La indústria a Catalunya
Extret de:
TERMCAT, Centre de Terminologia. Lèxic de mobles. Lèxic de productes del suro. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria i Energia, 1994. 63 p. (La indústria a Catalunya)
ISBN 84-393-3209-2
Barcelona, abril de 1995
Sumari
3 |
|
4 |
|
5 |
|
6 |
|
26 |
|
32 |
Aquest Lèxic de mobles inclou 251 termes catalans amb els corresponents equivalents en castellà i, en alguns casos, amb notes complementàries que en precisen la noció (paravent), l'ús (bufet) o que donen alguna informació addicional (faristol). El lèxic respon a l'objectiu d'establir una nomenclatura actualitzada dels principals tipus de mobles, i, en aquest sentit, s'ha de considerar també com una aportació a l'important esforç de sistematització terminològica en el camp de la fusteria i l'ebenisteria que duen a terme Josep Basart, Pere Pujolàs i Roser Sidera, que actualment treballen, amb la coordinació del TERMCAT, en la fase final d'un Diccionari de fusteria d'ampli abast i amb definicions.
A més de donar entrada a les principals denominacions de mobles, el lèxic recull els adjectius i les locucions més utilitzats, i, per tant, més productius, per a determinar-ne les funcions i característiques. Així, s'ha entrat, per exemple, amb dalts, de tisora, plegable o raconer -a, i no una llista de totes les combinacions possibles de substantius amb complements, que en la majoria de casos no podrien considerar-se com a sintagmes travats, els quals sí que tenen entrada pròpia al lèxic, com és el cas de cadira de braços o de llit de cinc pams. No s'han inclòs, en canvi, els complements que indiquen només i circumstancialment l'emplaçament habitual, la forma o la matèria del moble (de jardí, rodó -ona, de ferro), o les parts i dispositius que els són propis (calaix, frontissa). Quant als diminutius, s'han recollit els que han esdevingut una unitat lèxica amb un significat propi (arqueta).
Per a l'elaboració del lèxic s'ha partit fonamentalment de les obres ressenyades a la bibliografia, de les quals hem de destacar el conjunt de treballs de l'apartat d'obres especialitzades i el Vocabulario. Artes de la madera, arquitectura, decoración publicat per Ediciones Don Bosco.
La fase de preparació del treball i la primera selecció de la nomenclatura ha anat a càrrec d'Anna Massó, col·laboradora del Centre, que ha comptat amb l'assessorament de Joaquim Cabeza, ebenista. La revisió del treball i l'establiment final de les informacions han estat realitzats per Lluís Rius, terminòleg del TERMCAT, amb la valuosa participació de Santiago Pey, dissenyador i lexicògraf, i del ja esmentat Sr. Cabeza. Volem agrair igualment les observacions fetes per Eva Pascual, especialista en moble antic, per l'equip del Diccionari de fusteria citat anteriorment, i també pel senyor Antoni Anton, de la junta directiva del Gremi de fusters i ebenistes de Barcelona, que ens ha prestat suport documental.
TERMCAT
Centre de Terminologia
Abreviacions
m nom masculí
f nom femení
m i f nom masculí i femení
m pl nom masculí plural
f pl nom femení plural
adj adjectiu
loc locució
sin. sinònim absolut
sin. comp. sinònim complementari
veg. vegeu
Mobles d'encabiment
Mobles de suport
Mobles multiús
Seients
Llits
1 àbac m
ábaco
2 abatible adj
abatible
3 acoblable adj
acoplable
4 adaptable adj
adaptable
5 adossat -ada adj
adosado
6 adreç de la casa m
veg. parament de casa
7 amb dalts loc
con altillos
sin. comp. amb sobrecòs
8 amb sobrecòs loc
veg. amb dalts
9 ampoller m
botellero
sin. boteller
10 andròmina f
trasto
sin. enderga, trast
Nota: Registre col·loquial.
11 antosta f
veg. escudeller
12 aparador m
veg. bufet
13 apilable adj
apilable; superponible
sin. superposable
14 arca f
veg. caixa
15 armari m
armario
16 armari clauer m
veg. armari de claus
17 armari de claus m
armario llavero
sin. comp. armari clauer
18 armari de lluna m
veg. armari mirall
19 armari de paret m
armario empotrado
sin. comp. armari encastat
20 armari de rebost m
alacena
21 armari de sagristia m
armario de sacristía
Nota: Aquest tipus d'armari sol ser massís i no desmuntable.
