La prevenció de riscos laborals en el sector agrari
Deflagració per herbicides.
Tractor amb equip de plaguicides.
1. Accident greu per deflagració en un equip d'aplicació d'herbicides
Descripció de l'accident
Un camp de fruiters. S'acosta a càmera un tractor amb un equip d'aplicació d'herbicides suspès al sistema hidràulic del tractor. El producte surt pels polvoritzadors. El tractor sobrepassa la càmera, de manera que es pot enquadrar l'equip d'aplicació.
En una finca agrícola d’arbres fruiters s’estava realitzant un tractament amb productes herbicides. Es feia amb un equip d’aplicació suspès al sistema hidràulic del tractor, dotat amb un dipòsit de 600 litres.
Tractor amb equip de plaguicides.
Pla detall del dipòsit amb els aspersors en funcionament, fins que deixen de funcionar, com si la pressió hagués fallat.
Els components del brou fitosanitari eren dos productes herbicides als quals es va afegir una petita quantitat de gasoli com a antiespumant.
Conductor fumant.
Interior de la cabina del tractor, l'home conduint i fumant una cigarreta. Va despullat de mig cos en amunt i sense cap protecció. S’adona que els aspersors no funcionen. Para el tractor i baixa.
La persona encarregada del tractament era un treballador amb experiència en la realització d'aquestes tasques... i fumador.
L’equip ha deixat de funcionar.
El conductor s’enfila al dipòsit.
L’obre i s’hi aboca a dins
amb el cigarret a la boca.
amb el cigarret a la boca.
Es produeix la deflagració.
El pagès amb cremades a tot el tòrax
i la cara, estès a terra.
i la cara, estès a terra.
Va cap a l’aparell aplicador. Mira algun indicador. No sembla entendre res. Es frega el cap. Llença la burilla de la cigarreta i n’encén una altra. Colpeja el dipòsit. S’enfila per la màquina per arribar a la tapa del dipòsit. L’obre i simultàniament mira al seu interior. La punta encesa de la cigarreta va per endavant. Deflagració amb bafarada de foc que crema el personatge i el projecta enrere. Cau a terra.
Eren cap a les 8 del vespre i havia estat un dia extremament calorós, amb temperatures de fins als 35 graus.
S’hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
La pel·lícula anterior rebobina acceleradament fins al punt que el treballador acaba d’obrir la tapadora del dipòsit i s’hi aboca amb el cigarret per endavant. Es congela la imatge.
S'hauria pogut evitar si l'operari no hagués fumat. S'ha de tenir en compte que la punta d'una cigarreta encesa pot arribar a assolir temperatures entre els 600 i els 1.000ºC, que aporten amb escreix prou energia d'ignició per fer explotar substàncies inflamables.
Interior del dipòsit amb
condensació de gasos.
condensació de gasos.
Pla del dipòsit. La paret es fa transparent, de manera que es pot veure la barreja de fitosanitaris i gasoli. Es mostra la proporció de cada component per capes. Uns signes gràfics mostren com la temperatura ambient escalfa el dipòsit i com es creen els gasos a l'interior.
S'hauria pogut evitar si el treballador hagués rebut formació en l'ús i la manipulació de productes fitosanitaris. En aquest cas, cap dels dos productes herbicides era inflamable i, la dosi de gasoli era molt baixa. Però la temperatura que s'assoleix a l'interior del dipòsit a causa de les temperatures estivals pot ser superior als 55 graus, i permetre la generació d'una atmosfera inflamable i explosiva amb uns productes que, per ells mateixos, no ho serien.
El pagès vestit adequadament.
El treballador mostra la seva indumentària.
Siguin quines siguin les condicions climàtiques, els treballadors han d'anar sempre vestits adequadament, amb totes les parts del cos ben protegides. S'ha de pensar en cada cas quins seran els elements de protecció individual necessaris per a la tasca que es vol dur a terme.
Cal evitar.
Cal evitar
Pla general del moment de la deflagració amb el treballador projectat enrere. Es van sobreescrivint les conclusions sobre el que cal evitar:
- Fumar durant l'aplicació de fitosanitaris.
- La roba inadequada sense elements de protecció individual.
- El desconeixement dels riscos dels productes fitosanitaris.
A conseqüència de la explosió, l'accidentat va patir cremades de segon grau a la cara, el coll, els braços i el tòrax. Va haver de ser traslladat immediatament a un centre hospitalari, i s'hi va estar ingressat un llarg període de temps.
Atrapament en la presa de força.
Transmissió d’una presa de força.
2. Accident molt greu per atrapament en la transmissió d'una presa de força
Descripció de l'accident
Exterior d'una granja. Es veu el tractor 1 acoblat a una màquina distribuïdora d'aliment per a bestiar boví. El tractor 2, equipat amb una pala carregadora frontal i conduït per la noia, va proveint de farratge el remolc distribuïdor. Aboca el contingut de la pala dins el dipòsit del remolc, i va repetint l'operació. L'home baixa de la cabina del tractor 1 i es dirigeix cap a la part posterior del tractor.
Un pagès va sofrir amputacions traumàtiques a conseqüència d'una atrapada en una presa de força, mentre es disposava a donar menjar en una granja de bovins, amb l'ajut d'una màquina distribuïdora.
El tractor va proveint de farratge el remolc.
Veiem que l'home manipula alguna cosa darrere del tractor, que s’aboca a prop de l’eix de transmissió de la presa de força. Veiem com l'home queda atrapat per l’eix de transmissió de la presa de força que l'arrossega i cau per terra. El soroll dels 2 tractors i sorolls metàl·lics ofeguen el crit de l'home.
Sense que se'n sàpiga ben bé el motiu, el treballador que es disposava a manipular alguna cosa del remolc va acostar-se a la part posterior del tractor, moment en què l'eix de la transmissió de la presa de força el va atrapar, i es va produir l'accident.
El pagès va cap a darrere del tractor.
La conductora del tractor 2, que no s’ha adonat de res, ha finalitzat la seva feina. Para el tractor, baixa i es dirigeix cap a la màquina distribuïdora. Troba l'home estirat a terra. Gran sorpresa. S’hi ajup per veure com està. S’incorpora, treu el mòbil i truca. Parla atabalada assenyalant l’accidentat.
Quan l'altre treballador es va adreçar al remolc distribuïdor, va trobar-se amb la sorpresa de veure el seu company estès a terra, amb el braç amputat i el cordó de l'impermeable i la roba entortolligats a l'eix de transmissió de la presa de força.
Els cordons de l’impermeable s’atrapen.
Pla de detall de la presa de força amb l'impermeable i el cordó enrotllat. Apareix rètol:
El pagès estès pel terra i ple de sang.
S'hauria pogut evitar...
Per sota del títol, la pel·lícula anterior rebobina acceleradament. Es deté quan el treballador accidentat s'acosta a la presa de força.
S’hauria pogut evitar.
Zoom tancant sobre la situació. Es congela la imatge. Apareix el grafisme d'un cèrcol al voltant de l’eix de la presa de força, el treballador està a punt de travessar-lo.
Aquest accident s'hauria pogut evitar si el treballador no s'hagués acostat a un element giratori en moviment i desprotegit.
Grafisme d'un cèrcol al voltant de
l’eix de la pressa de força.
l’eix de la pressa de força.
Segueix la pel·lícula. Ha desaparegut el cèrcol. El treballador s'acosta a l’eix de la presa de força amb el gest de tocar quelcom situat a la part posterior del tractor. Veiem l'impermeable descordat i el cordó d'ajustament que en penja. La imatge es congela. Zoom sobre l'impermeable i, després, zoom sobre el cordó.
S'hauria pogut evitar si la roba que duia el treballador, en el moment de l'accident, hagués estat ajustada i amb el cordó ben lligat. Quan es treballa a prop d'eixos, de transmissions o bé de mecanismes en moviment s'ha de tenir la precaució de dur la roba sempre ben ajustada al cos.
Pla de detall dels cordons penjant.
Segueix la pel·lícula. La presa de força atrapa el cordó, l’impermeable i el treballador. Segueix fins que el treballador es desprèn de la presa de força i cau estès al terra. Es congela la imatge.
Si el treballador hagués estat conscient que la presa de força no estava protegida, abans d'apropar-s'hi l'hauria d'haver desconnectat.
La presa de força totalment protegida.
Zoom fins a pla detall de la presa de força amb el cordó i la roba entortolligats. Encadenat amb el mateix pla, però amb la presa totalment protegida.
És més eficaç i recomanable protegir adequadament els mecanismes en moviment de la maquinària que no pas actuar sobre el comportament humà. Si la presa de força hagués estat protegida en la seva totalitat, l'accident s'hauria evitat encara que la roba de feina no hagués estat ajustada.
Cal evitar.
Cal evitar
Sobre la darrera seqüència de la pel·lícula, quan la noia troba l'home accidentat, es van sobreescrivint les 3 conclusions sobre el que cal evitar. Només text:
- Apropar-se al radi de risc.
- Les preses de força sense proteccions.
- La roba no ajustada al cos.
Malgrat la importància de l'accident, el treballador, amb moltes dificultats, va anar superant a poc a poc la gravetat de les lesions, però es va veure obligat a deixar les tasques agrícoles.
Electrocució amb línia elèctrica.
El camió situant-se entre la sitja
i la torre elèctrica.
i la torre elèctrica.
3. Accident mortal per electrocució en la descàrrega de pinso en una sitja
Descripció de l'accident
Camió de pinso situant-se entre la sitja torre i la torre elèctrica. El conductor baixa i va cap a la part posterior del camió.
Un ramader va sol·licitar al seu proveïdor la reposició del pinso a la sitja torre per atendre les necessitats d'alimentació de la seva granja. A pocs metres de la sitja, una línia elèctrica de 25.000 volts creuava la finca.
El treballador manipula els comandaments.
El tub de descàrrega s’atansa als fils.
Es produeix l’arc voltaic.
La descàrrega que electrocuta el treballador.
El treballador manipula els comandaments del sistema de transvasament de pinso del camió a la sitja torre, situats de manera que no té visibilitat directa respecte dels fils elèctrics. El tub de descàrrega s'atansa als fils i es produeix l'arc voltaic. Es veu per un efecte lluminós com es produeix la descàrrega que electrocuta el treballador que cau a terra, mort.
En el recorregut d'elevació del tub de descàrrega del pinso, i quan encara faltaven uns centímetres per tocar la línia, es va produir un arc voltaic que provocà una descàrrega elèctrica. A causa d'aquest fet, el conductor del camió que manipulava els comandaments situats a la part posterior del vehicle va morir electrocutat.
S’hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
Sobre la darrera imatge apareix el títol: S'hauria pogut evitar... Per sota del títol es rebobina la pel·lícula anterior fins a l'inici.
El camió situant-se entre la
sitja i la torre elèctrica.
sitja i la torre elèctrica.
Es torna a veure la primera seqüència, el camió situant-se entre la sitja i la línia elèctrica. Pla zenital perquè es vegin bé les situacions de les coses.
L'accident s'hauria pogut evitar si la sitja torre hagués estat situada en un altre indret en relació amb la línia elèctrica. Caldria haver tingut present aquest aspecte, bé en la fase de projecte de la granja o en el moment de la instal·lació de la sitja torre.
El conductor amb els
comandaments a distància.
comandaments a distància.
El treballador manipula els comandaments del mecanisme de descàrrega a la sitja torre, no veu els fils elèctrics atès que són fora del seu camp de visió. El treballador i els comandaments desapareixen. El treballador apareix en un lloc amb un magnífic camp de visió dels fils elèctrics. Acciona el tub de descàrrega del pinso amb un comandament a distància.
L'accident s'hauria pogut evitar si el conductor del camió hagués tingut una bona visibilitat de la ubicació de la línia elèctrica des del comandament.
Es mira un pictograma de risc elèctric.
Tornem a la seqüència inicial, el conductor baixa del camió. Es mira uns pictogrames de risc elèctric que hi ha al costat de la sitja i localitza visualment els fils d'alta tensió.
L'accident s'hauria pogut evitar si en l'entorn de la sitja torre hi hagués hagut una senyalització d'advertiment del risc de contacte elèctric.
El camió situat en un altre indret.
El camió estacionant al cantó més llunyà dels fils elèctrics. Veiem que la maniobra amb el tub de descàrrega es realitza correctament.
L'accident s'hauria pogut evitar si, un cop conscient del risc, el conductor hagués situat el camió en un altre indret.
Cal evitar.
Cal evitar
Seqüència de l'electrocució. Es van sobreescrivint les conclusions. Es pot ralentitzar de manera que la deflagració coincideixi amb el final del darrer advertiment.
- Els elements d'alta tensió accessibles.
- La visibilitat insuficient des dels comandaments.
- l'absència de senyalització del risc.
- La col·locació inadequada del camió.
Cal destacar que no és
necessari un contacte directe amb l'element en tensió, atès que amb una aproximació suficient es produeix un arc voltaic amb conseqüències similars.
Esquitxada de sosa caústica.
La noia en un cobert d'una casa de pagès.
4. Accident greu per esquitxada de sosa càustica a l'ull
Descripció de l'accident
Es veu un polvoritzador hidràulic. Entra en pla la noia traginant pesadament un sac. Crida l'atenció una etiqueta enganxada al sac. El deixa dret al terra.
Gairebé tots els pagesos, ocasionalment, han de manipular productes químics, alguns d'ells considerats perillosos.
Sac de sosa càustica amb etiqueta.
Pla detall del sac. Zoom tancant a l'etiqueta del sac on podem veure perfectament el pictograma de producte corrosiu i llegir el que hi diu:
SOSA CÀUSTICA.
- Provoca cremades greus.
