La prevenció en treballs amb risc d'exposició al soroll

1.1a (La noia entra a l'escena.)

1.1b (La noia passa per davant d'unes obres.)

1.1c (La noia passa davant d'un bar musical.)

1.1d (La noia esquivant una moto.)

1.1e (La noia espantada al costat del semàfor.)

1.2a (Representació gràfica de l'ona auditiva.)

1.2bE (Per saber més sobre QUÈ ÉS EL SOROLL?)

1- QUÈ ÉS EL SOROLL?

Imatge 1.1 Es veu la noia caminant en paral·lel a la càmera. Planificació: de cos sencer a primers plans i plans de detall de la noia. Parla a càmera. Es va trobant amb diferents situacions de soroll, protagonitzades pel personatge Home, el soroll de cada situació encadena amb el de la situació següent:

1- El títol Què és el soroll?- Sons d'audiometria.

2- Oficinista - Els telèfons, la impressora.

3- Construcció - L'home perforant amb un martell pneumàtic.

4- Fuster- Serra de disc.

5- Obrer de la construcció, equipat  amb armilla reflectant, fa anar una formigonera.

6- Ambient domèstic - Passant l'aspiradora.

7- Discoteca - L'home fa de bàrman, agita una coctelera darrere la barra.

8- Esporga – La noia, equipada amb tots els EPI adequats i enfilada en una plataforma elevadora, amb una motoserra, talla la branca d'un arbre.

9- Carrer- Trànsit. La noia distreta parlant a càmera. Va per travessar un pas de vianants amb el semàfor en vermell. Se sent la botzina d'una moto que està a punt d'atropellar-la. Fa un pas enrere i se salva in extremis. Es queda esparverada a la vorera, al costat del semàfor encara en vermell.

Locució 1.1 (NOIA)  - Què és el soroll?

No existeix una definició inequívoca, però podríem dir que el soroll és un so no desitjat que es pot considerar molest o agradable segons la situació o la sensibilitat concreta de les persones.

El soroll pot provocar efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental; i la pèrdua de capacitat auditiva n'és el problema més freqüent.

Però, per molest i desagradable que resulti un soroll, no sempre és inútil...

Imatge 1.2 - Els dos personatges protagonistes situats a una certa distància l'un de l'altra. Es fan un crit recíprocament. Veiem en imatge zenital i de manera gràfica com es propaguen les ones auditives.

Locució 1.2 (HOME) Locució 1.2 - La propagació del so en l'aire és comparable amb la de les ones en l'aigua. Quan llancem una pedra en una bassa apareixen unes ones circulars que s'estenen uniformement en totes direccions. En l'aire, aquestes ones invisibles es propaguen de la mateixa manera, i transmeten una part de l'energia que emet la font sonora fins a les persones.

L'energia percebuda dependrà de la distància en què ens trobem de la font del soroll: a menys distància, més energia percebuda.

El so es caracteritza per la freqüència i la intensitat. La freqüència ens indica com és el so, agut o greu, i la intensitat ens informa de la quantitat, és a dir del volum.

El soroll, considerant les diferents freqüències, es mesura en decibels A.

Per saber més sobre QUÈ ÉS EL SOROLL?

QUÈ ÉS EL SOROLL?

El soroll és un so que resulta molest, inútil i desagradable a la persona que el sent. Entenem per soroll un so inarticulat i confús, més o menys fort; es considera soroll qualsevol so no desitjat.El so és una sensació auditiva que té per origen una ona acústica procedent d'una vibració que es propaga en un medi elàstic, produeixi o no una sensació audible per a l'oïda humana. La vibració, la produeix una energia, per exemple la que s'exerceix quan es prem una corda de guitarra.

Segons la forma de presentació temporal, els sorolls es classifiquen en:

Continus: quan el nivell és pràcticament constant al llarg del temps, com per exemple el soroll produït per un ventilador o un compressor.

Intermitents: quan el nivell sonor varia en esglaons ben definits, d'una durada relativament llarga. Es pot considerar com una sèrie de sorolls continus de diferents nivells sonors. Un exemple pot ser el soroll d'una serra de cinta o màquina/eina en què es distingeixen clarament les fases del soroll corresponents al funcionament en buit i durant el treball.

Variables: quan el nivell sonor varia de forma continua en el temps sense seguir cap patró definit, per exemple, en un taller de reparacions mecàniques.

D'impacte o impulsos: quan el nivell de soroll presenta pics d'alta intensitat i molt curta durada, per exemple el soroll de les premses de tall.

 

El soroll és un conjunt de sons i es defineix per les mateixes característiques que corresponen al so:

L'amplitud de so és definida per la pressió acústica, la intensitat acústica i la potència acústica. La més utilitzada és la pressió acústica. El nivell de pressió acústica és el nivell de variació de pressió del so.

La freqüència del so es defineix com el nombre de vegades que l'ona sonora adquireix el mateix valor per unitat de temps. S'expressa en cicles, hertzs (Hz). La freqüència determina el to del so. Els sons greus o de baixa freqüència són els que es repeteixen poc en el temps (pocs cicles per segon), com per exemple un tro o la botzina d'un camió. Els sons aguts o d'alta freqüència es repeteixen més en el temps, per exemple el que produeix un xiulet. L'oïda humana és capaç de percebre sons de freqüències compreses entre 20 i 20.000 Hz.

La intensitat és la força de la vibració, de l'alteració que es produeix en l'aire; es mesura en decibels (dB). L'oïda humana és capaç de percebre entre 0 dB, llindar d'audició, i 140 dB, llindar de dolor. 

Tornar

2.1a (Primer pla de l'hombre parlant a càmera.)

2.1b (La noia amb explosió.)

2.1c (Home amb comptador de decibels.)

2.2a (Primer pla de la noia.)

2.2b (Dibuix de l'anatomia de la orella.)

2.2c (Primer pla del l'home.)

2.2dE (Per saber més sobre ¿COM ENS AFECTA?)

2- COM ENS AFECTA?

Imatge 2.1- L'Home i la noia parlant a càmera. De fons: dibuix anatòmic de l'oïda.

Locució 2.11 (HOME) – L'exposició a nivells elevats de soroll pot provocar la pèrdua temporal de la capacitat auditiva, un efecte que es coneix amb el nom de fatiga auditiva i que es recupera amb el descans sonor, quan no s'han produït lesions del nervi auditiu.

Locució 2.12 (NOIA) - Si l'exposició al soroll ha estat elevada en intensitat i temps o hi ha hagut una fatiga perllongada sense temps de recuperació, es pot arribar a la hipoacúsia, o pèrdua d'audició, permanent. Per altra banda, exposicions de curta durada a sorolls molt intensos, com per exemple, una explosió sobtada, pot ocasionar una ruptura del timpà.

Locució 2.13 (HOME) - Per determinar els efectes sobre la salut dels treballadors s'han de considerar la intensitat i la freqüència del soroll i el temps d'exposició. La legislació actual reconeix la hipoacúsia o sordesa provocada pel soroll a la feina com a malaltia professional.

