
L'embrió de l'actual DOGC va ser el Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el número 1 del qual va aparèixer el 3 de maig de 1931 amb la instauració de la II República i el restabliment de la Generalitat.
El primer número del Butlletí inclou un decret signat pel president Macià en què es constituïa el Govern de la Generalitat, amb caràcter provisional mentre l'Estatut de Catalunya no fos aprovat per les Corts Constituents. L'executiu estava format per un president i set consellers: Governació; Instrucció; Economia i Treball; Foment i Agricultura; Sanitat i Beneficència; Finances i, finalment, Justícia i Dret.
El Butlletí de la Generalitat s'edita des del primer número i fins el 1939 a la Casa de la Caritat, situada al carrer Montalegre, 5 de Barcelona. Amb el restabliment de la Generalitat el 1977 el Diari Oficial es continua imprimint en aquest lloc fins a finals dels anys 80.
D'aquesta primera època en destaca el DOGC que recull el projecte de l'Estatut de Núria, aprovat per referèndum el 2 d'agost de 1931. Amb un 75% de participació, el projecte d'Estatut va obtenir aleshores una aprovació del 90% dels votants. L'Estatut donava força autonomia a Catalunya: la Generalitat era formada per un Parlament, un President i un Consell Executiu, i a més obtenia competències en ordre públic i justícia.
El Butlletí també recull la distribució d'algunes partides concretes de la Generalitat. Per exemple, gràcies al Butlletí es coneix que el viatge a Núria de la Ponència encarregada per la Generalitat de la redacció del projecte d'Estatut de Catalunya va costar 558 ptes.; o la concessió del Premi de Teatre "Ignasi Iglésies" a Josep Maria de Sagarra per l'Hostal de la Glòria, que estava dotat amb 5.000 ptes.
Després de les eleccions del 20 de novembre de 1932, el president Macià decreta el reglament provisional de la Junta preparatòria i la constitució interina del Parlament: "Al cap de més de dos-cents anys d'haver emmudit, es reuneixen de nou, per primera vegada, les Corts Catalanes. El nostre poble tornarà a fer sentir la seva veu, cordial i generosa, a tots els pobles d'Espanya i a totes les nacions del món. Tot Catalunya sent la transcendència d'aquest moment històric".
El Butlletí del 15 de març de 1933 publica el nomenament de Vicenç Munné i Fité com a primer director del DOGC. Munné va ser el primer secretari particular del president Macià. Va morir l'octubre de 1983 als 90 anys.