- En el cas de contacte amb els ulls, cal rentar-se'ls immediatament amb aigua abundant i adreçar-se tot seguit a un centre mèdic.
- Cal utilitzar guants adequats i protecció per als ulls i la cara.
- En cas d'accident o de malestar, cal anar immediatament al metge (i, si és possible, convé mostrar-li l'etiqueta del producte).
Com ara la sosa càustica. 25 kg d'hidròxid sòdic gairebé pur (al 99% de puresa). Es pot utilitzar, mitjançant un polvoritzador hidràulic, per exemple, en una desinfecció profunda de la granja.
Omplint el prefiltre del
polvoritzador hidràulic.
polvoritzador hidràulic.
Un cop ple, es disposa a posar-hi
aigua per dissoldre la sosa.
aigua per dissoldre la sosa.
La noia va posar la sosa en forma sòlida en el prefiltre del polvoritzador hidràulic i posteriorment va procedir a omplir el dipòsit amb aigua amb l'ajuda d'una mànega, encarant el raig d'aigua cap al sòlid per tal de diluir-lo. Durant aquesta operació, duia una granota de cotó i uns guants. No feia servir cap mena de protecció ocular.
En el darrer moment, va pensar que quan havia demanat quin producte podia fer servir per a la desinfecció, també hauria hagut d'informar-se de com calia manipular-lo. Massa tard!
Es produeix una gran esquitxada.
Cremades de gravetat als ulls i la cara.
La noia acciona la mànega, surt un raig d'aigua amb massa pressió que, en tocar la sosa, fa saltar una esquitxada, directament a la cara de la noia. Expressions de dolor, la noia es frega els ull. Primeríssim pla dels ulls ferits.
El dolor era insuportable. No es va atrevir a fer altra cosa que eixugar-se i fregar-se els ulls. L'enorme esquitxada va provocar cremades de gravetat als dos ulls i a la cara.
S’hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
Sobre la darrera imatge apareix el títol: S'hauria pogut evitar... Sota el títol es rebobina la pel·lícula anterior fins a l'inici.
La noia trucant per informar-se.
La noia trucant pel mòbil, com si escoltés consells. Assenyala el sac de sosa i el prefiltre ple de sosa sòlida. Amb el dit i el cap fa gestos negatius, com admirant-se'n.
Aquest accident s'hauria pogut evitar si, prèviament a la realització de l'activitat, la treballadora n'hagués valorat els riscos.
La noia llegint l’etiqueta.
La noia es llegeix atentament l'etiqueta. Fa un gest afirmatiu amb el cap.
S'hauria evitat si hagués llegit l'etiqueta del producte i hagués demanat informació sobre el seu ús al proveïdor.
La noia amb un protector facial de pantalla.
La noia en situació d'engegar la mànega, només un rajolí sobre la sosa, i amb un protector facial de pantalla.
Les conseqüències d'aquest accident s'haurien evitat si s'hagués protegit adequadament els ulls i el rostre amb una protecció facial contra esquitxades de productes químics.
Cal evitar.
Seqüència de l'esquitxada. S'hi van sobreescrivint els punts que cal evitar:
- La manca d'informació i formació.
- Actuar sense fixar-se en l'etiqueta.
- La manca de proteccions per als ulls i la cara.
A conseqüència d'aquest accident, la treballadora va estar molts dies sense poder treballar, atès que les lesions produïdes li impedien desenvolupar les tasques habituals.
Intoxicació per herbicides.
Pagès mirant-se les males herbes.
5. Accident greu per intoxicació en l'aplicació d'un herbicida
Descripció de l'accident
Veiem el pagès mirant-se les males herbes dels marges del camp. Va vestit amb pantalons curts i sandàlies. Es veu que pensa en les diferents possibilitats.
Les males herbes amenaçaven envair el camp, calia actuar de pressa per evitar-ho. El pagès va valorar diferents possibilitats...
Preparant el producte fitosanitari.
Veiem el pagès preparant el producte fitosanitari. Omple el dipòsit de l’equip portàtil. Deixa la llauna del producte en primer terme, de manera que en podem llegir la etiqueta. Es veu el pictograma de perill. Text:
- Irrita la pell.
- Eviteu el contacte amb la pell.
- Feu servir indumentària protectora adequada.
...i va decidir que el millor seria aplicar-hi un tractament herbicida.
Aplicant el producte a les males herbes.
Veiem el pagès, amb l’equip portàtil a l’esquena, aplicant el producte a les males herbes. Es produeix un nuvolet que li impregna els peus i la part baixa de les cames. Va vestit amb pantalons curts i sandàlies. Primer pla del nuvolet i les extremitats afectades.
A ple estiu, aquell havia estat un dia molt calorós, de manera que el nostre protagonista duia el mínim de roba.
Encara va treballar un parell d’hores més.
El pagès desant la motxilla de distribució. Es pon el sol per darrere els arbres.
Finalitzada aquesta tasca, el pagès encara va treballar un parell d'hores.
Sopant es començà a rascar les cames.
El pagès sopant. Es rasca inconscientment la cama.
Després de dutxar-se, va sopar...
El pagès al llit, intentant dormint. Es rasca les cames.
...i se'n va anar a dormir.
Però va passar molt mala nit...
Veiem per la finestra oberta que es comença a fer clar. Canta el gall. El pagès s’incorpora d’una revolada, es queda assegut al llit. Està molt pàl·lid, fa cara de trobar-se malament. Segueix rascant-se les cames. Se les mira.
Però va passar molt mala nit i es va llevar mig marejat i amb malestar general.
Pla detall de la part baixa de les cames i dels peus, vermells i absolutament irritats.
Tenia la pell de cames i peus completament irritada.
S'hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
La pel·lícula rebobina. Apareix el rètol: S'hauria pogut evitar.
Llegint l’etiqueta del producte.
Veiem el pagès abans de posar el producte fitosanitari a la màquina motxilla, llegint l’etiqueta del producte.
Aquest accident s'hauria pogut evitar si l'accidentat hagués llegit prèviament l'etiqueta del producte i hagués adoptat les mesures de protecció indicades.
Amb la roba i els EPI adequats.
Veiem el pagès aplicant el producte, però ara va vestit amb pantalons impermeables amb botes d’aigua per dins dels pantalons, guants i mascareta.
Aquest accident s'hauria pogut evitar si l'accidentat hagués llegit prèviament l'etiqueta del producte i hagués adoptat les mesures de protecció indicades.
Mai no s’ha de menysprear, ni negligir, la perillositat en l'aplicació dels productes fitosanitaris. En aquest cas és imperatiu, juntament amb una informació i formació adequades, fer ús de tots els equips de protecció individual imprescindibles.
Cal evitar.
Cal evitar
- No valorar els riscos que comportava el tractament.
- La utilització d'indumentària inadequada.
Tall amb tisores pneumàtiques.
La pagesa esporga des d’una plataforma.
Amb unes tisores mecàniques.
6. Accident lleu per tall amb unes tisores pneumàtiques
Descripció de l'accident
Plans descriptius de l'off: 1- Pla general, el pagès enfilat a la plataforma mòbil esporgant un arbre, ambient d'hivern. Recorregut per les tisores mecàniques, des del compressor, pujant per la mànega, fins a les tisores a la mà dreta del pagès.
Una pagesa duia a terme l'esporga hivernal dels arbres de la seva explotació agrària. Aquesta tasca, la realitzava amb l'ajut d'una plataforma mòbil per accedir a les parts elevades de l'arbre i amb unes tisores pneumàtiques. La treballadora duia uns guants adequats per prevenir riscos mecànics, que al mateix temps la protegien del fred.
Amb una mà fa anar les tisores i
amb l’altra va apartant les branques.
amb l’altra va apartant les branques.
Plans curts de l’activitat de la pagesa. Es va tancant pla sobre les mans.
Atès que a l'hivern els dies són curts i que de vegades no es pot treballar a causa de les inclemències del temps, la nostra protagonista, per avançar la feina, tallava les branques agafant les tisores pneumàtiques amb la mà dreta i amb l'esquerra retirava les branques caigudes.
Fins que es fa un tall en un dit.
Mentre realitzava aquesta tasca, diguem-ne “a preu fet”, va aproximar excessivament la mà esquerra a les tisores i involuntàriament va accionar la palanca de comandament fent-se un tall al dit índex d’aquella mà.
S’hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
La pel·lícula rebobina fins veure l'acció del pagès: les tisores a la mà dreta i l'esquerra voleiant per allà apartant branques caigudes. Podria ralentitzar-se l'escena.
Aquest accident s'hauria pogut evitar si no s'hagués intentat fer dues tasques alhora utilitzant les dues mans d'una manera descoordinada.
La seqüència anterior, però ara accelerada.
S'hauria pogut evitar si la treballadora no hagués tingut tanta pressa per acabar l'esporga.
Amb els EPI adequats.
Pla detall del moment del tall fent looping.
S'hauria pogut evitar si l'accidentada hagués utilitzat uns guants de protecció per a les tasques d'esporga.
Guant amb didals que protegeixen
les primeres falanges.
les primeres falanges.
Esquema del guant esquerre amb el didal i el dit protegit. Pa detall de les tisores amb moviments de tall progressiu i instantani alternant-se.
En l'actualitat hi ha al mercat uns guants especials per a l'esporga, amb uns didals metàl·lics que protegeixen la primera falange dels dits de la mà que no sustenta les tisores. També cal destacar que les tisores pneumàtiques de tall progressiu són molt més segures que les de tall instantani.
Cal evitar.
Cal evitar
Seqüència del moment de l'accident. Es congela la imatge en el moment del tall i expressió de dolor del pagès. Es van sobreescrivint les conclusions. Només text:
- Els mètodes inadequats, realitzar dues tasques al mateix temps.
- Els ritme de treball excessius.
- La utilització d'equips de protecció individuals inadequats.
Tot i que aquest accident va tenir un desenllaç sense conseqüències irremeiables, no sempre es té tanta sort. De fet, són molts els pagesos que han sofert amputacions d'un dit.
Atrapament en motoserra.
Engegant la motoserra.
Va tallant branques i desbrancant.
7. Accident greu en l'ús de la motoserra
Descripció de l'accident
Es veu un pagès, utilitza la motoserra per tallar de soca-rel les pomeres d'un bancal. Va tallant branques.
La motoserra és una eina indispensable en la realització dels treballs forestals, però també la utilitzen amb una certa freqüència els pagesos en els seus conreus amb arbres. L'ús esporàdic d'una eina perillosa com és aquesta sol causar accidents greus, precisament, per manca d'experiència.
La motoserra va continuar la trajectòria
fins arribar al peu dret produint-li un tall.
fins arribar al peu dret produint-li un tall.
En la mesura que les tallava, les anava desbrancant. En tallar una branca d’uns 10 cm de diàmetre, situada a l’altura de la seva cintura, la motoserra va continuar la trajectòria en moviment descendent fins arribar al peu dret produint-li un tall.
S’hauria pogut evitar.
S'hauria pogut evitar...
La pel·lícula rebobina fins a pla general del pagès tallant branques.
Zoom a pla de detall sobre dels pantalons texans del personatge, baixant cap a les sabates, senzilles. Les sabates i els pantalons es transformen en EPI adequats.
S'hauria pogut evitar si l'usuari s'hagués proveït dels equips de protecció individual necessaris: pantalons resistents i calçat de protecció contra talls de motoserra.
Grafisme dibuixant la trajectòria
de la motoserra.
de la motoserra.
Moment de l'accident en càmera lenta. Apareix grafisme dibuixant la trajectòria de la motoserra que finalment impacte sobre el peu. Repetició de la jugada: El pagès situa inicialment la serra de manera més adequada. Es produeix la mateixa acció i es torna a dibuixar la trajectòria i la màquina no toca a l'usuari.
S'hauria pogut evitar si l'usuari hagués estat més expert i hagués sabut adequar la força, l'acceleració i la trajectòria a cada tall en concret. Aquests accidents són considerats causats per excés de trajectòria, i es produeixen tant per la mala utilització de la màquina com per la mala posició de l'usuari respecte de la trajectòria de tall.
Cal evitar.
Cal evitar
- La manca d'equips de protecció individual adients.
- La manca de formació i d'informació.
Hem de remarcar que l'accidentat només utilitzava la
motoserra esporàdicament, poques hores a l'any, com és el cas de la majoria dels propietaris de les explotacions agrícoles.
Documents
Documents.
1.Característiques del sector agrari
Característiques del sector agrari
Alguns trets característics de la pagesia i del sector agrari
El sector agrari presenta característiques específiques que el diferencien, i força, de la resta dels altres sectors d'activitats. Molt breument esmentarem algun d'aquests trets o característiques del sector.
Caràcter familiar de l'explotació agrària
En la majoria de les explotacions agràries, els titulars són pagesos autònoms o que pertanyen al règim especial agrari. Han de compaginar les tasques de la gestió de l'explotació amb la realització dels treballs dels conreus de la terra. En algunes explotacions el propietari rep ajuda bé d'algun fill que pensa continuar en l'explotació o bé, en algunes ocasions i esporàdicament, d'altres membres de la família.
Aquest doble vessant obliga al fet que el propietari de l'explotació necessiti tenir cada vegada més coneixements, no només tècnics relacionats amb els conreus de l'explotació, sinó els que tenen a veure amb les noves tecnologies i els avenços en la protecció de plagues i malalties, i també i cada vegada més en totes les qüestions relacionades amb la gestió econòmica i financera i de tots aquells altres aspectes que es relacionen directament amb l'èxit de l'explotació.