Locució 2.14 (NOIA) - Ara bé, els sorolls estan tan integrats en la vida quotidiana i especialment en l'àmbit laboral, que sovint els considerem naturals i inevitables. Quan tenim la sensació que ens hem habituat al soroll i que ja no ens molesta és quan pot resultar més perillós perquè segurament ja hem perdut audició.

Imatge 2.2- L'home i la noia parlant a càmera. De fons: dibuix anatòmic de l'oïda.

Locució 2.21 (HOME) - L'exposició continuada al soroll pot suposar, a més de la pèrdua de capacitat auditiva, l'alteració del ritme cardíac i de la respiració, i també pot tenir influència sobre el sistema endocrí i el nerviós. Igualment, el fet de treballar en un ambient sorollós pot alterar el son, produir cansament, irritabilitat, mal de cap i nàusees, i en alguns casos afectar la salut mental, ja que de vegades provoca símptomes d'ansietat i incrementa el neguit i l'estrès.

Locució 2.22 (NOIA) - També afecta negativament la nostra relació amb els altres i l'entorn, per exemple creant mals entesos en una conversa.

Locució 2.23 (HOME)  - No cal que el soroll sigui gaire elevat per causar problemes. Sovint també interactua amb altres factors de risc i incrementa el perill a què estan exposats els treballadors. Per exemple, l'efecte emmascarador del soroll pot arribar a ser fatal si el treballador no sent a temps un senyal acústic que l'ha de prevenir d'un perill, incrementant el risc d'accident en neutralitzar els senyals d'advertència.

Locució 2.24 (NOIA)  - A més, determinades substàncies químiques com alguns dissolvents, el plom, el mercuri, el manganès i uns fàrmacs determinats potencien els efectes del soroll sobre l'audició, i incrementen el risc de pèrdua auditiva.

Locució 2.25 (HOME) - Cal saber que el soroll ha estat reconegut per l'estat espanyol com un dels agents físics capaç d'influir negativament sobre la salut de la treballadora embarassada.

 

 

Per saber més sobre COM ENS AFECTA?

 1- Anatomia de l'orella

L'orella és l'aparell de l'audició constituït per un conjunt d'òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. Es compon de tres parts: orella externa, orella mitjana i orella interna.

L'orella externa inclou el pavelló auricular i el conducte auditiu extern, que actua com a receptor captant les ones sonores i conduint-les fins que impacten al timpà.

L'orella mitjana està formada per la cavitat que es troba a l'altre costat de la membrana timpànica, on se situen els ossets auditius (martell, enclusa i estrep), que formen una cadena entre la membrana timpànica (àrea exterior) i la finestra oval (cap a l'interior, limitant amb l'orella interna).

L'orella interna es troba a l'interior de l'os temporal en la zona denominada penyal del temporal.

La còclea (també anomenada cargol) és l'òrgan específic de l'audició. Inclou un sac membranós embolcallat per una coberta òssia que té un forma enrotllada sobre ella mateixa en forma d'espiral. Al llarg de tota la longitud es divideix en dos pisos o rampes, que es desenvolupen en paral·lel a l'interior de l'os temporal. La rampa superior és la rampa vestibular i la inferior, la rampa timpànica.

L'òrgan de Corti conté les cèl·lules ciliades externes i internes, que són les cèl·lules sensorials auditives. En aquest grup són fonamentals les cèl·lules ciliades internes, responsables de traduir l'estímul acústic. Tenen unes terminacions nervioses que constitueixen el nervi auditiu i es dirigeixen al tronc encefàlic i al lòbul temporal del cervell, que és l'àrea de l'escorça cerebral responsable de la percepció dels estímuls acústics.

2- Audició

Una de les funcions principals de l'orella és la de convertir les ones sonores en vibracions que estimulen les cèl·lules nervioses.

Cada part de l'orella té funcions específiques dins de la seqüència de processament del so. Les ones sonores són captades pel pavelló auditiu, es propaguen pel conducte auditiu extern i xoquen contra el timpà, que entra en vibració i es deforma per l'efecte de les ones.

L'entrada de l'ona sonora origina la vibració del timpà, que transmet un moviment a la cadena d'ossets (martell, enclusa, estrep) que acaba amb el moviment de l'estrep en direcció a l'orella mitjana, que té per funció protegir el sistema auditiu de sorolls molt intensos tot reduint la seva transmissió a l'oïda interna.

La vibració provocada es transmet a les membranes vestibular i basilar, en les quals provoca un moviment d'ona que es transmet a l'òrgan de Corti, que al seu torn transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.

Aquestes cèl·lules ciliades són mecanoreceptors que registren el moviment i transformen la vibració acústica en impulsos neuronals que es transmeten al cervell pel nervi auditiu tot provocant la sensació sonora.

Normalment el so es compon de moltes freqüències, per aquesta raó hi ha una gran quantitat de cilis: uns 20.000 al cargol de cada orella.

Quan el moviment ciliar supera la resistència mecànica dels cilis es provoca la destrucció mecànica de les cèl·lules ciliades, que són úniques i no són regenerables. La seva destrucció significa la pèrdua dels mecanoreceptors i la pèrdua d'audició. Quan un cili es mor a causa d'una exposició elevada al soroll, els altres cilis no poden comunicar al cervell exactament la freqüència del so. I aleshores la persona ja ha sofert una lesió auditiva.

La lesió per soroll industrial comença amb pèrdues d'audició degudes a freqüències agudes compreses entre els 4.000 Hz i els 6.000 Hz. Aquestes freqüències no se situen a l'àrea de conversa, raó per la qual no interfereixen la vida social de la persona. De mica en mica, aquest rang de freqüències es va ampliant i pot afectar el nivell de conversa, cosa que s'anomena sordesa conversacional, és a dir la hipoacúsia que arriba a les freqüències de la conversa (500-3.000 Hz) i que per tant afectarà la vida social.

Cal remarcar que la pèrdua d'audició provocada pel soroll és irreversible, ja que és deguda a una lesió del nervi auditiu. Aquesta pèrdua auditiva s'anomena hipoacúsia neurosensorial o de percepció.

3- Efectes del soroll sobre la salut

El soroll té efectes sobre l'audició i sobre altres òrgans i sistemes del cos humà:

ALTERACIONS AUDITIVES:  El soroll present en l'entorn, tant laboral com extralaboral, pot donar lloc a alteracions auditives temporals (fatiga auditiva) o permanents (hipoacúsia o sordesa). Els efectes fisiològics que el soroll provoca en l'oïda són les que es descriuen tot seguit.

HIPOACÚSIA: Disminució de l'agudesa auditiva que pot afectar totes les freqüències audibles o selectivament els tons greus o els aguts.

PRESBIACÚSIA: Pèrdua d'agudesa auditiva amb l'edat. Si bé és un efecte fisiològic normal a partir dels 30 anys, és més acusada en persones exposades al soroll.

