Cada català consumeix en un any l'equivalent a 10 quilos de petroli al dia. El repte de futur és realitzar les mateixes activitats que fins ara però consumint menys i millor.
L'objectiu és reduir la dependència dels combustibles fòssils i apostar per les energies renovables, així com interconnectar les xarxes elèctriques i de gasoductes amb el centre d'Europa.
Amb l'objectiu d'assegurar el subministrament i de prevenir nous episodis de sequera, la Generalitat ha pres mesures perquè Catalunya disposi de 300 hectòmetres cúbics més d'aigua, d'aquí fins al 2015.
Dues terceres parts provindran de la dessalinització, i l'altra part es traurà de la recuperació de pous en desús, la descontaminació d'aqüífers, l'estalvi, la reutilització i la millora de sistemes.
Es milloraran els grans eixos viaris i les carreteres nacionals es transformaran en autovies gratuïtes. El projecte més ambiciós és desdoblament de l'Eix transversal, que inclou la construcció de 52 viaductes i 14 túnels. També hi ha previstes altres obres com la continuació de l'Eix diagonal (C15) entre Vilanova i la Geltrú i Manresa, el túnel de la Conreria (B-500), la prolongació de l'autopista C-32 fins a Tordera, l'autovia A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l'autovia del Mediterrani entre Castelló de la Plana i Abrera, i la Ronda Vallès.
La nova línia és el símbol del metro del segle XXI, per les innovacions tècniques que aporta la seva construcció i perquè els combois circularan de manera automatitzada, sense maquinistes.
Amb 47,8 quilòmetres i 52 estacions, serà la línia de metro soterrada més llarga de tot Europa.
Les quatre capitals catalanes retallen distàncies. Aprofitant la infraestructura de les vies d'ample internacional, es desenvoluparà un sistema de servei regional d'alta velocitat que permetrà comunicar les quatre ciutats.
Fins al 2020 es preveu la construcció d'una línia ferroviària orbital que anirà des de Vilanova i la Geltrú a Mataró (119 km) i l'eix transversal ferroviari, que connectarà Lleida i Girona (313 km) seguint un traçat similar al que ocupa l'eix viari.
Com qualsevol país avançat, Catalunya es proposa universalitzar l'accés als serveis de comunicacions electròniques.
El pla Catalunya Connecta té com a objectiu per al 2010 donar cobertura als serveis de TDT, banda ampla i telefonia mòbil a tots els nuclis de població de més de 50 habitants, com a mínim, ja que inclou en la seva planificació els nuclis a partir de 10 habitants i tots els polígons industrials.
Amb el Pacte Nacional per a la Recerca, Catalunya aspira a convertir-se en un referent europeu en recerca i innovació el 2020. Això serà possible gràcies a l'increment de la inversió, als parcs i centres científics i tecnològics i a projectes punters com el sincrotró Alba.
L'aeroport de Barcelona és la punta de llança del sistema aeroportuari català, que està configurat per diversos nodes aeris capaços de treballar en xarxa i contribuir així al desenvolupament econòmic del país.
Els aeroports de Girona i Reus -recentment renovats- i el nou aeroport de Lleida-Alguaire són tres punts essencials en aquesta xarxa. La instal·lació de les Terres de Ponent, el primer aeroport comercial promogut per la Generalitat de Catalunya, és la peça que faltava per a l'equilibri territorial.
El tren de gran velocitat suposa una revolució en la mobilitat de llarg recorregut, ja que permet comptar les distàncies en hores i minuts. Barcelona-Madrid ja és possible en dues hores i mitja i el 2012 s'arribarà a Lió en tres hores i mitja.
L'alta velocitat segueix el seu camí cap al nord. La construcció de les vies va a bon ritme entre la capital catalana i la frontera francesa, alhora que els treballs avancen per les entranyes de la ciutat comtal.
Catalunya té 5,7 milions de metres quadrats de magatzems logístics. Això suposa el 25% del total d'Espanya i plataformes logístiques d'operadors privats repartides pel territori.
A més, es vol incentivar l'ús del tren per al transport de mercaderies per tal de millorar els moviments de mercaderies a Catalunya.