Aquest doble vessant obliga al fet que el propietari de l'explotació necessiti tenir cada vegada més coneixements, no només tècnics relacionats amb els conreus de l'explotació, sinó els que tenen a veure amb les noves tecnologies i els avenços en la protecció de plagues i malalties, i també i cada vegada més en totes les qüestions relacionades amb la gestió econòmica i financera i de tots aquells altres aspectes que es relacionen directament amb l'èxit de l'explotació.
Ofici multidisciplinari
Relacionat amb el caràcter familiar de l'explotació, sovint el propietari no tan sols és pagès sinó que també, sigui per pròpia vocació o sigui per complementar els ingressos de l'explotació, compagina les tasques del camp amb la ramaderia en alguna de les seves modalitats.
En aquests casos la tasca que desenvolupa, a més de duplicar-se, comporta l'adquisició de coneixements en diverses disciplines i tècniques, tant de conreu dels diferents cultius com de manipulació d'animals.
Llevat dels casos en què l'explotació es dedica a un monocultiu, sovint el pagès conrea diversitats de cultius, cereals, farratges, fruiters i hortalisses, la qual cosa l'obliga a fer un exercici constant d'adquisició de coneixements tècnics relacionats amb els avenços que es van produint en les tècniques de conreu d'aquests cultius.
En aquests casos la tasca que desenvolupa, a més de duplicar-se, comporta l'adquisició de coneixements en diverses disciplines i tècniques, tant de conreu dels diferents cultius com de manipulació d'animals.
Llevat dels casos en què l'explotació es dedica a un monocultiu, sovint el pagès conrea diversitats de cultius, cereals, farratges, fruiters i hortalisses, la qual cosa l'obliga a fer un exercici constant d'adquisició de coneixements tècnics relacionats amb els avenços que es van produint en les tècniques de conreu d'aquests cultius.
Jornades de treball no ajustades a un horari
El propietari de l'explotació no té un horari delimitat de treball. La prioritat en la realització de la tasca és la que determina la jornada laboral. En èpoques concretes, les exigències de les tasques a realitzar són condicionades per factors inherents al cicle vegetatiu del conreu (sembrar, adobar, esporgar, recol·lectar, tractaments fitosanitaris...) i de vegades ho són per altres factors externs al conreu mateix (climatologia, torns de regs, disponibilitat de mà d'obra externa a l'explotació...).
Tots aquests factors presenten una influència directa amb la jornada laboral, de manera que resulta inversemblant pensar en una regulació horària estricta com si es tractés d'un procés industrial.
Tots aquests factors presenten una influència directa amb la jornada laboral, de manera que resulta inversemblant pensar en una regulació horària estricta com si es tractés d'un procés industrial.
Treball a l’aire lliure
Per essència, el treball de l'agricultura és un treball de camp, és a dir a l'aire lliure tant a l'hivern com a l'estiu, llevat dels casos en què l'agricultor es transforma en ramader d'explotacions intensives, un supòsit en el qual sí que realitza part de la seva jornada a recer de les inclemències del temps. Tampoc no efectua treballs a l'aire lliure quan treballa en hivernacles dedicats a l'horticultura intensiva.
Realitzar les tasques que li corresponen sotmès a les inclemències del temps és una de les característiques més definitòries del pagès.
La incidència del fred, la calor, respirar la pols del camp, el contagi amb productes fitosanitaris que aplica als conreus per a la seva protecció sovint són factors que tenen conseqüències negatives per a la salut dels pagesos.
Realitzar les tasques que li corresponen sotmès a les inclemències del temps és una de les característiques més definitòries del pagès.
La incidència del fred, la calor, respirar la pols del camp, el contagi amb productes fitosanitaris que aplica als conreus per a la seva protecció sovint són factors que tenen conseqüències negatives per a la salut dels pagesos.
Risc de contagi de malalties
En la utilització de productes fitosanitaris, determinats adobs orgànics, la manipulació d'animals tant en explotacions intensives com extensives de bestiar, i la pols que es desprèn de la terra o d'alguns conreus en el moment de la collita poden tenir una influència negativa en la salut dels treballadors de les explotacions agrícoles.
Documents.
2.Riscos amb la maquinària agrícola
Riscos amb la maquinària agrícola
Atrapament per bolcada de tractor
Què és?
S'esdevé quan el tractor fa un tomb de 180º i aixafa el conductor. Hi ha dos tipus de bolcada:
-Bolcada lateral (la més freqüent).
-Bolcada cap enrere.
Els principals factors afavoridors d'aquest accident són els següents:
-Presència de pendents pronunciats en la zona on circula el tractor.
-Realitzar treballs a prop de cunetes, talussos o sèquies.
-Anar a velocitats excessives, especialment fent girs o en revolts.
-Manipular maquinària o objectes que eleven el centre de gravetat del conjunt.
-Utilitzar punts d'enganxament massa alts.
-Frenar amb frens individuals quan es va a una velocitat elevada.
S'esdevé quan el tractor fa un tomb de 180º i aixafa el conductor. Hi ha dos tipus de bolcada:
-Bolcada lateral (la més freqüent).
-Bolcada cap enrere.
Els principals factors afavoridors d'aquest accident són els següents:
-Presència de pendents pronunciats en la zona on circula el tractor.
-Realitzar treballs a prop de cunetes, talussos o sèquies.
-Anar a velocitats excessives, especialment fent girs o en revolts.
-Manipular maquinària o objectes que eleven el centre de gravetat del conjunt.
-Utilitzar punts d'enganxament massa alts.
-Frenar amb frens individuals quan es va a una velocitat elevada.
Com es pot evitar?
Les principals mesures per prevenir la bolcada són les següents:
-Formació i professionalització de les persones que condueixen aquests vehicles.
-Vigilància de la salut dels conductors, especialment els d'edat avançada.
-La principal mesura preventiva és protegir el tractor amb una estructura antibolcada que impedirà l'aixafament del conductor en cas de bolcada.
-Com a mesura addicional a la protecció amb una estructura antibolcada cal considerar l'ús de cinturó de seguretat per part del conductor per evitar que en cas d'accident surti desplaçat i sigui aixafat per la mateixa estructura.
La missió de les proteccions antibolcada és la següent:
1. En la majoria dels casos la protecció evita que el tractor faci un tomb de més de 90º, impedint l'atrapament del conductor.
2. Si el tractor fa un gir de més de 90º, la protecció antibolcada té com a missió establir una zona de protecció al voltant del conductor.
D'estructures antibolcada, n'hi ha de tres tipus:
1. Arc antibolcada o de seguretat. Està constituït per una estructura en forma d'U invertida, col·locada en la part de davant del conductor o bé en posició endarrerida. Encara que en molts models aquesta protecció es pot plegar, cal no fer-ho, atès que en aquest cas perd tota l'eficàcia.
2. Pòrtics de seguretat. Estan formats per una estructura rígida de 4 pals ancorats en punts sòlids del xassís del tractor i envolten el conductor o la conductora.
3. Cabina de seguretat. És una protecció com un pòrtic, però dotada amb portes, finestres, vidres i capota. És l'estructura més segura, i a més, si està ben dissenyada, pot servir com a protecció del soroll, dels productes químics, la pols i les inclemències del temps.
Les principals mesures per prevenir la bolcada són les següents:
-Formació i professionalització de les persones que condueixen aquests vehicles.
-Vigilància de la salut dels conductors, especialment els d'edat avançada.
-La principal mesura preventiva és protegir el tractor amb una estructura antibolcada que impedirà l'aixafament del conductor en cas de bolcada.
-Com a mesura addicional a la protecció amb una estructura antibolcada cal considerar l'ús de cinturó de seguretat per part del conductor per evitar que en cas d'accident surti desplaçat i sigui aixafat per la mateixa estructura.
La missió de les proteccions antibolcada és la següent:
1. En la majoria dels casos la protecció evita que el tractor faci un tomb de més de 90º, impedint l'atrapament del conductor.
2. Si el tractor fa un gir de més de 90º, la protecció antibolcada té com a missió establir una zona de protecció al voltant del conductor.
D'estructures antibolcada, n'hi ha de tres tipus:
1. Arc antibolcada o de seguretat. Està constituït per una estructura en forma d'U invertida, col·locada en la part de davant del conductor o bé en posició endarrerida. Encara que en molts models aquesta protecció es pot plegar, cal no fer-ho, atès que en aquest cas perd tota l'eficàcia.
2. Pòrtics de seguretat. Estan formats per una estructura rígida de 4 pals ancorats en punts sòlids del xassís del tractor i envolten el conductor o la conductora.
3. Cabina de seguretat. És una protecció com un pòrtic, però dotada amb portes, finestres, vidres i capota. És l'estructura més segura, i a més, si està ben dissenyada, pot servir com a protecció del soroll, dels productes químics, la pols i les inclemències del temps.
Atrapament a l'eix de transmissió de la presa de força
Què és?
L'eix de transmissió de la presa de força gira a velocitats iguals o superiors a 540 voltes per minut.
El risc augmenta de forma considerable quan un operari s'aproxima a aquesta transmissió en moviment.
Una màniga de la camisa descordada, l'obertura dels camals dels pantalons que frega l'eix si es passa per damunt o una jaqueta descordada poden ser l'inici de l'atrapament.
El punt on es produeixen la majoria dels atrapaments és el del polsador que es prem per col·locar i treure la transmissió.
El resultat de l'atrapament sovint resulta greu o mortal per al treballador atrapat.
El millor que li pot passar és que la roba atrapada cedeixi, però sovint, tal com és força conegut en el sector, l'atrapament acaba amb amputacions d'extremitats i de vegades amb la mort de l'operari accidentat.
L'eix de transmissió de la presa de força gira a velocitats iguals o superiors a 540 voltes per minut.
El risc augmenta de forma considerable quan un operari s'aproxima a aquesta transmissió en moviment.
Una màniga de la camisa descordada, l'obertura dels camals dels pantalons que frega l'eix si es passa per damunt o una jaqueta descordada poden ser l'inici de l'atrapament.
El punt on es produeixen la majoria dels atrapaments és el del polsador que es prem per col·locar i treure la transmissió.
El resultat de l'atrapament sovint resulta greu o mortal per al treballador atrapat.
El millor que li pot passar és que la roba atrapada cedeixi, però sovint, tal com és força conegut en el sector, l'atrapament acaba amb amputacions d'extremitats i de vegades amb la mort de l'operari accidentat.
Com es pot evitar?
Aquest tipus d'accident es pot evitar si es protegeix adequadament tot l'eix de transmissió amb una protecció triple:
-Un resguard amb forma d'U invertida, que protegeix la sortida de la presa de força.
-A la màquina que va enganxada al tractor hi ha d'haver una protecció que envolti l'entrada de la transmissió de la presa de força.
-Tot el llarg de l'eix ha d'anar protegit amb un resguard cilíndric al mig i troncocònic als extrems.
-Quan no estigui col·locada la transmissió, caldrà protegir la sortida de la presa de força del tractor amb un caputxó protector.
-La protecció de la presa de força s'ha de fixar mitjançant una cadena als extrems. Per últim caldria sempre adoptar les mesures de seguretat següents:
-En cap cas apropar-se a un arbre de transmissió de la presa de força en funcionament encara que estigui protegit.
-S'evitarà dur roba ampla i folgada i accessoris que pengin com ara collarets, cordons, etc.
Aquest tipus d'accident es pot evitar si es protegeix adequadament tot l'eix de transmissió amb una protecció triple:
-Un resguard amb forma d'U invertida, que protegeix la sortida de la presa de força.
-A la màquina que va enganxada al tractor hi ha d'haver una protecció que envolti l'entrada de la transmissió de la presa de força.
-Tot el llarg de l'eix ha d'anar protegit amb un resguard cilíndric al mig i troncocònic als extrems.
-Quan no estigui col·locada la transmissió, caldrà protegir la sortida de la presa de força del tractor amb un caputxó protector.
-La protecció de la presa de força s'ha de fixar mitjançant una cadena als extrems. Per últim caldria sempre adoptar les mesures de seguretat següents:
-En cap cas apropar-se a un arbre de transmissió de la presa de força en funcionament encara que estigui protegit.
-S'evitarà dur roba ampla i folgada i accessoris que pengin com ara collarets, cordons, etc.
Risc de contactes mecànics amb elements en moviment de la maquinària agrícola
Què és?
A més de la transmissió de la presa de força, el tractor i la resta de màquines agrícoles que hi van connectades o enganxades, com també la resta de màquines agrícoles automotrius o portàtils utilitzades en agricultura, disposen de moltes parts en moviment accessibles que poden donar lloc a nombrosos perills inclosos en l'apartat de riscos mecànics (atrapaments, talls, cops...).
Entre els mecanismes que estan en moviment s'hauria de fer una clara classificació:
-D'una banda hi ha els que tenen la funció exclusiva de transmetre energia (corretges, pinyons, cadenes de transmissió....).
-De l'altra els que tenen com a funció intervenir en el procés productiu, com per exemple els mecanismes de distribució d'un remolc escampa fems, el molinet d'una recol·lectora, etc.
Cal destacar que, en principi, l'operador de la màquina no ha d'intervenir en aquests punts en moviment, i que s'ha de limitar a dirigir la màquina des del punt d'operació amb els comandaments corresponents.
A més de la transmissió de la presa de força, el tractor i la resta de màquines agrícoles que hi van connectades o enganxades, com també la resta de màquines agrícoles automotrius o portàtils utilitzades en agricultura, disposen de moltes parts en moviment accessibles que poden donar lloc a nombrosos perills inclosos en l'apartat de riscos mecànics (atrapaments, talls, cops...).
Entre els mecanismes que estan en moviment s'hauria de fer una clara classificació:
-D'una banda hi ha els que tenen la funció exclusiva de transmetre energia (corretges, pinyons, cadenes de transmissió....).