FATIGA AUDITIVA: Resposta fisiològica de protecció de l'oïda envers sons d'intensitat elevada (>87 dB), que es manifesta amb una elevació temporal del llindar d'audició persistent després d'haver cessat l'emissió del soroll.

EFECTE EMMASCARADOR: Efecte fisiològic pel qual veiem disminuïda la capacitat de percepció d'un so a causa de la presència d'un altre so o soroll. Una de les incidències més perilloses de l'efecte emmascarador té lloc en l'ambient laboral, on un so que ha de servir d'avís pot no ser sentit a causa de la presència d'altres sorolls, de manera que s'ocasionen accidents que s'haurien pogut evitar. Com més properes siguin les freqüències dels dos sons, més accentuat serà l'efecte emmascarador.

Aquestes lesions depenen de factors com:

- La qualitat del soroll (a igual intensitat són més nocives les freqüències agudes).

- L'espectre de freqüències (un so pur d'alta intensitat causa més dany que un so d'ampli espectre).

- La intensitat, l'emergència i el ritme (el soroll d'impuls, de caràcter imprevist i brusc, té una més gran capacitat lesiva).

- La durada de l'exposició (exposició laboral i extralaboral).

- La vulnerabilitat individual (lligada a una més gran susceptibilitat coclear per antecedents de traumatisme cranial, infeccions òtiques, alteracions metabòliques, malalties hereditàries, etc.).

- La interacció amb altres exposicions (vibracions, agents químics o fàrmacs ototòxics) pot augmentar el risc d'hipoacúsia.

EFECTES BIOLÒGICS EXTRA AUDITIUS: L'organisme respon als estímuls acústics com ho faria davant de qualsevol agressió, ja sigui de tipus físic o psíquic mitjançant modificacions cardiovasculars, hormonals, digestives o psíquiques.

Els efectes fisiològics del soroll s'observen:

-A nivell motor (contraccions musculars).

-A nivell vegetatiu (augment transitori de la freqüència cardíaca, vasoconstricció perifèrica, augment de la pressió sanguínia, acceleració dels moviments respiratoris, disminució de la funció de les glàndules salivals i del trànsit intestinal...).

-En el sistema endocrí (augment de les catecolamines...).

-En el sistema immunitari (disminució de la capacitat immunitària lligada a les alteracions endocrines) i electroencefalografies (dessincronització de l'EEG).

-En l'alteració del ritme cardíac.-En l'acceleració de la respiració.

-En l'augment de la pressió i vasoconstricció perifèrica.

-En la modificació dels moviments peristàltics de l'estómac i de l'intestí, la qual cosa pot provocar nàusees i vòmits.

-En la disminució de la secreció salivar.-En alteracions del to muscular (contraccions dels músculs).

-En la dilatació pupil·lar.

I poden causar:

- MALESTAR

- ALTERACIONS DEL COMPORTAMENT

- TRASTORNS DE VEU

- MODIFICACIONS SOBRE EL SON

- TRASTORNS DE SALUT MENTAL: pot incrementar el neguit i l'estrès.

- ALTERACIONS DEL RENDIMENT EN EL TREBALL

- ALTRES: El soroll pot augmentar el risc d'accident de treball si emmascara els senyals d'alerta, dificulta la comunicació verbal i altera l'atenció.

- DONES EMBARASSADES: El soroll ha estat reconegut per l'Estat Espanyol com un dels agents físics capaç d'influir negativament sobre la salut de la treballadora embarassada i del fetus. De fet, el risc principal és per al fetus, ja que l'exposició perllongada pot ocasionar-li lesions auditives. Això passa encara que la mare es protegeixi acuradament, ja que la transmissió del soroll es produeix en aquest cas a través d'un medi líquid. Segons el criteri de prestigioses associacions de pediatria, per sobre de 80 dB la dona, a partir de la setmana 20-22 d'embaràs, hauria de deixar aquest ambient laboral.

Tornar

3.1aE (Títol: ON EL TROBEM?)

3.1b (Edifici de vinyetes amb diferents oficis.)

3.1cE (Per saber més sobre ON EL TROBEM?)

3- ON EL TROBEM?

Imatge 3.1-  Exercici de localització dels sorolls Edifici sense façana, de manera que es veu l'interior dels habitacles. A l'espai central una oficina amb una oficinista treballant, als habitacles de tot volt, les altres situacions: Habitacle 1 Oficina - Sorolls a la mateixa oficina; 2- Taller de fuster amb serra circular; 3- Obres en l'edifici annex, formigonera; 4- Home passant l'aspiradora; 5- Obres a la vorera, treballador amb martell pneumàtic. 6- Discoteca als baixos de l'edifici. 7- Esporga d'arbres, operari amb motoserra. 8- Moto que circula reiteradament pel carrer. En polsar sobre cada habitacle se senten els sorolls que es van superposant.

Comença en pla tancat del personatge de la oficina,  en acabat, s'obre a pla general. Les caselles són clicables només en el pla general.

- Locució 3.1 (NOIA) – De soroll, en podem trobar a tot arreu, moltes de les activitats quotidianes que realitzem en produeixen nivells elevats.
Troba les fonts de soroll i clica-hi al damunt.

Per saber més sobre ON EL TROBEM?

A continuació es presenta una llista no exhaustiva d'activitats afectades:

- Professors.

- Empleats d'escorxadors.

- Lampistes.

-Treballadors del sector de la construcció.

- Constructors de vaixells.

- Ferrers.

- Muntadors de canonades.

- Calderers.

- Grangers (tractors, sistema de ventilació i maquinària).

- Mecànics.

- Indústria de la fusta.

- Indústria siderúrgica.

- Fàbrica de ciment (trituració, molins de cru i molins de ciment).

- Indústria d'alta mar (mecànics, pintors, electricistes, tècnic de processos i treballadors de plataforma petrolífera).

- Bombers (sirenes, eines i maquinària).

- Oficines (ordinadors, impressores i telèfons).

- Discoteques.

- Concerts de música.

- Parcs temàtics i locals d'oci.

- Músics.

- Gimnàs (classes de grup amb música).

Tornar

4.1a (Els dos protagonistes passejant pel camp.)

4.1b (Els dos protagonistes parlant.)

4.1c (Els dos protagonistes parlant.)

4- A QUI POT AFECTAR?

Imatge 4.1- Els dos protagonistes passejant per un camí de muntanya, amb camps, bosc. Silenci. Refilar d'ocellets.

Locució 4.11 (NOIA) – L'excés de soroll afecta una gran part de la població laboral. El nivell de soroll varia segons la intensitat i la freqüència, i per determinar quin és el grau d'afectació dels treballadors s'ha de considerar el temps d'exposició.

Locució 4.12 (HOME) - Hi ha sectors que de seguida identifiquem com a sorollosos, com són els processos industrials, les activitats de la construcció o l'agricultura. En canvi d'altres com les d'una escola o d'una discoteca de vegades no ens semblen, a priori, activitats de risc, quan de fet poden arribar a ser-ho.