22 armari encastat m
veg. armari de paret
23 armari mirall m
armario de luna
sin. comp. armari de lluna, armari trèmol, trèmol
24 armari rober m
armario ropero; ropero
sin. comp. rober
25 armari trèmol m
veg. armari mirall
26 arqueta f
arqueta; arquilla
sin. comp. arquilla
Nota: Convé no confondre l'arqueta o arquilla amb el cofret: aquest té sempre la tapa bombada i és, de fet, uncofre de dimensions reduïdes. La tapa de l'arqueta, en canvi, pot ser plana o, més comunament, especialment les més antigues, de diversos vessants.
27 arquibanc m
arquibanco
sin. comp. bancal; caixabanc
28 arquilla f
veg. arqueta
29 arquimesa f
arquimesa
30 artesanal adj
artesanal
31 arxivador m
archivador
32 auxiliar adj
auxiliar
33 bagul m
baúl; mundo
Nota: El bagul, a diferència del cofre, solia utilitzar-se com a caixa de viatge, i té la tapa plana o de volta.
34 balancí m
balancín; mecedora
35 baluerna f
armatoste
36 banc m
banco
37 banc arrimador m
veg. banc de paret
38 banc de paret m
banco de pared
sin. comp. banc arrimador
39 banc de respatller m
veg. banc respatller
40 banc escon m
veg. escó
41 banc ras m
banco sin respaldo
42 banc respatller m
banco de respaldo
sin. comp. banc de respatller
43 banca f
banca
44 bancal m
veg. arquibanc
45 banquet m
banquillo
46 banqueta f
banquillo
47 banqueta f
banqueta
Nota: Convé distingir aquesta banqueta, que és un seient petit sense respatller proveït sovint de braços utilitzats també com a agafadors, de l'entrada homògrafa banqueta, referent al banc en què seuen, en alguns esports, els tècnics i els jugadors suplents durant un partit (en castellà banquillo).
48 barguenyo m
bargueño
49 basseta f
silla con orinal
sin. comp. gibrellera
50 bastonera f
bastonera
51 biblioteca f
veg. llibreria
52 boteller m
sin. ampoller
53 bres m
veg. bressol
Nota: En plural, bressos.
54 bressol m
cuna
sin. comp. bres, bressola
55 bressola f
veg. bressol
56 bufet m
aparador; bufete
sin. comp. aparador
Nota: Tant el bufet o aparador com la credença serveixen per a posar-hi o guardar-hi el parament de taula del menjador. Actualment el bufet pot tenir una funció més diversa, i la denominació credença ha anat caient en desús, tot i que es conserva per a la tauleta situada prop de l'altar per a tenir les canadelles i altres instruments litúrgics.
57 buró m
buró
Nota: La particularitat d'aquest tipus d'escriptori és que està proveït d'un cos de calaixos i compartiments asobre de la taula, que poden quedar amagats per una persiana articulada.
58 butaca f
butaca
Nota: En català, butaca denomina tant la cadira de braços que té, generalment, el respatller inclinat enrere iel seient baix, pròpia, per exemple, de cinemes i sales d'actes (en castellà, butaca), com també la cadira de braços concebuda per a seure-hi còmodament i de dimensions més grans (en castellà, sillón). En ambdós casos sol anar encoixinada.
59 butaca f
sillón
Nota: Vegeu també les observacions recollides al terme homògraf anterior.
60 butaca d'orelles f
sillón de orejas
61 cabinet m
cabinet
62 cadira f
silla
63 cadira de braços f
silla de brazos
64 cadira de frare f
sillón frailero
65 cadirat m
sillería
Nota: El terme cadirat denomina el conjunt de cadires integrades a l'estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions, i s'ha de distingir de cadiratge.
66 cadiratge m
sillería
Nota: El terme cadiratge denomina un conjunt de cadires o un joc de cadires iguals o d'un mateix tipus, generalment propis de sales d'espera o de cerimònies, i s'ha de distingir de cadirat.
67 cadireta f
benjamín; sillita
68 caixa f
arca; arcón
sin. comp. arca
69 caixa de monja f
arca de monja
70 caixa de mort f
veg. taüt
71 caixa de morts f
veg. taüt
72 caixa de núvia f
arca de esponsales; arca de novia
73 caixabanc m
veg. arquibanc
74 calaixera f
cómoda
sin. comp. còmoda
75 canapè m
canapé
Nota: El canapè sol tenir l'esquelet de fusta vista i és més lleuger que el sofà. A diferència del divan, té respatller, encoixinat o no, i pot tenir braços.