-De l'altra els que tenen com a funció intervenir en el procés productiu, com per exemple els mecanismes de distribució d'un remolc escampa fems, el molinet d'una recol·lectora, etc.
Cal destacar que, en principi, l'operador de la màquina no ha d'intervenir en aquests punts en moviment, i que s'ha de limitar a dirigir la màquina des del punt d'operació amb els comandaments corresponents.
Com es pot evitar?
Aquí cal establir dos tipus de mesures de prevenció clarament diferenciats:
-Els mecanismes en moviment amb funció exclusiva de transmissió d'energia han d'anar protegits. La protecció més usual són els resguards fixos que envolten la zona de transmissió per impedir-hi l'accés.
-En relació als mecanismes en moviment que intervenen en el procés productiu, solament es podran protegir si aquesta protecció no impedeix el procés productiu.
En principi, per disseny de la maquinària, els mecanismes en moviment que poden comportar un risc de contacte mecànic han d'estar allunyats de la zona on ha de romandre la persona que fa anar la màquina.
En molts casos, les parts de la maquinària que estan en moviment i que intervenen en el procés productiu es poden protegir bé del tot, com per exemple és el cas dels ventiladors de les atomitzadores, o bé parcialment, com ara en el cas de les freses o les segadores d'herba.
Algunes màquines poden incorporar dispositius addicionals que ajuden a controlar el risc, per exemple els frens d'inèrcia en motoserres, el dispositiu d'home mort en motocultors que atura la màquina quan es deixa de prémer aquest comandament, protectors dels comandaments en tisores pneumàtiques o en plataformes automotrius, etc.
En alguns casos es poden utilitzar equips de protecció individual, com és el cas de l'ús de vestits especials per treballar amb motoserres.
Com a mesura preventiva de caràcter general hi ha la de reservar el treball amb aquestes màquines a persones experimentades i amb formació teòrica i pràctica en el seu ús de forma segura.
Per últim caldria sempre adoptar les mesures de seguretat següents:
-En cap cas el treballador s'aproparà a les parts de la maquinària que estan en moviment.
-Cal evitar la roba ampla i folgada i els accessoris que pengen, com ara collarets, cordons, etc.
-Les reparacions i el manteniment es realitzaran sempre amb les màquines aturades.
-Un cop acabada la reparació o el manteniment de la màquina es tornarà a col·locar la protecció.
Aquí cal establir dos tipus de mesures de prevenció clarament diferenciats:
-Els mecanismes en moviment amb funció exclusiva de transmissió d'energia han d'anar protegits. La protecció més usual són els resguards fixos que envolten la zona de transmissió per impedir-hi l'accés.
-En relació als mecanismes en moviment que intervenen en el procés productiu, solament es podran protegir si aquesta protecció no impedeix el procés productiu.
En principi, per disseny de la maquinària, els mecanismes en moviment que poden comportar un risc de contacte mecànic han d'estar allunyats de la zona on ha de romandre la persona que fa anar la màquina.
En molts casos, les parts de la maquinària que estan en moviment i que intervenen en el procés productiu es poden protegir bé del tot, com per exemple és el cas dels ventiladors de les atomitzadores, o bé parcialment, com ara en el cas de les freses o les segadores d'herba.
Algunes màquines poden incorporar dispositius addicionals que ajuden a controlar el risc, per exemple els frens d'inèrcia en motoserres, el dispositiu d'home mort en motocultors que atura la màquina quan es deixa de prémer aquest comandament, protectors dels comandaments en tisores pneumàtiques o en plataformes automotrius, etc.
En alguns casos es poden utilitzar equips de protecció individual, com és el cas de l'ús de vestits especials per treballar amb motoserres.
Com a mesura preventiva de caràcter general hi ha la de reservar el treball amb aquestes màquines a persones experimentades i amb formació teòrica i pràctica en el seu ús de forma segura.
Per últim caldria sempre adoptar les mesures de seguretat següents:
-En cap cas el treballador s'aproparà a les parts de la maquinària que estan en moviment.
-Cal evitar la roba ampla i folgada i els accessoris que pengen, com ara collarets, cordons, etc.
-Les reparacions i el manteniment es realitzaran sempre amb les màquines aturades.
-Un cop acabada la reparació o el manteniment de la màquina es tornarà a col·locar la protecció.
Risc de projecció d'objectes o partícules
Què és?
Moltes màquines agrícoles, a causa del funcionament, projecten objectes o partícules que poden impactar sobre els treballadors i causar accidents importants.
Exemples d'aquestes màquines són les adobadores, les segadores de farratge, les picadores, els escampadors de fems, les prepodadores, les desbrossadores manuals, etc. El risc de projecció pot afectar tant el conductor del tractor com la persona que dugui la màquina, i també altres treballadors.
Moltes màquines agrícoles, a causa del funcionament, projecten objectes o partícules que poden impactar sobre els treballadors i causar accidents importants.
Exemples d'aquestes màquines són les adobadores, les segadores de farratge, les picadores, els escampadors de fems, les prepodadores, les desbrossadores manuals, etc. El risc de projecció pot afectar tant el conductor del tractor com la persona que dugui la màquina, i també altres treballadors.
Com es pot evitar?
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Establir una àrea al voltant de la màquina en funcionament on no hi ha d'haver altres treballadors que no siguin el conductor o la persona que dugui la màquina.
-Moltes màquines han de dur protectors que impedeixen o dificulten la projecció d'objectes, per exemple les desbrossadores, les segadores d'herba, les freses, les picadores d'herba, etc.
-Quan aquests protectors es deterioren, cal substituir-los immediatament per uns de nous.
-En alguns casos cal protegir-se o complementar la protecció mitjançant equips de protecció individual, com per exemple la protecció del rostre i els ulls en treballs amb desbrossadores manuals.
-En altres casos, la cabina tancada, i de vegades reforçada, és la protecció més adient, per exemple en treballs amb prepodadores.
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Establir una àrea al voltant de la màquina en funcionament on no hi ha d'haver altres treballadors que no siguin el conductor o la persona que dugui la màquina.
-Moltes màquines han de dur protectors que impedeixen o dificulten la projecció d'objectes, per exemple les desbrossadores, les segadores d'herba, les freses, les picadores d'herba, etc.
-Quan aquests protectors es deterioren, cal substituir-los immediatament per uns de nous.
-En alguns casos cal protegir-se o complementar la protecció mitjançant equips de protecció individual, com per exemple la protecció del rostre i els ulls en treballs amb desbrossadores manuals.
-En altres casos, la cabina tancada, i de vegades reforçada, és la protecció més adient, per exemple en treballs amb prepodadores.
Risc per l'exposició a vibracions
Què és?
Quan utilitzen màquines agrícoles, els treballadors poden estar exposats a vibracions que de vegades causen patologies importants. Podem distingir dos tipus de vibracions:
-Vibracions mà-braç, que s'originen per l'ús de màquines que cal agafar amb les mans, com ara motoserres, vibradors manuals, etc. Aquestes vibracions poden causar trastorns osteoarticulars, trastorns musculars com és la síndrome de Raynaud o malaltia dels dits blancs, i trastorns neurològics i musculars.
-Vibracions globals, que afecten tot el cos i que són transmeses a les persones que porten vehicles, per exemple el tractor agrícola. Normalment es transmeten a través del seient i poden originar des de disminucions de confort i mal d'esquena fins a lumbàlgies, hèrnies i pinçaments discals, i fins i tot agreujar lesions raquídies que eren considerades poc importants.
Quan utilitzen màquines agrícoles, els treballadors poden estar exposats a vibracions que de vegades causen patologies importants. Podem distingir dos tipus de vibracions:
-Vibracions mà-braç, que s'originen per l'ús de màquines que cal agafar amb les mans, com ara motoserres, vibradors manuals, etc. Aquestes vibracions poden causar trastorns osteoarticulars, trastorns musculars com és la síndrome de Raynaud o malaltia dels dits blancs, i trastorns neurològics i musculars.
-Vibracions globals, que afecten tot el cos i que són transmeses a les persones que porten vehicles, per exemple el tractor agrícola. Normalment es transmeten a través del seient i poden originar des de disminucions de confort i mal d'esquena fins a lumbàlgies, hèrnies i pinçaments discals, i fins i tot agreujar lesions raquídies que eren considerades poc importants.
Com es pot evitar?
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-A l'hora d'adquirir una màquina cal comparar els nivells de vibracions que aquestes màquines emeten i comprar les que originen nivells de vibració inferiors.
-Protegir els treballadors utilitzant sistemes que redueixin la vibració, per exemple seients amb suspensió mecànica o pneumàtica, cabines flotants o aïllades i suspensió a les rodes.
-Reduir el temps d'exposició a vibracions alternant tasques amb nivells elevats de vibracions amb altres tasques amb exposicions baixes.
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-A l'hora d'adquirir una màquina cal comparar els nivells de vibracions que aquestes màquines emeten i comprar les que originen nivells de vibració inferiors.
-Protegir els treballadors utilitzant sistemes que redueixin la vibració, per exemple seients amb suspensió mecànica o pneumàtica, cabines flotants o aïllades i suspensió a les rodes.
-Reduir el temps d'exposició a vibracions alternant tasques amb nivells elevats de vibracions amb altres tasques amb exposicions baixes.
Sordesa a causa de l'exposició a nivells de soroll elevats
Què és?
En moltes activitats agrícoles, especialment en treballs amb màquines agrícoles, els operaris estan exposats a nivells elevats de soroll; quan aquesta exposició és continuada en el temps pot provocar pèrdua auditiva.
En moltes activitats agrícoles, especialment en treballs amb màquines agrícoles, els operaris estan exposats a nivells elevats de soroll; quan aquesta exposició és continuada en el temps pot provocar pèrdua auditiva.
Com es pot evitar?
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-A l'hora d'adquirir una màquina, cal comparar els nivells de soroll de màquines similars i comprar les menys sorolloses (el nivell de soroll s'indica al manual d'instruccions).
-Protegir els treballadors posant-los a l'interior de cabines insonoritzades.
-Reduir el temps d'exposició al soroll alternant tasques amb nivells elevats de soroll amb altres tasques amb poc soroll.
-Utilització d'equips de protecció individual de l'oïda.
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-A l'hora d'adquirir una màquina, cal comparar els nivells de soroll de màquines similars i comprar les menys sorolloses (el nivell de soroll s'indica al manual d'instruccions).
-Protegir els treballadors posant-los a l'interior de cabines insonoritzades.
-Reduir el temps d'exposició al soroll alternant tasques amb nivells elevats de soroll amb altres tasques amb poc soroll.
-Utilització d'equips de protecció individual de l'oïda.
Documents.
3.Riscos relacionats amb la ramaderia
Riscos relacionats amb la ramaderia
Brucel·losi
Què és?
És una malaltia endèmica del nostre país que afecta especialment vaques, cabres i ovelles, i que es pot encomanar a les persones que treballen en l'entorn d'aquests animals.
Els treballadors més afectats són els grangers i els pastors que estan en contacte directe amb aquests animals, i també altres professionals que hi poden estar en contacte ocasional com ara transportistes de bestiar, veterinaris...
Les vies d'entrada d'aquesta malaltia són les següents:
-Via cutània i mucosa (bastant sovint, especialment a través dels ulls).
-Via percutània (per inoculació accidental).
-Via respiratòria (per inhalació d'aerosols).
-Via digestiva (per ingestió de productes no higienitzats com ara llet d'animals malalts).
És una malaltia endèmica del nostre país que afecta especialment vaques, cabres i ovelles, i que es pot encomanar a les persones que treballen en l'entorn d'aquests animals.
Els treballadors més afectats són els grangers i els pastors que estan en contacte directe amb aquests animals, i també altres professionals que hi poden estar en contacte ocasional com ara transportistes de bestiar, veterinaris...
Les vies d'entrada d'aquesta malaltia són les següents:
-Via cutània i mucosa (bastant sovint, especialment a través dels ulls).
-Via percutània (per inoculació accidental).
-Via respiratòria (per inhalació d'aerosols).
-Via digestiva (per ingestió de productes no higienitzats com ara llet d'animals malalts).
Com es pot evitar?
Per prevenir la brucel·losi cal adoptar les mesures de prevenció següents:
-L'eradicació de la malaltia en els animals és la mesura més eficaç. Si els animals no tenen la malaltia no la poden contagiar a les persones.
-Neteja i desinfecció dels locals i eines després d'un part.
-Evitar el contacte amb animals de procedència desconeguda.
-Educar i formar els treballadors en relació al coneixement de la brucel·losi i la seva prevenció.
-Disposar de serveis higiènics amb dutxes i aigua calenta i realitzar una higiene personal acurada (dutxar-se, rentar-se les mans abans de menjar o beure...).
-Utilitzar roba de treball que no s'ha de dur a casa, s'ha de netejar al centre de treball i que no ha d'entrar en contacte directe amb la roba de carrer.
-Evitar la ingestió de productes làctics o derivats làctics no higienitzats.
-Utilitzar equips de protecció individual, especialment en algunes operacions més perilloses (inseminacions i contactes directes amb animals, tasques en què intervenen aerosols...).
-Realitzar vigilància periòdica de la salut dels treballadors.
-No fumar, beure o menjar en granges, a excepció de llocs habilitats per fer-ho, que han d'estar aïllats (per exemple, els menjadors dels treballadors).
Per prevenir la brucel·losi cal adoptar les mesures de prevenció següents:
-L'eradicació de la malaltia en els animals és la mesura més eficaç. Si els animals no tenen la malaltia no la poden contagiar a les persones.
-Neteja i desinfecció dels locals i eines després d'un part.
-Evitar el contacte amb animals de procedència desconeguda.
-Educar i formar els treballadors en relació al coneixement de la brucel·losi i la seva prevenció.