Locució 4.13 (NOIA) - Per tant, segurament seria més fàcil comptar quants oficis es realitzen en un notable silenci.

Tornar

4.1d (Per saber més sobre LEGISLACIÓ APLICABLE)

5- LEGISLACIÓ APLICABLE

Imatge 5.1- Tràvelings circulars, de 360 graus, sobre activitats laborals sorolloses.

Locució 5.1 (NOIA) -  Disposem d'una legislació específica que regula la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició laboral al soroll.

S'aplica a les activitats en què els treballadors estan o poden estar exposats a aquests riscos.

Això inclou els locals i els mitjans de transport de l'empresa (per exemple, la cabina d'un camió), en definitiva qualsevol situació en què sigui aplicable la Llei de prevenció de riscos laborals.

Per saber més sobre LEGISLACIÓ APLICABLE

LEGISLACIÓ APLICABLE

RD 286/2006 de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll.S'aplica a les activitats en què els treballadors estan o poden estar exposats a riscos derivats del soroll a conseqüència de la feina. Queda inclosa qualsevol exposició que es tingui durant la prestació laboral, ja sigui o no deguda a l'activitat laboral (per exemple, l'exposició dins d'una oficina al soroll generat per un taller annex). Això inclou l'exposició a soroll als locals i els mitjans de transport de l'empresa, per exemple a la cabina d'un camió o en les obres de construcció. L'emissió de soroll fora de l'empresa, a efectes de contaminació mediambiental, no queda inclosa en l'àmbit d'aplicació.

Obligacions de l'empresa

Tota empresa té, segons la llei 31⁄1995 de Prevenció de Riscos Laborals, el deure de protegir els treballadors dels riscos laborals. Així, ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb la feina. És dins d'aquest marc que el RD 286/2006 estableix les següents obligacions de l'empresa:

- Eliminar a l'origen els riscos derivats de l'exposició al soroll o reduir-los al nivell més baix possible mitjançant l'adopció de les mesures tècniques generals de prevenció necessàries per reduir al mínim l'exposició dels treballadors al soroll (art. 4).

- Assegurar que l'exposició de cap treballador sigui superior al valor límit d'exposició LAeq,d = 87 dB(A)i Lpic = 140 dB(C) i adoptar immediatament les mesures necessàries en el cas que se superin (art. 5 i 8).

- Realitzar una avaluació basada en el mesurament dels nivells de soroll a què els treballadors estan exposats (art. 6).

- Proporcionar els equips de protecció individual adients quan siguin necessaris i vetllar pel seu ús adequat (art. 7).

- Garantir formació i informació apropiades i suficients als treballadors (art. 9).

- Garantir el dret de consulta i participació dels treballadors que estableix l'art. 18.2 de la Llei 31⁄1995 (art.10).

- Garantir una vigilància adequada i específica de la salut dels treballadors en relació amb els riscos per exposició al soroll (art. 11). 

 

Drets i obligacions dels treballadors

La Llei de Prevenció de Riscos laborals estableix el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret general es concreta en els drets d'informació, de consulta i de participació, de formació en matèria preventiva i de vigilància del seu estat de salut.

Aquests preceptes són, per tant, d'aplicació als treballadors que realitzen activitats en les quals estiguin o puguin estar exposats a riscos derivats del soroll, i estan recollits al RD 286⁄2006 (art. 9, 10 i 11).

Pel que fa a les obligacions dels treballadors, són d'aplicació les que marca l'article 29 de la Llei 31⁄1995 de Prevenció de Riscos Laborals:

•Vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant l'acompliment de les mesures de prevenció, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d'aquelles persones les quals la seva activitat professional podria afectar.

•D'acord amb la seva formació, i seguint les instruccions de l'empresa, hauran de:

- Utilitzar adequadament les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i qualsevol altre mitjà de treball.

- Utilitzar correctament els mitjans i els equips de protecció.

- No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat i utilitzar-los correctament.

- Informar immediatament als responsables preventius de l'empresa de qualsevol situació que, al seu parer, impliqui un risc per a la seguretat i la salut.

- Contribuir al compliment de les obligacions en matèria de seguretat i de salut establertes per l'autoritat competent.

- Cooperar amb l'empresa per garantir condicions de treball segures.

 

A més, el RD 1299/2006 de 10 de novembre aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s'estableixen criteris per a la seva notificació i registre.

La legislació actual reconeix la hipoacúsia o sordesa provocada pel soroll com a malaltia professional si compleix les següents característiques: sordesa neurosensorial que afecta les freqüències de 3 a 6 kHz, bilateral simètrica i irreversible relacionada amb l'execució de treballs que exposin a sorolls continus dels quals el nivell sonor diari equivalent sigui igual o superior a 80 dBA, especialment en:

- Treballs de caldereria.

-  Treballs d'estampació, embotit, reblada i martelleig de metalls.

- Treballs de telers de llançadora batent.

- Treballs de control i posada a punt de motors d'aviació, reactors o de pistó.

- Treballs amb martells i perforadores pneumàtics en mines, túnels i galeries subterrànies.

- Treballs en sales de màquines de vaixells.

- Tala i tallada d'arbres amb serres portàtils.

- Trànsit aeri (personal de terra, mecànics i personal de navegació, d'avions de reacció, etc.).

- Sales recreatives (discoteques, etc.).

- Treballs d'obres públiques (rutes, construccions, etc.) efectuats amb màquines sorolloses com ara buldòzers, excavadores, pales mecàniques, etc.

- Motors dièsel, sobretot en les dragues i els vehicles de transport de ruta, ferroviaris i marítims.

- Recollida d'escombraries domèstiques.

- Instal·lació i proves d'equips d'amplificació de so.

- Ús de vibradors en la construcció.

- Treball en impremta rotativa en la indústria gràfica.

- Mòlta de cautxú i de plàstic, i la injecció d'aquests materials per a emmotllar. Maneig de maquinària de transformació de la fusta, serres circulars, serres de cinta, planejadores, tupís, freses.

- Mòlta de pedres i minerals.

- Espoliació i destrucció de municions i explosius.

Tornar

6.1a (Els protagonistes sobre l'esquema de mesures de protecció del soroll.)

6.1b (Els protagonistes sobre l'esquema.)

6.1c (Els protagonistes sobre l'esquema.)

6.1d (Els protagonistes sobre l'esquema.)

6.1e (Els protagonistes sobre l'esquema.)

6.1f (Imatge zenital amb esquema complet.)

6.2  (Els protagonistes amb sonòmetre i dosímetre.)

6.3 (Col·locació correcta del dosímetre.)

6.4 (La noia parlant del sonòmetre.)

6.5B (Mesurament amb sonòmetre.)

6.5C (Sonòmetre instal·lat en un trípode.)

6.6 (Cadena de fabricació metal·lúrgica.)

6.7 (Mesures per eliminar el soroll.)

6.8 (Mesures per reduir el soroll.)

6.9a (Mesures per minimitzar el soroll.)

