Textos de l'empresa


5. La lletra de canvi

Definició

La lletra de canvi, que és regulada per la Llei 19/1985, de 16 de juliol (BOE 249, 19-VII), és un títol de crèdit formal i complet que obliga a pagar el seu venciment, en un lloc determinat, una certa quantitat de diners a la persona designada en el document o, a l'ordre d'aquesta, a una altra persona, també designada.

Persones que intervenen en la lletra de canvi

Lliurador: És la persona que estén la lletra de canvi i dóna l'odre de pagament al lliurat.

Lliurat: És la persona obligada al pagament de la lletra de canvi en el seu venciment.

Tenidor: És la persona a qui el lliurador transmet la lletra de canvi perquè el lliurat la pagui. El tenidor pot endossar la lletra de canvi a terceres persones o bé presentar-la a l'acceptació i al cobrament.

Avalista: És la persona que garanteix que el lliurat atendrà el pagament de la lletra de canvi en el seu venciment; en cas contrari, es fa responsable del seu pagament.

Endossant; endossatari: L'endossament és la persona que, sent posseïdora de la lletra de canvi (tenidor), la transmet a una altra (endossatari) mitjançant l'endós; l'endossatari es converteix així en tenidor.

Requisits de la lletra de canvi

La validesa de la lletra de canvi està subordinada al compliment dels requisits formals exigits per l'article 1 de la Llei 19/1985; la lletra de canvi ha de contenir l'expressió lletra de canvi inserida en el text del títol en el mateix idioma emprat per a la seva redacció i, a continuació, el manament pur i simple de pagar una determinada quantitat de diners, expressat en pessetes o moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial. Ha de contenir també el nom de la persona que ha de pagar (lliurat) i que, normalment, és el comprador, la data de venciment de la lletra, el lloc en el qual s'ha d'efectuar el pagament i el nom de la persona a qui s'ha d'efectuar el pagament o a l'ordre de la qual s'ha d'efectuar el pagament (tenidor), que, normalment, és una entitat financera (banc o caixa d'estalvis). Finalment, hi ha de figurar la data i el lloc on es lliura la lletra i la firma de qui emet la lletra, anomenat lliurador, que, normalment, és la persona que ven.

La lletra de canvi s'ha d'estendre en paper timbrat en funció de la seva quantia, segons l'imprès oficial aprovat per l'Ordre Ministerial d'11 d'abril de 1986.

L'aval

L'imprès oficial de la lletra de canvi té al seu revers un espai destinat per formalitzar l'aval.

L'aval es formalitza mitjançant l'expressió per aval o una altra d'equivalent, encara que la signatura d'una persona que no sigui el lliurador ni el lliurat en l'anvers o en el lloc reservat per a aquesta finalitat al revers serveix com a aval.

Per la seva perdurabilitat, l'aval pot ser limitat o, si no s'hi indica expressament, il·limitat; l'avalista en respon en els mateixos termes que el lliurat.

L'endós

L'endós és aquella clàusula incorporada a la lletra de canvi per la qual el creditor canviari posa un altre creditor en el seu lloc, al qual transmet tots els drets.

Malgrat això, el lliurador de la lletra pot impedir el seu endós mitjançant la clàusula no a l'ordre o una expressió equivalent.

L'imprès oficial de la lletra de canvi té al seu revers un espai per formalitzar l'endós, encara que l'únic requisit indispensable és la firma de l'endossant. El més habitual és la designació de l'endossatari amb la fórmula pagueu a l'ordre de, encara que l'endós en blanc és vàlid i eficaç, i equival a un títol al portador.

Així mateix, l'endós té un efecte de garantia en favor de l'endossatari ja que, segons l'article 18 de la Llei 19/1985, l'endossant, excepte clàusula en contrari, garanteix l'acceptació i el pagament davant dels tenidors posteriors.

L'acceptació de la lletra

L'acceptació de la lletra de canvi és la declaració irrevocable del lliurat per la qual es compromet a complir l'ordre de pagament rebuda del lliurador.

L'acceptació s'expressarà mitjançant la paraula accepto o una altra d'equivalent i anirà signada pel lliurat; en tot cas, la simple signatura del lliurat a l'anvers de la lletra de canvi equival a la seva acceptació.

La principal conseqüència de l'acceptació és que el lliurat s'obliga a pagar la lletra de canvi en el seu venciment, la qual cosa permet adreçar contra ell l'acció canviària directa.

El protest

El protest és l'acte que acredita que la lletra no ha estat acceptada o pagada pel lliurat.

Es practica davant de notari, a instàncies del tenidor, encara que l'article 51 de la Llei 19/1985 permet la substitució del protest per una declaració que figuri de la mateixa lletra, signada i datada pel lliurat, en què denegui el pagament o l'acceptació o, si es tracta de lletres domiciliades en un banc o caixa d'estalvis, la substitució del protest notarial per una declaració escrita del banc o caixa o, si escau, de la Cambra de Compensació, en la qual es manifesti que la lletra no ha estat pagada totalment o parcialment.

Formalització d'una lletra de canvi:

ANVERS DE L'IMPRÈS

1. Lloc on es lliura la lletra de canvi. Si manca aquesta menció, es considerarà lliurada en el lloc indicat junt al nom del lliurador.

2. Import de la lletra en xifres.

3. Dia, mes i any en què es lliura la lletra.

4. Data de venciment de la lletra.

5. Nom del tenidor (persona a qui el lliurador transmet la lletra perquè el lliurat la pagui).

6. Import de la lletra en lletres.

7. Lloc en el qual s'ha d'efectuar el pagament. Si manca aquesta menció, se li suplirà el lloc que figuri junt al domicili del lliurat.

8. Dades d'identificació bancària del lliurat; codi de control del client (CCC) i dígit de control (DC).

9. Clàusula amb despeses o sense despeses.

(La clàusula amb despeses vol dir que, en cas d'impagat, el tenidor té l'obligació de protestar la lletra, i que el lliurat respon de les despeses del protest. La clàusula sense despeses significa que qui hagi practicat el protest ha de pagar les despeses ell mateix.)

10. Nom i adreça del lliurat (que s'ha de fer càrrec del pagament de la lletra en el seu venciment). Si el lliurat és una persona jurídica, la lletra es lliurarà mitjançant els seus apoderats, i es consignarà així en l'antesignatura, amb l'anotació per poder (PP).

11. Signatura, nom i adreça de qui lliura la lletra.

12. Acceptació del lliurat mitjançant la seva signatura autògrafa.


feu clic per a ampliar

REVERS DE L'IMPRÈS

13. Aval de la lletra (fiança solidària on l'avalista garanteix que la lletra serà pagada al seu tenidor legítim). S'utilitza la fórmula per aval o qualsevol altra equivalent.

14. Espai destinat a consignar el primer endós. La clàusula d'endós s'haurà de signar per l'endossant.

15. Espai destinat a qualsevol clàusula o declaració canviària prevista en la llei.


feu clic per a ampliar