-Disposar de serveis higiènics amb dutxes i aigua calenta i realitzar una higiene personal acurada (dutxar-se, rentar-se les mans abans de menjar o beure...).
-Utilitzar roba de treball que no s'ha de dur a casa, s'ha de netejar al centre de treball i que no ha d'entrar en contacte directe amb la roba de carrer.
-Evitar la ingestió de productes làctics o derivats làctics no higienitzats.
-Utilitzar equips de protecció individual, especialment en algunes operacions més perilloses (inseminacions i contactes directes amb animals, tasques en què intervenen aerosols...).
-Realitzar vigilància periòdica de la salut dels treballadors.
-No fumar, beure o menjar en granges, a excepció de llocs habilitats per fer-ho, que han d'estar aïllats (per exemple, els menjadors dels treballadors).
Risc d'intoxicació amb purins
Què és?
Les basses de purins i tots els llocs on poden haver-hi purins es consideren com a espais confinats sempre que siguin llocs o recintes amb ventilació natural desfavorable on poden acumular-se contaminants tòxics, inflamables o explosius, o bé tenir una atmosfera deficient d'oxigen i que no està pensat per a una ocupació continuada de persones.
Poden ser:
-Espais oberts per la part superior i amb una profunditat que fa difícil la ventilació natural.
-Espais tancats amb una petita obertura d'entrada.
Els punts relacionats amb els purins que normalment poden donar lloc a riscos propis dels espais confinats són les basses de purins i els pous o arquetes de registre accessibles.
Però els riscos més importants i específics dels recintes confinats són els següents:
-Risc d'asfíxia per manca d'oxigen.
-Risc d'incendi i/o explosió per presència de substàncies inflamables o explosives.
-Risc d'intoxicació per presència de gasos tòxics o nocius.
El risc d'asfíxia es manifesta quan hi ha a l'atmosfera del recinte una deficiència d'oxigen deguda a causes diferents, com per exemple a fermentacions que consumeixen oxigen i produeixen diòxid de carboni (CO2) en dipòsits on es fermenta el most del raïm fins a convertir-se en vi. En basses de purins normalment això no passa. El diòxid de carboni (CO2), també anomenat anhídrid carbònic, és un gas més pesant que l'aire i per tant es diposita en el fons de pous i dipòsits. Desplaça l'oxigen i fa que l'atmosfera sigui irrespirable. No es detecta per l'olor.
Els incendis i/o explosions en recintes confinats es poden generar per la presència de gasos inflamables, bé per què s'han utilitzat per emmagatzemar productes d'aquestes característiques o per què aquests gasos s'han generat en processos de fermentació de matèries orgàniques, com per exemple els purins, que poden generar metà. El metà (CH4) és més lleuger que l'aire, i és inflamable. No es detecta per l'olor. En llocs confinats pot arribar a desplaçar l'oxigen. Pot ser perillós en fosses de purins tancades, atès que s'acumula a la part superior.
Les atmosferes amb gasos tòxics o nocius es poden generar per diferents raons, com per exemple a través de l'alliberament a l'atmosfera del recinte de gasos com el sulfur d'hidrogen i l'amoníac.
En relació a l'amoníac, cal destacar que és un gas irritant per als ulls i el nas. És més lleuger que l'aire i es detecta amb facilitat per la seva olor. Aquest contaminant és present en els purins, encara que normalment no causa problemes.
En relació amb el sulfur d'hidrogen (SH2), també anomenat àcid sulfhídric, cal destacar que es produeix a causa de fermentacions o processos de descomposició. Es pot detectar per l'olor, però les persones que s'hi exposen sovint, com ara fan els grangers, s'hi habituen i ja no el noten. A altes concentracions es produeix paràlisi del nervi olfactiu i no es pot detectar. És més pesant que l'aire. És el responsable de moltes morts en l'àmbit agrari. Cal destacar que un recinte o espai buit (per exemple una bassa de purins buida) no implica absència de gasos perillosos.
Les basses de purins i tots els llocs on poden haver-hi purins es consideren com a espais confinats sempre que siguin llocs o recintes amb ventilació natural desfavorable on poden acumular-se contaminants tòxics, inflamables o explosius, o bé tenir una atmosfera deficient d'oxigen i que no està pensat per a una ocupació continuada de persones.
Poden ser:
-Espais oberts per la part superior i amb una profunditat que fa difícil la ventilació natural.
-Espais tancats amb una petita obertura d'entrada.
Els punts relacionats amb els purins que normalment poden donar lloc a riscos propis dels espais confinats són les basses de purins i els pous o arquetes de registre accessibles.
Però els riscos més importants i específics dels recintes confinats són els següents:
-Risc d'asfíxia per manca d'oxigen.
-Risc d'incendi i/o explosió per presència de substàncies inflamables o explosives.
-Risc d'intoxicació per presència de gasos tòxics o nocius.
El risc d'asfíxia es manifesta quan hi ha a l'atmosfera del recinte una deficiència d'oxigen deguda a causes diferents, com per exemple a fermentacions que consumeixen oxigen i produeixen diòxid de carboni (CO2) en dipòsits on es fermenta el most del raïm fins a convertir-se en vi. En basses de purins normalment això no passa. El diòxid de carboni (CO2), també anomenat anhídrid carbònic, és un gas més pesant que l'aire i per tant es diposita en el fons de pous i dipòsits. Desplaça l'oxigen i fa que l'atmosfera sigui irrespirable. No es detecta per l'olor.
Els incendis i/o explosions en recintes confinats es poden generar per la presència de gasos inflamables, bé per què s'han utilitzat per emmagatzemar productes d'aquestes característiques o per què aquests gasos s'han generat en processos de fermentació de matèries orgàniques, com per exemple els purins, que poden generar metà. El metà (CH4) és més lleuger que l'aire, i és inflamable. No es detecta per l'olor. En llocs confinats pot arribar a desplaçar l'oxigen. Pot ser perillós en fosses de purins tancades, atès que s'acumula a la part superior.
Les atmosferes amb gasos tòxics o nocius es poden generar per diferents raons, com per exemple a través de l'alliberament a l'atmosfera del recinte de gasos com el sulfur d'hidrogen i l'amoníac.
En relació a l'amoníac, cal destacar que és un gas irritant per als ulls i el nas. És més lleuger que l'aire i es detecta amb facilitat per la seva olor. Aquest contaminant és present en els purins, encara que normalment no causa problemes.
En relació amb el sulfur d'hidrogen (SH2), també anomenat àcid sulfhídric, cal destacar que es produeix a causa de fermentacions o processos de descomposició. Es pot detectar per l'olor, però les persones que s'hi exposen sovint, com ara fan els grangers, s'hi habituen i ja no el noten. A altes concentracions es produeix paràlisi del nervi olfactiu i no es pot detectar. És més pesant que l'aire. És el responsable de moltes morts en l'àmbit agrari. Cal destacar que un recinte o espai buit (per exemple una bassa de purins buida) no implica absència de gasos perillosos.
Com es pot evitar?
La primera norma que hem de seguir és la identificació dels recintes que es poden considerar espais confinats en els nostres llocs de treball. Tots els treballadors d'una explotació agrària han de saber quins llocs de l'explotació poder considerar-se espais confinats.
Sempre que es pugui, s'evitarà l'accés al espais o recintes confinats si no és absolutament necessari. Si cal es posaran tanques o altres sistemes per evitar entrades a aquests recintes de persones que desconeguin els seus riscos, i s'empraran mètodes alternatius per evitar-hi l'accés.
L'entrada a un recinte o espai confinat es farà després de realitzar un estudi previ, que hauria de tenir en compte diversos aspectes, entre d'altres:
-Identificació dels riscos de l'espai confinat.
-Mesurament de l'atmosfera del recinte.
-Possibilitats de ventilació natural o forçada.
-Mitjans d'accés que s'utilitzaran.
-Equips de protecció individual que s'utilitzarien.
-Com es realitzaria la vigilància i control de l'operació.
Abans d'entrar-hi caldria mesurar l'atmosfera del recinte amb aparells de lectura contrastats. Cal continuar fent lectures periòdiques durant els treballs en el recinte. S'evitaran mètodes tradicionals d'avaluació d'absència d'oxigen com per exemple el de la flama perquè poden ser perillosos si hi ha atmosferes inflamables.
Si l'atmosfera de l'interior del recinte és perillosa es procurarà renovar l'aire fins assolir nivells de contaminants prou baixos. Si això no és possible, l'entrada solament es farà amb equips de protecció individuals adequats i es procurarà que les actuacions no puguin generar cap incendi o explosió.
Tota l'operació d'entrada es realitzarà sempre amb vigilància externa continuada, i preparats per actuar de forma immediata, amb els equips de salvament preparats.
Per fi cal destacar que qualsevol entrada en un recinte confinat ha de ser duta a terme per treballadors prèviament formats i ensinistrats per actuar en rescats o emergències.
La primera norma que hem de seguir és la identificació dels recintes que es poden considerar espais confinats en els nostres llocs de treball. Tots els treballadors d'una explotació agrària han de saber quins llocs de l'explotació poder considerar-se espais confinats.
Sempre que es pugui, s'evitarà l'accés al espais o recintes confinats si no és absolutament necessari. Si cal es posaran tanques o altres sistemes per evitar entrades a aquests recintes de persones que desconeguin els seus riscos, i s'empraran mètodes alternatius per evitar-hi l'accés.
L'entrada a un recinte o espai confinat es farà després de realitzar un estudi previ, que hauria de tenir en compte diversos aspectes, entre d'altres:
-Identificació dels riscos de l'espai confinat.
-Mesurament de l'atmosfera del recinte.
-Possibilitats de ventilació natural o forçada.
-Mitjans d'accés que s'utilitzaran.
-Equips de protecció individual que s'utilitzarien.
-Com es realitzaria la vigilància i control de l'operació.
Abans d'entrar-hi caldria mesurar l'atmosfera del recinte amb aparells de lectura contrastats. Cal continuar fent lectures periòdiques durant els treballs en el recinte. S'evitaran mètodes tradicionals d'avaluació d'absència d'oxigen com per exemple el de la flama perquè poden ser perillosos si hi ha atmosferes inflamables.
Si l'atmosfera de l'interior del recinte és perillosa es procurarà renovar l'aire fins assolir nivells de contaminants prou baixos. Si això no és possible, l'entrada solament es farà amb equips de protecció individuals adequats i es procurarà que les actuacions no puguin generar cap incendi o explosió.
Tota l'operació d'entrada es realitzarà sempre amb vigilància externa continuada, i preparats per actuar de forma immediata, amb els equips de salvament preparats.
Per fi cal destacar que qualsevol entrada en un recinte confinat ha de ser duta a terme per treballadors prèviament formats i ensinistrats per actuar en rescats o emergències.
Risc d'accidents amb animals de granja
Què és?
Moltes tasques ramaderes obliguen a treballar a prop dels animals de granja, bé per donar-los menjar, ajudar-los en les feines del part, inseminar-los o controlar-ne l'estat de salut o la gestació i la lactància. La proximitat amb aquests animals, que anomenem domèstics, pot comportar lesions que de vegades són importants.
Els animals que provoquen la major part d'accidents són toros, vaques, vedells d'engreix, mules i cavalls, truges i verros. La característica comuna és que es tracta d'animals pesants, que amb un simple moviment poden provocar lesions de consideració.
Els accidents més habituals són deguts a guitzes (bovins i equins), trepitjades (bovins i porcs), cornades (bovins i cabres), mossegades (porcs i cavalls), cops, esclafaments, envestides, etc.
Les femelles d'aquests animals, especialment durant el període de gestació i sobretot en l'alletament, es mostren particularment agressives per protegir les seves cries.
Els mascles són més agressius en el període de reproducció, especialment si hi ha femelles en zel.
Generalment, els animals habituats a contactes periòdics amb persones són més mansos i menys perillosos.
Cal tenir en compte que cada animal és diferent i que sempre es poden presentar comportaments agressius imprevisibles. També cal destacar que molts animals poden causar lesions importants sense ànim de lesionar: una trepitjada involuntària d'una vaca, o una carícia d'un verro amb els seus potents ullals poden provocar lesions greus.
Moltes tasques ramaderes obliguen a treballar a prop dels animals de granja, bé per donar-los menjar, ajudar-los en les feines del part, inseminar-los o controlar-ne l'estat de salut o la gestació i la lactància. La proximitat amb aquests animals, que anomenem domèstics, pot comportar lesions que de vegades són importants.
Els animals que provoquen la major part d'accidents són toros, vaques, vedells d'engreix, mules i cavalls, truges i verros. La característica comuna és que es tracta d'animals pesants, que amb un simple moviment poden provocar lesions de consideració.
Els accidents més habituals són deguts a guitzes (bovins i equins), trepitjades (bovins i porcs), cornades (bovins i cabres), mossegades (porcs i cavalls), cops, esclafaments, envestides, etc.
Les femelles d'aquests animals, especialment durant el període de gestació i sobretot en l'alletament, es mostren particularment agressives per protegir les seves cries.
Els mascles són més agressius en el període de reproducció, especialment si hi ha femelles en zel.
Generalment, els animals habituats a contactes periòdics amb persones són més mansos i menys perillosos.
Cal tenir en compte que cada animal és diferent i que sempre es poden presentar comportaments agressius imprevisibles. També cal destacar que molts animals poden causar lesions importants sense ànim de lesionar: una trepitjada involuntària d'una vaca, o una carícia d'un verro amb els seus potents ullals poden provocar lesions greus.
Com es pot evitar?
Per prevenir els accidents amb animals cal adoptar les mesures de prevenció següents:
-Evitar sempre que es pugui el contacte directe amb animals; això s'aconsegueix avui en dia en moltes granges més o menys modernes afavorint el contacte amb els animals des de l'exterior del recinte, especialment en les tasques de donar menjar i beure.