6.9b (Braç robòtic.)

6.10 (Recobriment amb pantalla auditiva.)

6.11 (Mesures de protecció col·lectives.)

6.12a (La noia amb protecció auditiva.)

6.12b (Per saber més sobre QUÈ CAL FER I COM?)

6- QUÈ CAL FER I COM?

Imatge 6.1 - Esquema com a base visual de la presentació del tema, l'esquema és l'escenografia, està dibuixat al terra, els dos protagonistes el van transitant mentre fan els corresponents comentaris en cada punt. Planificació sobre les locucions.

Locució 6.1 (NOIA) - Hi ha activitats en què el nivell de soroll pot superar el valor límit establert. L'exposició depèn del punt en què se situen aquests nivells, del tipus i de la durada de l'exposició. Què s'ha de fer en aquestes situacions?

6.1.1 (HOME) - Quan es detecta una situació de risc, l'empresa ha d'identificar les fonts que produeixen soroll i eliminar-les en origen o reduir-lo al nivell més baix possible, tenint en compte els avenços tècnics i la disponibilitat de mesures de control del risc en el seu origen.

6.1.2 (NOIA) - Un cop identificades les fonts de soroll, s'ha mesurar els nivells de soroll existents.

6.1.3 (HOME) - Els treballadors exposats a un nivell de soroll igual o superior a 80 dB (A) han de rebre informació i formació relativa als riscos derivats de l'exposició al soroll i prendre les mesures necessàries per reduir el nivell de soroll.

Aquest mesurament s'ha d'efectuar cada tres anys quan els valors es troben compresos entre 80 i 85 dB (A)

6.1.4 (NOIA) - Si els resultats obtinguts superen els 85 dB (A) s'ha  de fer una avaluació mitjançant l'establiment d'un programa de mesures tècniques i organitzatives per evitar o reduir l'exposició al soroll. Aquests llocs de treball s'han de senyalitzar i, sempre que sigui viable, delimitar-los i limitar-hi l'accés.

Però, alerta, si els nivells són superiors a 87 dB(A), s'han d'aplicar mesures de forma immediata per reduir l'exposició.

Els llocs de treball en què se superen els 85 dB (A) s'han de mesurar  cada any.
      
6.1.4 (HOME) - Si els resultats obtinguts superen els 85 dB (A) s'ha d'establir un programa de mesures tècniques i organitzatives per evitar o reduir l'exposició al soroll. Aquests llocs de treball s'han de senyalitzar i, sempre que sigui viable, delimitar-los i limitar-hi l'accés.

Però, alerta, si els nivells són superiors a 87 dB(A), s'han d'aplicar mesures de forma immediata per reduir l'exposició.

6.1.5 (NOIA) - Quan els nivells de soroll superen els 80 dB (A), l'empresari ha de posar a disposició dels treballadors protectors auditius individuals. Aquests protectors seran d'ús obligatori a partir de 85 dB (A).
      
La utilització d'equips de protecció individual només està justificada quan els riscos no es poden evitar o limitar prou amb mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d'organització del treball.

6.1.6 (HOME) - Quan l'avaluació de riscos identifiqui l'existència d'un risc per a la salut, l'empresari ha de dur a terme la vigilància de la salut dels treballadors.

Imatge 6.1. Final - La seqüència acaba mostrant l'esquema sencer en imatge zenital i es congela per donar temps a l'usuari que el pugui veure sencer.

Imatge 6.2 - Segueix del pla anterior, però ara sense fixar l'atenció en l'esquema. Els personatges mostren els aparells de mesurament i els comenten. L'home mostra el dosímetre i la noia mostra el sonòmetre.

Locució 6.2 (NOIA) - Hi ha instruments que permeten mesurar el soroll. Els aparells que s'utilitzen són els dosímetres i els sonòmetres.

Imatge 6.3- Pla de detall del dosímetre que l'home mostra.

Locució 6.3A (HOME) - El dosímetre personal és un aparell que el treballador du a sobre, i que acumula les dades en el temps amb un comptador digital. D'aquesta manera s'obté el valor de la dosi de soroll en el temps considerat
S'utilitzen quan el lloc de treball implica mobilitat i l'establiment de temps i localització del treballador és pràcticament impossible. Per exemple: tasques de manteniment, de supervisió....

Imatge 6.3B- L'home es col·loca el dosímetre personal. Poden aparèixer indicacions gràfiques per indicar la situació correcte i com s'ha de fixar.

Locució 6.3B (HOME) - Els dosímetres s'han de col·locar mantenint el micròfon a uns 10 centímetres de l'oïda i a 4 centímetres per sobre de l'espatlla. El cable se subjecta de manera que la influència mecànica o la roba no ens portin a obtenir resultats erronis.

Imatge 6.4- Pla de detall del sonòmetre a les mans de la noia.

Locució 6.4 (NOIA) - Els sonòmetres convencionals mesuren el nivell de soroll que hi ha en un lloc i en un moment determinat.
Però també hi ha sonòmetres integradors que mesuren els nivells de soroll i realitzen una mitjana en el temps. Els resultats són representatius de l'exposició durant la jornada laboral. Aquests són els més utilitzats.

Imatge 6.5.A- Segment d'una cadena de fabricació metal·lúrgica, inventada tipus còmic. La noia, que fa de tècnica de salut, controla el sonòmetre. Mesura amb sonòmetre a mà alçada.

Locució 6.5.A (NOIA) - Els mesuraments s'hauran de realitzar, sempre que sigui possible, en absència del treballador col·locant el micròfon a l'alçada en què es trobaria el seu cap. El tècnic ha de subjectar el sensor mantenint el braç ben estirat per evitar els efectes del seu  propi cos.

Imatge 6.5.B- Apareix el treballador. La noia segueix amb la mesura a mà alçada.

Locució 6.5.B (NOIA) - Si la presència del treballador és necessària, el micròfon es col·locarà al davant de la seva orella entre 10 i 40 cm de distància.

Imatge 6.5.C-Mesura amb sonòmetre amb trípode. El trípode s'ha de situar a la mateixa distància que quan es fa la mesura a mà alçada (entre 10 i 40 cm de l'orella del treballador) i que la persona que efectuï les mesures s'ha d'apartar 1 metre del trípode. Poden aparèixer grafismes per indicar les distàncies i les posicions.

Locució 6.5.2 (NOIA) - Els sonòmetres també es poden col·locar en llocs fixos prèviament establerts.

Imatge 6.6 - Segment d'una cadena de fabricació metal·lúrgica, inventada tipus còmic. L'home fa d'operari de la màquina. Durant la seqüència, la màquina i el treballador es van adequant a la locució en off de la noia.

Locució 6.6 (NOIA) Per prevenir o controlar els riscos derivats de l'exposició al soroll, existeix una jerarquia en l'adopció de mesures de control que veurem a continuació.