76 canterano m
canterano
77 cantirer m
cantarera
sin. comp. cantirera, poalera, sellonera
78 cantirera f
veg. cantirer
79 cantoner -a adj
veg. raconer -a
80 carret bar m
carrito-bar
81 carret de servei m
carrito de servicio
sin. comp. carret de taula
82 carret de taula m
veg. carret de servei
83 cartoteca f
cartoteca
84 caseller m
casillero; taquilla
85 càtedra f
cátedra
86 catre m
catre
87 cofre m
cofre
Nota: El cofre, a diferència del bagul, es tenia més o menys fix a les habitacions per a guardar-hi roba i altres efectes, sovint de valor, i té la tapa de forma convexa.
88 cofret m
cofrecillo
Nota: Per a la delimitació nocional d'aquest terme, vegeu les observacions recollides al terme arqueta.
89 còmoda f
veg. calaixera
90 confessionari m
confesionario
91 confident m
confidente; siamesa; sillón vis a vis
92 consola f
consola
93 copera f
copero
94 cosidor m
costurero
sin. comp. costurer
95 costurer m
veg. cosidor
96 credença f
credencia
Nota: Vegeu també les observacions recollides a l'entrada del terme bufet.
97 chaise longue f
chaise-longue
98 de rodes loc
de ruedas
99 de sèrie loc
de serie
100 de tisora loc
de tijera
101 desenfundable adj
desenfundable
102 desmuntable adj
desmontable
103 divan m
diván
Nota: El divan, a diferència del canapè, no té respatller ni sol tenir braços.
104 divan gronxador m
diván columpio
105 ebenista m i f
ebanista
106 ebenisteria f
ebanistería
107 encastat -ada adj
empotrado
108 encoixinat -ada adj
almohadillado
109 enderga f
sin. andròmina
Nota: Generalment s'utilitza en plural.
110 enfila f
veg. escudeller
111 entredós m
entredós
112 escambell m
escabel
Nota: Convé distingir aquesta denominació, referent a un seient petit sense respatller i sense braços, o a un buc petit penjat o recolzat a la part baixa de l'interior d'un armari i amb un o més calaixos, de l'altra entrada homògrafa, sinònima de reposapeus, que denomina la peça situada a l'extrem inferior d'una butaca, o col locada davant d'aquesta, emprada per a repenjar-hi els peus.
113 escambell m
veg. reposapeus
114 escaparata f
escaparate; vitrina
Nota: A diferència de la vitrina, que és un moble íntegre amb la paret frontal de vidre, l'escaparata sol anarintegrada damunt d'un altre moble, com ara una calaixera, té les parets laterals i frontal de vidre, i s'utilitza tradicionalment per a guardar-hi imatges de sants, objectes d'art, etc.
115 escó m
escaño
sin. comp. banc escon, escon
116 escon m
veg. escó
117 escorredor m
veg. escorreplats
118 escorregots m
escurrevasos
119 escorreplats m
escurreplatos; escurridor
sin. comp. escorredor
120 escriny m
veg. joier
121 escriptori m
escribanía; escritorio; mesa escritorio
sin. comp. taula escriptori
122 escrivania f
escribanía
123 escudeller m
vasar
sin. comp. antosta, enfila, tinell
Nota: Els termes antosta, enfila i tinell, a més de denominar, com el terme escudeller, un prestatge per a posar-hi escudelles o plats s'utilitzen també per a referir-se genèricament a un prestage.
124 especier m
especiero
125 estant m
veg. prestatge
126 extensible adj
extensible
127 faldistori m
faldistorio
128 faristol m
atril; facistol
Nota: L'equivalència facistol correspon al faristol de grans dimensions, generalment fet d'obra o de fusta i amb peu, propi d'algunes esglésies.
129 farmaciola f
botiquín
130 fèretre m
veg. taüt
131 fitxer m
fichero
132 fix -a adj
fijo
133 fòtil m
mueble manejable o transportable
Nota: Registre col·loquial.