-Utilitzar sistemes de contenció i separació entre animals i persones, com per exemple les gàbies en les truges, immobilitzadors del cap per a vaques en tasques de control sanitari, passadissos especials per vacunar o extreure sang de vedells des d'una zona segura, etc.
-Les persones que treballen amb els animals han de ser coneixedors de la tasca que fan, de les reaccions de por i defensa dels animals i dels seus comportaments maternals o sexuals.
-No penetrar en el recinte de forma sobtada ni fer-ho per llocs o zones on l'animal no té visibilitat, per evitar moviments sobtats que poden provocar lesions.
-Adoptar sempre actituds tranquil·les en el tracte amb els animals, cal evitar estressar-los o espantar-los.
-Utilitzar calçat de seguretat per prevenir trepitjades.
-Tenir identificats els animals més perillosos o agressius i extremar les mesures de prudència en el seu maneig.
-Evitar l'entrada de persones soles en un estable amb animals perillosos; sempre hi hauria d'haver altres persones per si cal procurar auxili.
Per prevenir els accidents amb animals cal adoptar les mesures de prevenció següents:
-Evitar sempre que es pugui el contacte directe amb animals; això s'aconsegueix avui en dia en moltes granges més o menys modernes afavorint el contacte amb els animals des de l'exterior del recinte, especialment en les tasques de donar menjar i beure.
-Utilitzar sistemes de contenció i separació entre animals i persones, com per exemple les gàbies en les truges, immobilitzadors del cap per a vaques en tasques de control sanitari, passadissos especials per vacunar o extreure sang de vedells des d'una zona segura, etc.
-Les persones que treballen amb els animals han de ser coneixedors de la tasca que fan, de les reaccions de por i defensa dels animals i dels seus comportaments maternals o sexuals.
-No penetrar en el recinte de forma sobtada ni fer-ho per llocs o zones on l'animal no té visibilitat, per evitar moviments sobtats que poden provocar lesions.
-Adoptar sempre actituds tranquil·les en el tracte amb els animals, cal evitar estressar-los o espantar-los.
-Utilitzar calçat de seguretat per prevenir trepitjades.
-Tenir identificats els animals més perillosos o agressius i extremar les mesures de prudència en el seu maneig.
-Evitar l'entrada de persones soles en un estable amb animals perillosos; sempre hi hauria d'haver altres persones per si cal procurar auxili.
Risc de caiguda des de sitges torre
Què és?
La missió de les sitges torre de les granges és la de reservori transitori de l'aliment dels animals. Aquestes sitges disposen normalment d'unes escales de gat per accedir a la part alta, i són l'origen del principal risc d'aquesta instal·lació, que és el de caiguda en altura.
Entre els motius per haver de pujar o accedir a la part alta de la sitja hi ha els següents:
-Obrir la tapa superior de la sitja.
-Controlar visualment des de l'obertura superior la quantitat de pinso que hi ha a la sitja.
-Realització de tasques de neteja, en pujar per intentar fer caure des de l'obertura superior la farina que queda enganxada a les parets de la sitja.
Com a factor agreujant hi ha el fet que les sitges i les escales estan a l'aire lliure, exposades a les humitats del matí, de la pluja o de les boires, que les fan molt lliscoses si s'han d'utilitzar en aquestes condicions.
Les persones que han d'accedir-hi, encara que molt puntualment, són normalment el granger i el conductor de l'empresa transportista del pinso, quan arriba a la granja i ha d'obrir la tapa superior de la sitja des d'aquesta zona.
La missió de les sitges torre de les granges és la de reservori transitori de l'aliment dels animals. Aquestes sitges disposen normalment d'unes escales de gat per accedir a la part alta, i són l'origen del principal risc d'aquesta instal·lació, que és el de caiguda en altura.
Entre els motius per haver de pujar o accedir a la part alta de la sitja hi ha els següents:
-Obrir la tapa superior de la sitja.
-Controlar visualment des de l'obertura superior la quantitat de pinso que hi ha a la sitja.
-Realització de tasques de neteja, en pujar per intentar fer caure des de l'obertura superior la farina que queda enganxada a les parets de la sitja.
Com a factor agreujant hi ha el fet que les sitges i les escales estan a l'aire lliure, exposades a les humitats del matí, de la pluja o de les boires, que les fan molt lliscoses si s'han d'utilitzar en aquestes condicions.
Les persones que han d'accedir-hi, encara que molt puntualment, són normalment el granger i el conductor de l'empresa transportista del pinso, quan arriba a la granja i ha d'obrir la tapa superior de la sitja des d'aquesta zona.
Com es pot evitar?
Atès que la pujada a aquestes escales pot comportar riscos importants de caiguda, haurem de procedir a intentar que l'accés a aquesta zona sigui mínima; això s'aconseguiria amb mesures com les següents:
-Procurar que la tapa de tancament de la sitja pugui obrir-se de forma segura des de terra; aquest dispositiu d'obertura s'hauria de reparar immediatament si s'avaria.
-Per verificar el nivell de pinso cal buscar mesures alternatives, que van des de la instal·lació de sitges amb bandes transparents, fins i tot a donar cops des de terra a diferents altures de la sitja, per saber, pel so, el nivell de pinso que hi ha. A més, caldrà que les escales de gat tinguin protecció circumdant, com a mínim a partir d'una altura de 4 metres des del terra, encara que per augmentar la seguretat seria desitjable que aquesta altura fos inferior.
També hauríem de recordar que les escales, en estar a la intempèrie, es troben sotmeses a les inclemències del temps, fet que pot accelerar els fenòmens de corrosió i d'envelliment propis de les estructures metàl·liques; tot plegat pot acabar debilitant l'escala fins que es trenqui en pujar-hi, amb el risc de caiguda conseqüent. Per això s'haurien de controlar periòdicament aquestes instal·lacions i fer el manteniment adequat per retardar la corrosió, substituint o reforçant part de l'estructura si cal.
També caldria recordar que moltes escales de sitges, malgrat que estan protegides amb cèrcols, tenen l'últim tram per accedir a l'obertura superior totalment desprotegit o amb unes baranes de baixa altura. Atesa la dificultat d'instal·lar-ne unes d'altura mínima reglamentària de 90 cm, per les possibles dificultats de descàrrega de pinso que això comportaria, caldria buscar sistemes alternatius que controlessin la seguretat dels treballadors que han d'accedir a aquesta zona, com podria ser per exemple la prolongació dels cèrcols de protecció en el tram superior, o la utilització en aquest tram d'equips de protecció anticaigudes.
Per poder utilitzar equips anticaigudes en aquesta última part, hi hauria d'haver punts de subjecció adequats i resistents. Amb una instal·lació adequada també es podria fer servir un equip anticaigudes en tot el tram de l'escala, fins i tot en el tram amb cèrcols de protecció.
Atès que la pujada a aquestes escales pot comportar riscos importants de caiguda, haurem de procedir a intentar que l'accés a aquesta zona sigui mínima; això s'aconseguiria amb mesures com les següents:
-Procurar que la tapa de tancament de la sitja pugui obrir-se de forma segura des de terra; aquest dispositiu d'obertura s'hauria de reparar immediatament si s'avaria.
-Per verificar el nivell de pinso cal buscar mesures alternatives, que van des de la instal·lació de sitges amb bandes transparents, fins i tot a donar cops des de terra a diferents altures de la sitja, per saber, pel so, el nivell de pinso que hi ha. A més, caldrà que les escales de gat tinguin protecció circumdant, com a mínim a partir d'una altura de 4 metres des del terra, encara que per augmentar la seguretat seria desitjable que aquesta altura fos inferior.
També hauríem de recordar que les escales, en estar a la intempèrie, es troben sotmeses a les inclemències del temps, fet que pot accelerar els fenòmens de corrosió i d'envelliment propis de les estructures metàl·liques; tot plegat pot acabar debilitant l'escala fins que es trenqui en pujar-hi, amb el risc de caiguda conseqüent. Per això s'haurien de controlar periòdicament aquestes instal·lacions i fer el manteniment adequat per retardar la corrosió, substituint o reforçant part de l'estructura si cal.
També caldria recordar que moltes escales de sitges, malgrat que estan protegides amb cèrcols, tenen l'últim tram per accedir a l'obertura superior totalment desprotegit o amb unes baranes de baixa altura. Atesa la dificultat d'instal·lar-ne unes d'altura mínima reglamentària de 90 cm, per les possibles dificultats de descàrrega de pinso que això comportaria, caldria buscar sistemes alternatius que controlessin la seguretat dels treballadors que han d'accedir a aquesta zona, com podria ser per exemple la prolongació dels cèrcols de protecció en el tram superior, o la utilització en aquest tram d'equips de protecció anticaigudes.
Per poder utilitzar equips anticaigudes en aquesta última part, hi hauria d'haver punts de subjecció adequats i resistents. Amb una instal·lació adequada també es podria fer servir un equip anticaigudes en tot el tram de l'escala, fins i tot en el tram amb cèrcols de protecció.
Risc de contacte amb línies elèctriques que passen a prop de sitges de pinso
Què és?
Quan en les rodalies d'una sitja torre d'una granja hi ha una línia elèctrica aèria es presenta un risc important que el transportista de pinso pugui electrocutar-se en les tasques prèvies de descàrrega.
El risc augmenta si es tracta d'una línia d'alta tensió. Cal destacar que no és necessari el contacte físic perquè succeeixi l'electrocució, n'hi ha prou amb una aproximació suficient a la línia per tal que es produeixi l'arc elèctric.
Quan en les rodalies d'una sitja torre d'una granja hi ha una línia elèctrica aèria es presenta un risc important que el transportista de pinso pugui electrocutar-se en les tasques prèvies de descàrrega.
El risc augmenta si es tracta d'una línia d'alta tensió. Cal destacar que no és necessari el contacte físic perquè succeeixi l'electrocució, n'hi ha prou amb una aproximació suficient a la línia per tal que es produeixi l'arc elèctric.
Com es pot evitar?
Per prevenir aquest risc caldria realitzar les actuacions següents:
-El granger ha d'informar a l'empresa transportista de la presència de línies elèctriques aèries en l'entorn de les sitges. A grans trets, qualsevol línia a menys de 25 metres de la sitja pot representar un cert risc en cas de descàrrega de pinso.
-Com a mesura complementària, s'ha de senyalitzar el risc elèctric en la zona on es pot presentar el risc.
Per prevenir aquest risc caldria realitzar les actuacions següents:
-El granger ha d'informar a l'empresa transportista de la presència de línies elèctriques aèries en l'entorn de les sitges. A grans trets, qualsevol línia a menys de 25 metres de la sitja pot representar un cert risc en cas de descàrrega de pinso.
-Com a mesura complementària, s'ha de senyalitzar el risc elèctric en la zona on es pot presentar el risc.
Documents.
4.Riscos relacionats amb els productes químics
Riscos relacionats amb els productes químics
Riscos deguts a l'exposició a plaguicides
Què és?
En el treball agrícola i ramader, sovint cal manipular molts productes químics, especialment plaguicides. Cada producte presenta unes característiques de toxicitat i de perillositat diferents. El contacte amb aquests productes pot provocar en els seus usuaris, els aplicadors de plaguicides, riscos d'intoxicacions agudes o cròniques. També es poden donar problemes de sensibilització que creen greus problemes als treballadors que els pateixen, i que en algun cas poden fins i tot obligar a abandonar les tasques agrícoles.
Cal destacar que hi ha moltes diferències entre els productes, i per tant caldrà estudiar-ne la perillositat individualment.
Les vies d'entrada més importants d'aquests productes són les següents:
-Via respiratòria, que pot ser important especialment en tractaments aeris i en llocs tancats com els hivernacles.
-Via digestiva, que es dóna per ingestió o deglució de plaguicida, a través de menjars o begudes contaminats. Es tractaria d'una via secundària, especialment si no hi ha mesures higièniques bàsiques.
-Via dèrmica. És la via d'entrada de plaguicides més important en la majoria dels casos.
En el treball agrícola i ramader, sovint cal manipular molts productes químics, especialment plaguicides. Cada producte presenta unes característiques de toxicitat i de perillositat diferents. El contacte amb aquests productes pot provocar en els seus usuaris, els aplicadors de plaguicides, riscos d'intoxicacions agudes o cròniques. També es poden donar problemes de sensibilització que creen greus problemes als treballadors que els pateixen, i que en algun cas poden fins i tot obligar a abandonar les tasques agrícoles.
Cal destacar que hi ha moltes diferències entre els productes, i per tant caldrà estudiar-ne la perillositat individualment.
Les vies d'entrada més importants d'aquests productes són les següents:
-Via respiratòria, que pot ser important especialment en tractaments aeris i en llocs tancats com els hivernacles.
-Via digestiva, que es dóna per ingestió o deglució de plaguicida, a través de menjars o begudes contaminats. Es tractaria d'una via secundària, especialment si no hi ha mesures higièniques bàsiques.
-Via dèrmica. És la via d'entrada de plaguicides més important en la majoria dels casos.
Com es pot evitar?
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Abans de realitzar un tractament cal estudiar-ne la conveniència i si hi ha altres mètodes de control de plagues igualment eficaços i poc perillosos. Si és així cal utilitzar mètodes alternatius.
-Si no hi ha més remei que aplicar plaguicides, cal elegir els productes fitosanitaris menys perillosos.
-Un cop adquirit el plaguicida o producte fitosanitari, cal llegir atentament l'etiqueta i estudiar la perillositat de cada producte, amb la finalitat d'elegir els mètodes de prevenció més adients.