Imatge 6.7 - Plans detall sobre la maquinària. Es veu que les peces fabricades van caient des d'un tub sobre una plataforma giratòria (molt soroll), que condueix les peces a una cinta transportadora de rodets. Tot molt primitiu, sense cap protecció i tot de ferro molt envellit. Tot grinyola. Les peces transportades impacten a tot arreu, etc.

Sobreimpressió a pantalla:  – Eliminar

Locució 6.7 (NOIA) - L'eliminació d'una font de soroll és la forma més eficaç de prevenir els riscos que poden afectar els treballadors, i sempre s'ha de considerar quan es planifiquen nous equips i llocs de treball.

Imatge 6.8 - Es veu el tub des d'on van sortint els objectes metàl·lics fabricats i com van caient sobre la plataforma giratòria amb gran estrèpit. S'escurça la distància entre l'entrega del tub i la plataforma, de manera que es redueixen els impactes i el soroll.

Sobreimpressió a pantalla: –  Reduir

Locució 6.8 (NOIA) -  Per reduir el soroll, ja sigui en el seu origen o en la seva trajectòria, s'ha de considerar tant el disseny com el manteniment de l'equip i el lloc de treball.

Imatge 6.9-Les peces fabricades però, segueixen fent col·lisió entre elles i arrossegant-se pels límits metàl·lics de la plataforma giratòria. Apareixen recobriments plàstics amortidors a tot volt de la plataforma. Després apareix braç robòtic que para la peça a la sortida del tub i la diposita suaument i amb precisió sobre la plataforma giratòria. Ara les peces passen en filera índia cap als rodets que les treuen d'escena. Els rodets es recobreixen amb una cinta de goma.

Sobreimpressió a pantalla: – Minimitzar

Locució 6.9 (NOIA) - Per minimitzar la transmissió del soroll, s'han d'utilitzar diferents tècniques com l'aïllament i el confinament de la font de soroll o de la seva trajectòria, i també l'amortiment de les vibracions.
A més, s'han de realitzar millores com són la substitució o la modificació de la maquinària i l'aplicació de materials més silenciosos.

Imatge6.10-Apareix una estructura d'insonorització que cobreix totalment la plataforma giratòria. Els sorolls s'han minimitzat moltíssim. Encara se sent un nyigo-nyigo dels rodets. El treballador s'aixeca amb un setrill i posa una gota d'oli a cada rodet.

Locució 6.10 (NOIA) - Per exemple, la col·locació de pantalles, tancaments i recobriments amb materials acústicament absorbents pot reduir de manera considerable l'efecte sobre els treballadors directament exposats i els altres llocs de treball propers.

També s'ha de informar i formar adequadament els treballadors sobre la  utilització correcta dels equips de treball fent especial èmfasi en el manteniment preventiu, ja que a mesura que les peces es desgasten el nivell de soroll es pot incrementar.

Imatge6.11 -L'home i la noia es van tornant.

Sobreimpressió a pantalla: – Mesures col·lectives

Locució 6.11 (NOIA) - Quan les mesures descrites anteriorment no són aplicables o suficients, caldrà establir mesures col·lectives de control com, per exemple, fomentar la rotació dels treballadors.

Imatge 6.12 - Dins de la rotació dels dos personatges es veu com incorporen les proteccions auditives.

Sobreimpressió a pantalla: – Pictograma de protecció auditiva.

Locució 6.12 (NOIA) - Els equips de protecció individual com els taps o les orelleres s'han d'utilitzar com un últim recurs.

Per saber més sobre QUÈ CAL FER I COM?

1. Què ha de fer l'empresa quan detecta aquest risc?

1. Identificació del risc:
Quan s'hagi identificat aquest risc caldrà establir quina sèrie de mesures s'han de dur a terme per buscar solucions adreçades a eliminar-lo o reduir-lo.

2. Reducció o eliminació del risc:
Els riscos derivats de l'exposició al soroll s'han d'eliminar a l'origen o s'han de reduir al nivell més baix possible, tenint en compte els avenços tècnics i la disponibilitat de mesures de control del risc a l'origen. La reducció d'aquests riscos es basa en els principis generals de prevenció que estableix l'article 15 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, i ha de tenir en consideració especialment:

- Altres mètodes de treball que redueixin la necessitat d'exposar-se al soroll.

- L'elecció d'equips de treball adequats que generin el nivell més baix possible de soroll.

- La concepció i disposició dels espais i llocs de treball.

- La informació i formació adequades per ensenyar als treballadors a utilitzar correctament l'equip de treball amb vista a reduir al mínim l'exposició al soroll.

- La reducció tècnica del soroll: reducció del soroll ambiental, per exemple, per mitjà de pantalles, tancaments, recobriments amb material acústicament absorbent o reducció del soroll transmès per cossos sòlids, per exemple mitjançant amortiment o aïllament.

- Programes apropiats de manteniment dels equips de treball, de l'espai de treball i dels llocs de treball.- La reducció del soroll mitjançant l'organització del treball: limitació de la durada i la intensitat de l'exposició i ordenació adequada del temps de treball.

3. Avaluació:
L'empresa ha de realitzar una avaluació basada en el mesurament dels nivells de soroll a què estiguin exposats els treballadors.

Els mètodes i instruments que s'utilitzin han de permetre la determinació del nivell d'exposició diari equivalent (LAeq,d), del nivell de pic (Lpic) i del nivell d'exposició setmanal equivalent (LAeq,s). Els valors d'exposició que donen lloc a una acció, referits als nivells d'exposició diària i als nivells de pic, es fixen en:

- Valors límit d'exposició: LAeq,d = 87 dB(A) i Lpic = 140 dB(C).

- Valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció: LAeq,d = 85 dB(A) i Lpic = 137 dB(C).

- Valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció: LAeq,d = 80 dB(A) i Lpic = 135 dB(C),

Per aplicar els valors límit d'exposició, en la determinació de l'exposició real del treballador al soroll, s'ha de tenir en compte l'atenuació que proporcionen els protectors auditius individuals utilitzats pels treballadors. Per als valors d'exposició que donen lloc a una acció no es tenen en compte els efectes generats pels protectors esmentats.

El nivell d'exposició diari equivalent LAeq,d = 87 dB(A) no ha de ser excedit en cap jornada laboral.

L'avaluació i el mesurament esmentats s'han de efectuar cada any, com a mínim, als llocs de treball en què se sobrepassen els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció, o cada tres anys quan se sobrepassen els valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció.

L'avaluació de riscos, la podrà realitzar un tècnic amb la formació de nivell intermedi, excepte quan calgui establir una estratègia de mesura o es necessiti fer una interpretació o aplicació no mecànica dels criteris d'avaluació, casos en què serà imprescindible disposar de la formació de nivell superior en l'especialitat d'Higiene Industrial.

En funció dels resultats de l'avaluació, l'empresa ha de determinar les mesures que s'hagin d'adoptar d'acord amb els articles 4, 7, 8 i 9 de RD 286/2006, i planificar-ne l'execució d'acord amb el que estableix el capítol II, secció 2ona, del Reial Decret 39/1997.

