transferència a la Generalitat de la titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. Dins de la primera fase del Pacte l’Estat invertirà en aquests aeroports, directament o mitjançant transferència a la Generalitat, les quantitats següents: 30,46 M€ (Sabadell), 62,82 M€ (Girona) i 190,18 M€ (Reus).
Es culminarà la construcció de l’aeroport de Lleida-Alguaire i s’acabarà la tramitació del de la Seu-Andorra. A més, es posarà en marxa l’aeroport d’aviació empresarial a l’entorn de l’Àrea metropolitana de Barcelona, atès que aquest és un dels sectors emergents en el món aeronàutic.
Es millorarà l’accés dels trens de rodalies a les terminals Nord i Sud de l’aeroport de Barcelona, es construirà la L9 del metro fins a l’aeroport de Barcelona i es connectarà amb la L2. També es millorarà l’accés dels autobusos a l’aeroport de Barcelona, i s’hi construiran noves plataformes d’aportació i recollida de passatge adaptades a les necessitats de les persones usuàries. Alhora, es milloraran els accessos viaris i l’accés dels autobusos als aeroports de Girona, Lleida i Reus i es promourà la connexió ferroviària, preferiblement en alta velocitat, entre els aeroports de Barcelona, Girona i Reus.
Es promourà la gestió coordinada dels aeroports de Catalunya, l’especialització d’alguns dels seus serveis, el seu caràcter complementari, la facturació conjunta i altres aspectes que millorin l’eficiència del sistema. S’aplicarà a cada un dels aeroports regionals de Catalunya un model d’exercici de la titularitat i de gestió inspirat en el que es reclama per a l’aeroport de Barcelona, que els garanteixi una certa autonomia i la participació de les administracions locals i dels agents econòmics i socials respectius.
Es reforçarà l’activitat dels ports Barcelona i Tarragona, amb l’ampliació de la seva àrea d’influència, el seu hinterland, al conjunt de la península Ibèrica, especialment a la comunitat autònoma de Madrid, a l’Euroregió i al corredor central europeu. S’estudiarà la viabilitat i avaluar la conveniència d’ampliar el port de Tarragona. Durant la primera fase del Pacte, l’Estat invertirà 492,26 M€ en la millora del port de Barcelona, i 337,17 M€ en la del port de Tarragona.
Per tal que els grans ports comercials de Barcelona i Tarragona continuïn desenvolupant un paper motor de l’economia catalana i espanyola, i per millorar l’eficiència i la competitivitat del sector portuari, es negociarà la modificació de la legislació portuària estatal per tal que els ports d’interès general reforcin la seva autonomia de gestió i puguin elaborar i executar una planificació i unes polítiques comercials i tarifàries pròpies i autònomes.
Es milloraran els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, per a assolir els objectius d’eficiència i sostenibilitat. S’executarà, amb caràcter prioritari i urgent, la millora dels accessos viaris (des de Cornellà de Llobregat) i ferroviaris (des de Can Tunis) al port de Barcelona i de la nova terminal ferroviària a l’antiga llera del Llobregat. També es millorarà en general la connexió dels ports de Barcelona i Tarragona a la xarxa ferroviària de mercaderies d’ample internacional, que els connecti amb els corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i amb el centre i el nord d’Europa.
Es potenciaran les activitats turístiques, esportives, pesqueres i comercials de la resta de ports del litoral català, promovent especialment el desenvolupament potencial de l’activitat comercial dels ports dels Alfacs, Vilanova i Palamós, com a complementaris dels de Barcelona i Tarragona. Aquesta mesura inclourà un pla de mobilitat per a cada port, a fi d’assegurar la coherència entre les expectatives de creixement i els accessos respectius.
Es potenciarà el transport marítim, el cabotatge (short sea shipping) i les autopistes del mar, com a alternativa a la congestió de la carretera. Amb aquesta finalitat, a més de millorar els accessos per a mercaderies als ports, es promourà també la millora de les instal·lacions portuàries i el transport intermodal.
S’adoptaran les previsions de planificació per facilitar i promoure la construcció d’un espai connectat per ferrocarril i a l’abast de vies d’alta capacitat viària, que pugui esdevenir un pol d’atracció econòmica de primera magnitud dels ports de Barcelona i Tarragona, i es pugui complementar amb altres espais per a l’intercanvi i emmagatzematge de mercaderies. També es crearan marines seques a diversos indrets propers a la costa, on guardar vaixells esportius fora de temporada i facilitar la continuïtat de la indústria nàutica.
Es promourà el desenvolupament sostenible dels ports catalans, fent èmfasi especialment en la protecció del litoral i en la regeneració i l’estabilitat de les platges malmeses, d’acord amb les previsions del Pla de ports de Catalunya.
Es posaran les bases per definir una autoritat única o, com a mínim, la coordinació efectiva entre les administracions implicades, per executar, gestionar i promocionar la plataforma logística del delta del Llobregat, incloses les infraestructures d’accés i la protecció dels valors naturals que conté.
S’estudiarà la viabilitat econòmica, social i ecològica de facilitar i promoure activitats d’explotació de la navegabilitat del riu Ebre i de les infraestructures que la facin possible i puguin fomentar- la. I, si les conclusions de l’estudi són favorables, promoure les infraestructures corresponents.