-Sempre que sigui possible, l'aplicació es realitzarà amb tractors amb cabina tancada i filtres adequats.
-L'aplicació dels plaguicides sempre es realitzarà en absència de vent i amb temperatures baixes.
-Els aplicadors de plaguicides han de tenir formació específica i disposar del carnet d'aplicadors de productes fitosanitaris corresponent.
-Evitar esquitxades a la pell o el contacte amb la pell, especialment les mans amb superfícies mullades amb plaguicida, com per exemple l'equip d'aplicació.
-Utilitzar equips de protecció individual adequats (guants de protecció contra productes químics, calçat resistent a l'absorció i penetració d'aigua, roba de protecció contra riscos químics, pantalles i/o ulleres per evitar la projecció de productes químics al rostre, equips filtrants tipus màscares, mascaretes o equips filtrants assistits o equips o dispositius aïllants segons els tipus de productes i l'entorn, etc.).
-En acabar el tractament, cal canviar-se de roba i dutxar-se. La roba utilitzada s'ha de rentar separadament de la roba de casa.
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Abans de realitzar un tractament cal estudiar-ne la conveniència i si hi ha altres mètodes de control de plagues igualment eficaços i poc perillosos. Si és així cal utilitzar mètodes alternatius.
-Si no hi ha més remei que aplicar plaguicides, cal elegir els productes fitosanitaris menys perillosos.
-Un cop adquirit el plaguicida o producte fitosanitari, cal llegir atentament l'etiqueta i estudiar la perillositat de cada producte, amb la finalitat d'elegir els mètodes de prevenció més adients.
-Sempre que sigui possible, l'aplicació es realitzarà amb tractors amb cabina tancada i filtres adequats.
-L'aplicació dels plaguicides sempre es realitzarà en absència de vent i amb temperatures baixes.
-Els aplicadors de plaguicides han de tenir formació específica i disposar del carnet d'aplicadors de productes fitosanitaris corresponent.
-Evitar esquitxades a la pell o el contacte amb la pell, especialment les mans amb superfícies mullades amb plaguicida, com per exemple l'equip d'aplicació.
-Utilitzar equips de protecció individual adequats (guants de protecció contra productes químics, calçat resistent a l'absorció i penetració d'aigua, roba de protecció contra riscos químics, pantalles i/o ulleres per evitar la projecció de productes químics al rostre, equips filtrants tipus màscares, mascaretes o equips filtrants assistits o equips o dispositius aïllants segons els tipus de productes i l'entorn, etc.).
-En acabar el tractament, cal canviar-se de roba i dutxar-se. La roba utilitzada s'ha de rentar separadament de la roba de casa.
Riscos deguts a esquitxades de productes àcids o bàsics
Què és?
En les activitats agrícoles sovint cal utilitzar productes amb característiques àcides o bàsiques, com per exemple els següents:
-L'àcid nítric, utilitzat com a producte químic desinfectant en equips de munyir i també com a adob i producte netejador d'instal·lacions de reg localitzat.
-L'àcid fosfòric, utilitzat com a adob i desinfectant d'equips de munyir.
-L'hidròxid sòdic o sosa càustica, utilitzat en desinfeccions de granges i equips de munyir.
-L'hipoclorit sòdic, utilitzat com a desinfectant en granges i per a ús domèstic en concentracions baixes.
-L'àcid clorhídric o salfumant, utilitzat en granges com a desinfectant i també per a ús domèstic.
El problema més important que presenten aquests productes és que quan cal fer traspàs de líquids o dissolucions amb aigua, poden esquitxar la pell i causar-hi lesions i cremades importants. El rostre, i especialment els ulls i les mans, són les parts més exposades a aquest risc.
En les activitats agrícoles sovint cal utilitzar productes amb característiques àcides o bàsiques, com per exemple els següents:
-L'àcid nítric, utilitzat com a producte químic desinfectant en equips de munyir i també com a adob i producte netejador d'instal·lacions de reg localitzat.
-L'àcid fosfòric, utilitzat com a adob i desinfectant d'equips de munyir.
-L'hidròxid sòdic o sosa càustica, utilitzat en desinfeccions de granges i equips de munyir.
-L'hipoclorit sòdic, utilitzat com a desinfectant en granges i per a ús domèstic en concentracions baixes.
-L'àcid clorhídric o salfumant, utilitzat en granges com a desinfectant i també per a ús domèstic.
El problema més important que presenten aquests productes és que quan cal fer traspàs de líquids o dissolucions amb aigua, poden esquitxar la pell i causar-hi lesions i cremades importants. El rostre, i especialment els ulls i les mans, són les parts més exposades a aquest risc.
Com es pot evitar?
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Abans d'utilitzar un producte químic cal conèixer-ne les característiques de perillositat, especialment si es tracta de productes corrosius o irritants.
-Sempre que es pugui caldrà realitzar els transvasaments o les barreges dels productes amb aigua mitjançant sistemes tancats, que eviten les esquitxades.
-La utilització de dispositius dosificadors en alguns casos poden augmentar la seguretat en l'ús d'aquests productes.
-Sempre que es manipulin aquests productes i sobretot en les tasques on hi ha risc d'esquitxades accidentals cal utilitzar equips de protecció individual adequats i protegir especialment el rostre, els ulls i les mans.
Les principals mesures de prevenció són les següents:
-Abans d'utilitzar un producte químic cal conèixer-ne les característiques de perillositat, especialment si es tracta de productes corrosius o irritants.
-Sempre que es pugui caldrà realitzar els transvasaments o les barreges dels productes amb aigua mitjançant sistemes tancats, que eviten les esquitxades.
-La utilització de dispositius dosificadors en alguns casos poden augmentar la seguretat en l'ús d'aquests productes.
-Sempre que es manipulin aquests productes i sobretot en les tasques on hi ha risc d'esquitxades accidentals cal utilitzar equips de protecció individual adequats i protegir especialment el rostre, els ulls i les mans.
Documents.
5.A qui pot afectar?
A qui pot afectar?
Treballadors per compte propi
El sector agrícola presenta la peculiaritat que la majoria de la població treballadora del sector són treballadors per compte propi.
En moltes explotacions agràries, el titular de l'explotació, a més de fer tasques pròpies de gestió de la seva empresa, com succeeix en empreses d'altres sectors, també realitza bona part de les tasques pròpies de l'activitat. Tot això fa que aquests treballadors per compte propi estiguin exposats a la majoria dels riscos genèrics del sector.
La sinistralitat laboral en aquest àmbit s'infravalora pel fet que l'assegurança de les contingències laborals d'accident de treball i malaltia professional és molt baixa; això implica que molts accidents o malalties professionals que realment s'esdevenen no es declarin.
Una altra característica de molts treballadors per compte propi del sector agrari és que en general tenen poca formació en temes de prevenció de riscos laborals i, a més, poca consciència d'aquests problemes, la qual cosa fa que s'infravalorin els riscos a què s'exposen i sovint, aquests, es materialitzen en forma d'accidents de treball i malalties professionals.
En moltes explotacions agràries, el titular de l'explotació, a més de fer tasques pròpies de gestió de la seva empresa, com succeeix en empreses d'altres sectors, també realitza bona part de les tasques pròpies de l'activitat. Tot això fa que aquests treballadors per compte propi estiguin exposats a la majoria dels riscos genèrics del sector.
La sinistralitat laboral en aquest àmbit s'infravalora pel fet que l'assegurança de les contingències laborals d'accident de treball i malaltia professional és molt baixa; això implica que molts accidents o malalties professionals que realment s'esdevenen no es declarin.
Una altra característica de molts treballadors per compte propi del sector agrari és que en general tenen poca formació en temes de prevenció de riscos laborals i, a més, poca consciència d'aquests problemes, la qual cosa fa que s'infravalorin els riscos a què s'exposen i sovint, aquests, es materialitzen en forma d'accidents de treball i malalties professionals.
Treballadors per compte aliè fixos
La presència de treballadors per compte aliè fixos és minoritària en el sector, ja que el seu lloc de treball l'ocupen, en la majoria de les empreses agràries, els treballadors per compte propi; un altre dels motius pels quals n'hi ha pocs és que les tasques agràries són sobretot estacionals. Per tant, hi ha més treballadors per compte propi, que són normalment els que utilitzen màquines agrícoles i són els que es troben exposats als riscos corresponents. En canvi, el subsector ramader, en no estar condicionat per l'estacionalitat, té més treballadors fixos per compte aliè.
Cal destacar que, a causa de la particular idiosincràsia del sector, la majoria de treballadors per compte aliè fixos infravaloren els riscos a què estan exposats i malauradament sovint són víctimes d'accidents de treball i malalties professionals.
Cal destacar que, a causa de la particular idiosincràsia del sector, la majoria de treballadors per compte aliè fixos infravaloren els riscos a què estan exposats i malauradament sovint són víctimes d'accidents de treball i malalties professionals.
Treballadors per compte aliè temporals
L'estacionalitat característica de moltes tasques agrícoles provoca que el gruix de treballadors per compte aliè sigui temporal. Els últims anys ha augmentat de manera important la presència de treballadors estrangers, que sovint no comprenen prou bé els idiomes oficials del nostre país.
Tot plegat comporta problemes des del punt de vista preventiu:
-És difícil realitzar la formació d'aquests treballadors. En molts casos, els períodes de treball són molt curts.
-Les dificultats idiomàtiques també originen problemes, atès que dificulten de manera important a l'empresa que pugui donar informació sobre els riscos a què estan exposats i les mesures preventives a aplicar.
També cal destacar que en molts casos aquestes persones han de treballar a l'estiu, que és l'època de la collita de molts productes agraris, a l'aire lliure i amb altes temperatures, la qual cosa fa que hagin de treballar en unes condicions de treball més dures que altres treballadors que poden treballar en edificis a cobert de la intempèrie.
La temporalitat també implica més perillositat en no estar acostumats a les condicions de treball pròpies d'aquestes tasques i no ser coneixedors de les particularitats de les instal·lacions i els equips agraris de les empreses agràries on treballen.
Tot plegat comporta problemes des del punt de vista preventiu:
-És difícil realitzar la formació d'aquests treballadors. En molts casos, els períodes de treball són molt curts.
-Les dificultats idiomàtiques també originen problemes, atès que dificulten de manera important a l'empresa que pugui donar informació sobre els riscos a què estan exposats i les mesures preventives a aplicar.
També cal destacar que en molts casos aquestes persones han de treballar a l'estiu, que és l'època de la collita de molts productes agraris, a l'aire lliure i amb altes temperatures, la qual cosa fa que hagin de treballar en unes condicions de treball més dures que altres treballadors que poden treballar en edificis a cobert de la intempèrie.
La temporalitat també implica més perillositat en no estar acostumats a les condicions de treball pròpies d'aquestes tasques i no ser coneixedors de les particularitats de les instal·lacions i els equips agraris de les empreses agràries on treballen.
Ajuda familiar
Una de les particularitats de les empreses agràries és la presència important d'ajuda dels familiars en les tasques agrícoles, especialment en períodes de collita.
Dins d'aquesta ajuda familiar s'inclouen el treball de les dones dels titulars d'explotacions agràries, la gent gran i els joves de la família.En molts casos, el treball de les dones és important i no està ben reconegut. A elles es reserven sovint els treballs més manuals, repetitius i monòtons (recol·lecció, embalatge, preparació de productes agraris, etc.), la qual cosa comporta que estiguin més exposades a malalties professionals.
La gent gran, com a mà d'obra d'ajuda familiar, també col·labora sovint en les explotacions agràries. Aquestes persones, encara que tinguin força experiència, presenten els problemes propis de l'edat, especialment els relacionats amb el deteriorament de la visió, la disminució de la força muscular i del temps de reacció, juntament amb altres patologies que poden condicionar i agreujar els riscos a què normalment es troben exposats els treballadors agraris.
En relació al treball familiar de joves, a causa de la seva inexperiència i falta de traça, cal dir que pot donar lloc a accidents de treball amb una certa facilitat. A més, normalment són treballadors poc acostumats a les dures condicions laborals de les explotacions agràries (treballs feixucs, molta calor, etc.).
Dins d'aquesta ajuda familiar s'inclouen el treball de les dones dels titulars d'explotacions agràries, la gent gran i els joves de la família.En molts casos, el treball de les dones és important i no està ben reconegut. A elles es reserven sovint els treballs més manuals, repetitius i monòtons (recol·lecció, embalatge, preparació de productes agraris, etc.), la qual cosa comporta que estiguin més exposades a malalties professionals.
La gent gran, com a mà d'obra d'ajuda familiar, també col·labora sovint en les explotacions agràries. Aquestes persones, encara que tinguin força experiència, presenten els problemes propis de l'edat, especialment els relacionats amb el deteriorament de la visió, la disminució de la força muscular i del temps de reacció, juntament amb altres patologies que poden condicionar i agreujar els riscos a què normalment es troben exposats els treballadors agraris.
En relació al treball familiar de joves, a causa de la seva inexperiència i falta de traça, cal dir que pot donar lloc a accidents de treball amb una certa facilitat. A més, normalment són treballadors poc acostumats a les dures condicions laborals de les explotacions agràries (treballs feixucs, molta calor, etc.).
Treballadors d'empreses externes
En les explotacions agràries han de realitzar treballs puntuals treballadors d'altres empreses. Exemples d'aquestos casos són els següents:
-Conductors de camions de pinso que han d'entrar a les granges a descarregar-ne.
-Veterinaris que han d'anar a la granja a fer tasques i controls.
-Tècnics que han d'anar a les explotacions per fer els controls de les plagues, exposant-se als plaguicides que hagin pogut aplicar els agricultors.
-Treballadors que van a les granges a carregar o descarregar animals.