4. Informació i formació dels treballadors:
L'empresa vetllarà perquè els treballadors exposats a un nivell de soroll igual o superior als valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció i/o els seus representants rebin informació i formació relatives als riscos derivats de l'exposició al soroll.

5. Consulta i participació dels treballadors:
La llei de prevenció de riscos estableix l'obligació de l'empresa de consultar amb antelació els treballadors o els seus representants i permetre la seva participació en:

- L'avaluació de riscos i la determinació de les mesures a aplicar.

- Les mesures destinades a eliminar o reduir els riscos derivats de l'exposició al soroll.

- L'elecció de protectors auditius individuals.

6. Programa de mesures tècniques i organitzatives:
Quan se sobrepassin els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció, l'empresa ha d'establir i executar un programa de mesures tècniques i/o d'organització, que s'han d'integrar en la planificació de la seva activitat preventiva, destinada a reduir l'exposició al soroll.

7. Senyalització, delimitació i limitació d'accés:
Els llocs de treball en què els treballadors puguin estar exposats a nivells de soroll que sobrepassin els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció han de ser objecte d'una senyalització apropiada. Igualment, quan sigui viable des del punt de vista tècnic i el risc d'exposició ho justifiqui, cal delimitar els llocs esmentats i limitar-hi l'accés.

8. Entrega d'Epi. Ús obligatori d'Epi:
Si no hi ha altres mitjans de prevenció dels riscos derivats de l'exposició al soroll, s'han de posar a disposició dels treballadors, perquè els facin servir, protectors auditius individuals apropiats i correctament ajustats. L'ús de protectors auditius serà obligatori quan se superin els valors superiors d'exposició,  LAeq,d = 85 dB(A) o Lpic = 137 dB.

9. Mesures immediates:
Es coneix com a limitació de l'exposició. Si malgrat les mesures adoptades es comproven exposicions per damunt dels valors límit d'exposició, l'empresa:

- Ha d'adoptar immediatament mesures per reduir l'exposició per sota dels valors límit d'exposició.

- Ha de determinar les raons de la sobreexposició.

- Ha de corregir les mesures de prevenció i protecció, per evitar que es torni a produir una reincidència.

- Ha d'informar els delegats de prevenció d'aquestes circumstàncies.

10. Vigilància de la salut:
Quan l'avaluació de riscos posi de manifest l'existència d'un risc per a la salut dels treballadors, l'empresa ha de portar a terme una vigilància de la salut dels treballadors esmentats, i aquests s'hi han de sotmetre obligatòriament.

11. Reavaluació del lloc de treball:
L'avaluació i el mesurament de soroll s'han de programar i efectuar a intervals apropiats, i com a mínim, cada any als llocs de treball en què se sobrepassin els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció, o cada tres anys quan se superin els valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció.

 

2. Com s'ha de mesurar el soroll?

L'avaluació de l'exposició al soroll requereix, en general, la mesura dels nivells de soroll i la corresponent comparació amb els valors inferior i superior d'exposició, com també amb els valors límit.

L'elecció de la estratègia de mesura suposa la planificació de les mesures respecte del temps de durada, elecció de la jornada o jornades de mesura, els períodes de la jornada que es volen mesurar, els treballadors als quals s'efectuarà la mesura i els instruments de mesura que s'utilitzaran.

Per mesurar el soroll es poden utilitzar sonòmetres, sonòmetres integradors i dosímetres personals (mesuradors personals d'exposició sonora).

Els dosímetres personals s'utilitzen quan el lloc de treball implica mobilitat i l'establiment de temps i localització del treballador és pràcticament impossible, per exemple amb treballs de manteniment, o en general quan la variació del nivell de soroll és molt gran o impredictible al llarg de la jornada. El dosímetre, el portarà el treballador,  i es col·locarà de manera que el micròfon es mantingui a uns 10 cm del canal d'entrada de l'orella (preferiblement a la més exposada) i a 4 cm per damunt de l'espatlla. El cable ha d'estar subjecte de manera que la influència mecànica o la roba no puguin donar resultats equivocats.

Abans de realitzar les mesures els aparells s'han de comprovar i ajustar, si és necessari, amb el calibrador acústic.

Els sonòmetres o sonòmetres integradors s'han de comprovar mitjançant un calibrador acústic abans i després de cada mesura o sèrie de mesures.

Les mesures s'han de realitzar preferentment en l'absència del treballador. S'ha de col·locar el micròfon al lloc que ocupa habitualment (a l'alçada del cap). Si no és possible que el treballador abandoni el lloc de treball, el micròfon es localitzarà a una distància aproximada entre 10 i 40 cm del pavelló auditiu extern, buscant el punt de més recepció.

Si la situació del treballador no permet fixar fàcilment la posició del micròfon en la forma recomanada, es col·locarà a una alçada de 1,55 m ± 0,075 m del terra si el treballador s'està dret o a 0,80 m ± 0,05 m del pla del seient, si treballa assegut.

És preferible utilitzar un trípode per subjectar l'instrument o el micròfon, si no es fa així es recomana mantenir el braç estès durant el mesurament.

 

3. Mesures tècniques per eliminar / disminuir l'exposició

Com a norma general, s'estableix l'obligació de l'empresa d'eliminar el soroll al seu origen o reduir l'exposició al nivell més baix tècnicament i raonablement possible, tenint en compte el progrés tècnic i la disponibilitat de les mesures de control aplicades a les instal·lacions o els processos existents.

La mateixa política hauria de ser d'aplicació en la concepció i construcció de nous centres de treball o en l'adquisició de nous equips. Una bona pràctica per a la reducció del soroll en el seu origen és l'elecció de màquines que, amb igualtat de característiques tècniques, emeten nivells més baixos de soroll.

Les mesures adreçades a evitar o reduir l'exposició són:

a) Mètodes de treball que redueixin la necessitat d'exposició al soroll, per exemple canvis de caràcter tecnològic (ús d'equips menys sorollosos, modificacions de disseny...) o organitzatiu (rotació entre diferents llocs de treball que permetin reduir l'exposició individual al soroll).

b) Elecció d'equips de treball adequats que generin el nivell de soroll més baix possible, tenint en compte la feina a què estan destinats.

c) La concepció i disposició dels llocs de treball ha de permetre minimitzar el nombre de persones exposades com també reduir al mínim l'exposició d'aquestes persones, recorrent no tan sols a l'ús dels equips menys sorollosos sinó també equipant els llocs de treball amb els elements apropiats per minimitzar la transmissió del soroll.

d) Informació i formació adients per ensenyar als treballadors a utilitzar correctament l'equip de treball i reduir al mínim la seva exposició al soroll.

e) Reducció tècnica del soroll mitjançant la reducció del soroll aeri, per exemple:

1. Disminuint la generació de soroll a l'origen (focus).

2. Disminuint el nivell de pressió acústica en l'ambient des de l'origen fins al receptor (transmissió).

3. Disminuint el nivell de pressió acústica en el treballador (receptor).

 

4. Control de l'exposició al soroll: programa de mesures tècniques i organitzatives

Quan se sobrepassen els valors superiors d'exposició que donen lloc a una acció, l'empresa ha d'establir i executar un programa de mesures tècniques i/o d'organització tot adoptant mesures que facin passar per davant la protecció col·lectiva a la individual i que ha d'incloure aspectes com els següents:

- Objectius a aconseguir.