En tots els casos són treballadors que estaran exposats a alguns dels riscos característics de les explotacions agràries i que, en no pertànyer a l'empresa, sovint són desconeixedors dels perills que els poden afectar.
-Conductors de camions de pinso que han d'entrar a les granges a descarregar-ne.
-Veterinaris que han d'anar a la granja a fer tasques i controls.
-Tècnics que han d'anar a les explotacions per fer els controls de les plagues, exposant-se als plaguicides que hagin pogut aplicar els agricultors.
-Treballadors que van a les granges a carregar o descarregar animals.
En tots els casos són treballadors que estaran exposats a alguns dels riscos característics de les explotacions agràries i que, en no pertànyer a l'empresa, sovint són desconeixedors dels perills que els poden afectar.
Documents.
6.Legislació aplicable
Legislació aplicable
Drets i obligacions dels treballadors
L'agricultura és un sector en què s'utilitzen un gran nombre de màquines, eines i equips, que quan es manipulen poden generar riscos i danys als treballadors i les treballadores. Igualment, la manipulació de productes tòxics i perillosos (insecticides, herbicides, etc.) pot provocar malalties i intoxicacions.
La protecció de la salut depèn en gran mesura del coneixement que tinguin els integrants de l'empresa o explotació agrària dels seus drets i obligacions. L'exercici i l'observança d'aquests drets i obligacions contribueix, sens dubte, a la millora dels nivells de protecció dels treballadors i les treballadores.
Durant el desenvolupament de la vostra activitat laboral en un centre de treball teniu els drets i les obligacions següents:
Drets:
- Gaudir d'una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball a l'empresa.
- Rebre informació sobre els riscos en el treball i les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables.
- Rebre gratuïtament els equips de protecció personal de caràcter preventiu adients al treball que desenvolupeu; per exemple, el casc, les ulleres de protecció, els guants, etc.
- Reconeixements mèdics previs i periòdics, gratuïts, en funció dels riscos inherents al treball.
- Participar en els òrgans de consulta i participació de l'empresa per a la defensa dels drets dels treballadors i les condicions de salut en el treball; per exemple, delegats de prevenció, comitès de seguretat i salut, comitès d'empresa i/o delegats de personal.
- Rebre prestacions sanitàries i econòmiques de la Seguretat Social en cas de baixa per accident no laboral o de malaltia comuna, baixa laboral per accident de treball o malalties professionals.
- Denunciar irregularitats en matèria de seguretat i salut davant l'autoritat laboral, obtenir-ne una resolució i tenir accés a l'òrgan judicial competent.
- Abandonar el lloc de treball quan la vida o salut estiguin exposades a un risc greu i imminent.
- Ser objecte d'una protecció especial si sou un treballador sensible a determinats riscos per les vostres característiques personals, per estat biològic conegut, per una situació d'embaràs o de part recent, o per ser menors de 18 anys.
- Tots els treballadors de l'empresa tenen el mateix grau de protecció en matèria de seguretat i salut, independentment de si la relació laboral és de caràcter temporal o indefinida.
Obligacions:
- Cooperar amb l'empresari o empresària perquè pugui garantir unes condicions de treball sense riscos.
- Executar les tasques i els treballs d'acord amb la formació rebuda.
- Col·laborar en la detecció de riscos i informar immediatament de la seva existència als vostres superiors jeràrquics, els treballadors designats per realitzar activitats de prevenció o, si escau, el Servei de Prevenció.
- Respectar les senyalitzacions per a la vostra seguretat.
- Utilitzar correctament les proteccions col·lectives i els dispositius de seguretat per a la vostra seguretat i la dels vostres companys.
- Col·laborar en el manteniment de l'ordre del centre de treball.
- Utilitzar adequadament tots els mitjans auxiliars (escales, maquinària, eines manuals, etc.).
- Informar-vos i seguir les instruccions de les condicions de manipulació dels productes químics que s'utilitzin.
- No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat existents i utilitzar-los de manera correcta.
- Utilitzar i conservar adequadament les proteccions individuals pel vostre interès (casc, ulleres de protecció, guants, etc.).
- Col·laborar en el manteniment del bon estat i la conservació de les instal·lacions auxiliars del centre de treball.
La protecció de la salut depèn en gran mesura del coneixement que tinguin els integrants de l'empresa o explotació agrària dels seus drets i obligacions. L'exercici i l'observança d'aquests drets i obligacions contribueix, sens dubte, a la millora dels nivells de protecció dels treballadors i les treballadores.
Durant el desenvolupament de la vostra activitat laboral en un centre de treball teniu els drets i les obligacions següents:
Drets:
- Gaudir d'una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball a l'empresa.
- Rebre informació sobre els riscos en el treball i les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables.
- Rebre gratuïtament els equips de protecció personal de caràcter preventiu adients al treball que desenvolupeu; per exemple, el casc, les ulleres de protecció, els guants, etc.
- Reconeixements mèdics previs i periòdics, gratuïts, en funció dels riscos inherents al treball.
- Participar en els òrgans de consulta i participació de l'empresa per a la defensa dels drets dels treballadors i les condicions de salut en el treball; per exemple, delegats de prevenció, comitès de seguretat i salut, comitès d'empresa i/o delegats de personal.
- Rebre prestacions sanitàries i econòmiques de la Seguretat Social en cas de baixa per accident no laboral o de malaltia comuna, baixa laboral per accident de treball o malalties professionals.
- Denunciar irregularitats en matèria de seguretat i salut davant l'autoritat laboral, obtenir-ne una resolució i tenir accés a l'òrgan judicial competent.
- Abandonar el lloc de treball quan la vida o salut estiguin exposades a un risc greu i imminent.
- Ser objecte d'una protecció especial si sou un treballador sensible a determinats riscos per les vostres característiques personals, per estat biològic conegut, per una situació d'embaràs o de part recent, o per ser menors de 18 anys.
- Tots els treballadors de l'empresa tenen el mateix grau de protecció en matèria de seguretat i salut, independentment de si la relació laboral és de caràcter temporal o indefinida.
Obligacions:
- Cooperar amb l'empresari o empresària perquè pugui garantir unes condicions de treball sense riscos.
- Executar les tasques i els treballs d'acord amb la formació rebuda.
- Col·laborar en la detecció de riscos i informar immediatament de la seva existència als vostres superiors jeràrquics, els treballadors designats per realitzar activitats de prevenció o, si escau, el Servei de Prevenció.
- Respectar les senyalitzacions per a la vostra seguretat.
- Utilitzar correctament les proteccions col·lectives i els dispositius de seguretat per a la vostra seguretat i la dels vostres companys.
- Col·laborar en el manteniment de l'ordre del centre de treball.
- Utilitzar adequadament tots els mitjans auxiliars (escales, maquinària, eines manuals, etc.).
- Informar-vos i seguir les instruccions de les condicions de manipulació dels productes químics que s'utilitzin.
- No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat existents i utilitzar-los de manera correcta.
- Utilitzar i conservar adequadament les proteccions individuals pel vostre interès (casc, ulleres de protecció, guants, etc.).
- Col·laborar en el manteniment del bon estat i la conservació de les instal·lacions auxiliars del centre de treball.
Obligacions de l'empresa
Segons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l'empresa té les obligacions següents:
- Té el deure general de protegir el personal dels riscos laborals. Amb aquest deure l'empresari es fa responsable, d'alguna manera, de la seguretat dels treballadors i treballadores.
- Ha d'integrar la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de l'empresa amb un pla de prevenció de riscos laborals.
- Té l'obligació d'organitzar la prevenció de l'empresa amb alguna de les modalitats organitzatives següents:
- Si és necessari, ha de fer controls periòdics de les condicions de treball i de l'activitat del personal per detectar situacions potencialment perilloses.
- Ha de planificar i dur a terme les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar els riscos evidenciats en l'avaluació (no es pot deixar res a la improvisació).
- Té l'obligació d'informar als treballadors i treballadores dels riscos generals de l'empresa i dels específics de l'activitat, com també de les mesures de prevenció i protecció adoptades i de les mesures a adoptar en situacions d'emergència.
- Ha de consultar i permetre la participació del personal en tots els aspectes relatius a la prevenció de riscos laborals.
- Ha de garantir a cada persona treballadora una formació teòrica i pràctica, necessària i suficient per protegir-la davant dels riscos laborals que afecten el seu lloc de treball. Així, per exemple, no es pot posar un tractor en mans d'una persona si no té la formació adequada.
- Ha d'adoptar les mesures necessàries per estar preparats i poder contrarestar les possibles emergències (un incendi, actuació en cas d'un accident...).
- Davant d'un risc greu i imminent, ha de permetre que els treballadors i treballadores abandonin el seu lloc de treball sense que sofreixin cap perjudici per aquesta actuació.
- Ha de garantir la vigilància de la salut de les persones en funció dels riscos inherents al seu lloc de treball.
- Ha d'elaborar i conservar a disposició de l'autoritat laboral la documentació establerta en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (com a mínim el pla de prevenció de riscos laborals, avaluació de riscos, vigilància de la salut, relació d'accidents i malalties professionals amb més d'un dia de baixa, formació dels treballadors).
- Té l'obligació de protegir sobretot els treballadors i treballadores especialment sensibles a determinats riscos (disminuïts físics, psíquics o sensorials), com també les dones embarassades i en període de lactància i els menors.
- Quan, en un mateix centre de treball, hi desenvolupin activitats operàries i operaris de dues empreses o més, aquestes hauran de cooperar i coordinar-se en l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals. L'objectiu final és evitar que l'activitat del personal d'una empresa pugui afectar el personal de les altres. L'empresari titular del centre de treball tindrà més responsabilitat en aquest casos.
- En treballs considerats especialment perillosos caldrà garantir la presència en el centre de treball qualificat (recursos preventius) per a la correcta aplicació dels mètodes de treball.
- Ha de desenvolupar una acció permanent de seguiment de l'activitat preventiva per perfeccionar els nivells de prevenció i protecció existents.
- Les persones amb contractes temporals no han de tenir un nivell de protecció inferior a la resta de treballadors i treballadores.
- Té el deure general de protegir el personal dels riscos laborals. Amb aquest deure l'empresari es fa responsable, d'alguna manera, de la seguretat dels treballadors i treballadores.
- Ha d'integrar la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de l'empresa amb un pla de prevenció de riscos laborals.
- Té l'obligació d'organitzar la prevenció de l'empresa amb alguna de les modalitats organitzatives següents:
a) Assumint personalment les activitats de prevenció.- Ha de realitzar una avaluació de riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores (es tracta d'analitzar tots els riscos de l'empresa i buscar mesures preventives per evitar-los).
b) Designant una o més persones entre les que treballen per ocupar-se d'aquesta tasca.
c) Constituint un servei de prevenció.
d) Recorrent a un servei de prevenció aliè.
- Si és necessari, ha de fer controls periòdics de les condicions de treball i de l'activitat del personal per detectar situacions potencialment perilloses.
- Ha de planificar i dur a terme les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar els riscos evidenciats en l'avaluació (no es pot deixar res a la improvisació).
- Té l'obligació d'informar als treballadors i treballadores dels riscos generals de l'empresa i dels específics de l'activitat, com també de les mesures de prevenció i protecció adoptades i de les mesures a adoptar en situacions d'emergència.
- Ha de consultar i permetre la participació del personal en tots els aspectes relatius a la prevenció de riscos laborals.
- Ha de garantir a cada persona treballadora una formació teòrica i pràctica, necessària i suficient per protegir-la davant dels riscos laborals que afecten el seu lloc de treball. Així, per exemple, no es pot posar un tractor en mans d'una persona si no té la formació adequada.
- Ha d'adoptar les mesures necessàries per estar preparats i poder contrarestar les possibles emergències (un incendi, actuació en cas d'un accident...).
- Davant d'un risc greu i imminent, ha de permetre que els treballadors i treballadores abandonin el seu lloc de treball sense que sofreixin cap perjudici per aquesta actuació.
- Ha de garantir la vigilància de la salut de les persones en funció dels riscos inherents al seu lloc de treball.
- Ha d'elaborar i conservar a disposició de l'autoritat laboral la documentació establerta en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (com a mínim el pla de prevenció de riscos laborals, avaluació de riscos, vigilància de la salut, relació d'accidents i malalties professionals amb més d'un dia de baixa, formació dels treballadors).
- Té l'obligació de protegir sobretot els treballadors i treballadores especialment sensibles a determinats riscos (disminuïts físics, psíquics o sensorials), com també les dones embarassades i en període de lactància i els menors.
- Quan, en un mateix centre de treball, hi desenvolupin activitats operàries i operaris de dues empreses o més, aquestes hauran de cooperar i coordinar-se en l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals. L'objectiu final és evitar que l'activitat del personal d'una empresa pugui afectar el personal de les altres. L'empresari titular del centre de treball tindrà més responsabilitat en aquest casos.
- En treballs considerats especialment perillosos caldrà garantir la presència en el centre de treball qualificat (recursos preventius) per a la correcta aplicació dels mètodes de treball.
- Ha de desenvolupar una acció permanent de seguiment de l'activitat preventiva per perfeccionar els nivells de prevenció i protecció existents.
- Les persones amb contractes temporals no han de tenir un nivell de protecció inferior a la resta de treballadors i treballadores.
Normativa bàsica
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
- Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març. Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors.
- Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
- Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost. Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social.
- Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
- Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000.
- Convenis col·lectius d'aplicació.
- Reial Decret 864/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'execució de la Llei orgànica 4/2000 d'11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
- Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març. Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors.
- Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
- Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost. Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social.
- Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
- Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000.
- Convenis col·lectius d'aplicació.
- Reial Decret 864/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'execució de la Llei orgànica 4/2000 d'11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.