- Accions concretes a emprendre.

- Justificació de les accions.

- Terminis concrets en què s'actuarà.

- Responsables i persones assignades al programa.

- Recursos materials disponibles per a l'execució del programa.

 

5. Protecció individual

Els protectors auditius són equips de protecció individual que redueixen els efectes del soroll per evitar danys a l'oïda.

La protecció individual només s'ha de considerar una mesura complementària quan no és tècnicament possible reduir el nivell sonor fins a nivells segurs, i també mentre s'implanten les mesures per reduir-lo o en circumstàncies especials, com per exemple, l'accés esporàdic a sales de màquines.

El RD 286/2006 estableix l'obligatorietat d'ús del protector auditiu quan se superen els valors superiors d'exposició: Laeq,d = 85 dB(A) i Lpic = 137 dB(C). No obstant això l'empresa ha de posar a disposició dels treballadors protectors auditius quan els nivells de soroll siguin superiors als valors inferiors d'exposició: Laeq,d = 80 dB(A) i Lpic = 135 dB(C), respectivament.

Els protectors auditius se subministraran gratuïtament al treballador  i seran d'ús personal. L'empresa ha de proporcionar-los, preferentment per escrit, instruccions precises i comprensibles. Igualment s'aconsella fer formació en sessions d'entrenament previ al primer ús. 

De protectors, n'hi ha de dos tipus: les orelleres, que són uns casquets que cobreixen les orelles, i els taps, que s'introdueixen al canal auditiu.

ORELLERES: Casquets que cobreixen les orelles i que s'adapten al cap mitjançant coixinets tous, generalment farcits d'escuma plàstica o líquid. Estan units entre si per un arnès de metall o plàstic, i a vegades es fixa a cada casquet o a l'arnés una cinta flexible que sosté els casquets quan l'arnès es porta al clatell o a sota la barbeta.

TAPS: Protectors auditius que s'introdueixen al canal auditiu o es col·loquen sobre el pavelló auditiu, destinats a bloquejar-ne l'entrada. Poden ser modelables, premodelables, personalitzats o amb arnès.

Tornar

7.1 (Sala d'audiometria.)

7.2 (Examen d'audiometria.)

7.3 (Els protagonistes en la sala d'audiometria.)

7.3b (Per saber més sobre VIGILÀNCIA DE LA SALUT.)

7- VIGILÀNCIA DE LA SALUT

Imatge 7.1- Examen d'audiometria. L'Home és dins l'habitacle insonoritzat.
La noia fa de metgessa del treball. Sons d'audiometria per separar les frases de l'off.

Locució 7.1 (HOME) - L'empresari ha de proporcionar una vigilància de la salut als treballadors que, segons l'avaluació, es troben exposats als riscos del soroll.
La vigilància de la salut ha de tenir en compte el tipus de soroll, la durada de l'exposició, les característiques personals del treballador i les condicions que puguin convertir-lo en especialment sensible.
 
Locució 7.2 (HOME) - Quan un control de la funció auditiva detecta que un treballador pateix una lesió auditiva, el metge responsable de la vigilància de la salut ha d'avaluar si aquesta lesió és deguda a una exposició al soroll durant la feina.

Locució 7.3 (HOME) - En aquest cas, el metge comunicarà el resultat al treballador.
L'empresa haurà de revisar l'avaluació i les mesures per eliminar i reduir els riscos, com també establir una vigilància sistemàtica de la salutdels altres treballadors que hagin sofert una exposició similar.

Per saber més sobre VIGILÀNCIA DE LA SALUT

L'empresa ha de dur a terme una vigilància de la salut d'aquells treballadors per als quals l'avaluació de riscos identifica un risc per a la salut i aquests s'hi han de sotmetre d'acord amb el que disposa l'art. 37.3 del RD 39/1997.

Aquest risc per a la salut està relacionat tant amb el nivell, tipus i duració de l'exposició, com amb les característiques personals que poden convertir el treballador o treballadora en especialment sensible. També cal remarcar les possibles interaccions entre el soroll i les substàncies ototòxiques relacionades amb el treball i entre el soroll i les vibracions.

La vigilància de la salut dels treballadors exposats a soroll es troba entre les excepcions a la voluntarietat de la vigilància de la salut que indica la llei de prevenció de riscos. Aquesta vigilància s'ha de realitzar amb un servei de prevenció i ha d'estar supervisada per un metge.

Els controls s'han de realitzar de la forma prevista als protocols sanitaris específics que indica l'article 37.3.c) del Reial Decret 39/1997. Existeix un protocol de vigilància sanitària específica per als treballadors i treballadores exposats al soroll publicat l'any 2000 pel Ministerio de Sanidad y Consumo i una guia de bona praxi sobre el soroll publicada l'any 2006 pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d'orientar la vigilància de la salut de les persones exposades al soroll per motiu de feina.

Els treballadors tindran dret a realitzar controls periòdics de la seva funció auditiva per mitjà de l'organització preventiva que hagi adoptat l'empresa, i sempre sota la supervisió d'un metge/essa. Els controls es faran d'acord amb protocols sanitaris específics i la seva finalitat serà el diagnòstic precoç de qualsevol pèrdua d'audició deguda al soroll i la preservació de la funció auditiva. Segons el nivell de soroll existent al lloc de treball el RD 286/2006 fixa la periodicitat següent:

ACCIONS A ADOPTAR

Vigilància de la salut

Valors inferiors d'exposició:
Laeq,d = 80 dB(A) i Lpic = 135 dB(C), respectivament.

Controls de la funció auditivacada 5 anys com a mínim.

Valors superiors d'exposició: Laeq,d = 85 dB(A) i Lpic = 137 dB(C), respectivament.

Controls de la funció auditivacada 3 anys com a mínim.

Quan un control de la funció auditiva detecta que un treballador pateix una lesió auditiva diagnosticable, el metge o metgessa responsable de la vigilància de la salut ha d'avaluar si aquesta lesió és conseqüència d'una exposició al soroll durant la feina.

En aquest cas:

- El metge o altre personal sanitari competent comunicarà el resultat al treballador.

L'empresa haurà de:

- Revisar l'avaluació de riscos.

- Revisar les mesures previstes per eliminar o reduir els riscos, on s'inclou la possibilitat d'exigir l'ús de protectors auditius.

- Tenir en compte les recomanacions del metge responsable de la vigilància de la salut, inclosa la possibilitat d'assignar al treballador una altra feina on no existeixi risc d'exposició.

- Disposar una vigilància sistemàtica de la salut i l'examen de l'estat de salut dels altres treballadors que hagin sofert una exposició similar.

Tornar