134 funcional adj
funcional
135 fuster -a m i f
carpintero
136 fusteria f
carpintería
137 galant de nit m
galán de noche
138 gandula f
tumbona
139 genuflectori m
veg. reclinatori
140 gibrellera f
veg. basseta
141 giratori -òria adj
giratorio
142 graduable adj
graduable
143 joier m
joyero
sin. comp. escriny
144 juxtaposable adj
yuxtapuesto
145 licorer m
veg. moble bar
146 lleixa f
veg. prestatge
147 llibreria f
biblioteca; librería
sin. comp. biblioteca
148 lligador m
veg. tocador
149 llit m
cama
150 llit de baranes m
cuna
151 llit de barca m
veg. llit de góndola
152 llit de cinc pams m
cama camera
sin. comp. llit de monja
Nota: Sol tenir uns 100-110 cm d'amplada.
153 llit de góndola m
cama de góndola
sin. comp. llit de barca
154 llit de matrimoni m
cama de matrimonio; cama doble
Nota: Actualment sol tenir uns 160 cm d'amplada, i sovint és constituït per dos somiers juxtaposats.
155 llit de monja m
veg. llit de cinc pams
156 llit de solter m
veg. llit individual
157 llit individual m
cama de uno; cama individual
sin. comp. llit de solter
Nota: Sol tenir uns 80-100 cm d'amplada.
158 llit niu m
cama cariola; cama nido
159 llit turc m
cama turca
Nota: No té capçalera, respatller ni tampoc braços, i sol ser menys confortable que el divan.
160 llitera f
litera
161 mampara f
mampara
Nota: Per a la delimitació nocional d'aquest terme, vegeu les observacions recollides a paravent.
162 metàl lic -a adj
metálico
163 misericòrdia f
misericordia
164 mòbil adj
móvil
165 mobiliari m
mobiliario; moblaje
sin. comp. moblatge
166 moblat -ada adj
amueblado
167 moblatge m
veg. mobiliari
168 moble m
mueble
169 moble bar m
licorero; mueble bar
sin. comp. licorer
170 moblista m i f
moblista
171 modular adj
modular
172 multifuncional adj
multifuncional; plurifuncional
sin. comp. plurifuncional
173 musiquer m
musiquero
174 oller m
vasar
Nota: Un oller és un prestatge per a olles; l'equivalència castellana vasar és aproximativa: designa el prestatge per a plats, vasos, olles, etc.
175 otomana f
otomana
Nota: Es caracteritza pel fet de tenir el respatller unit als braços, i pot tenir una o dues capçaleres.
176 paeller m
sartenero
177 palanganer m
veg. peu de ribella
178 paraigüer m
paragüero
179 parament de casa m
ajuar; menaje
sin. comp. adreç de la casa
180 paravent m
biombo
Nota: Tant el paravent com la mampara serveixen per a dividir un espai o per a resguardar-se de l'aire. El paravent està constituït, però, per dos o més bastidors articulats, i la mampara per un de sol.
181 penja-robes m
perchero
182 peu de ribella m
pajecillo; palanganero
sin. comp. palanganer, rentamans, ribeller
183 plegable adj
plegable
184 plurifuncional adj
veg. multifuncional
185 poalera f
veg. cantirer
186 polivalent adj
polivalente
187 poltrona f
poltrona
188 posella f
veg. prestatge
189 prestatge m
anaquel; estante; poyata
sin. comp. estant, lleixa, posella
190 prestatgeria f
estante; estantería
191 puf m
puf
192 pupitre m
pupitre
193 raconer -a adj
de rincón
sin. comp. cantoner -a
Nota: Freqüentment aquests dos adjectius se substantivitzen per a denominar, per exemple, una taula petita adaptable a un racó d'habitació, un prestatge en forma d'angle recte especial també per a un racó de paret, un armari, etc. En tots aquests casos, els equivalents castellans són rinconera i cantonera.
194 reclinable adj
reclinable
195 reclinatori m
propiciatorio; reclinatorio
sin. comp. genuflectori
196 regulable adj
regulable
197 relleix m
anaquel
198 rellotge de caixa alta m
reloj de pared; reloj de pie
sin. comp. rellotge de peu
199 rellotge de peu m
veg. rellotge de caixa alta
200 rentamans m
veg. peu de ribella
201 reposapeus m
alzapiés; apoyapiés; escabel; reposapiés
sin. comp. escambell
202 revister m
revistero
203 ribeller m
veg. peu de ribella
204 rober m
veg. armari rober
205 sabater m
zapatero
206 secreter m
secreter
207 seient m
asiento
208 sellonera f
veg. cantirer
209 setial m
sitial
Nota: En funció del seu destinatari, es denomina també cadira abacial, cadira bisbal, cadira prioral, cadira reial, etc.
210 sofà m
sofá
Nota: El sofà, a diferència del canapè i del divan, és poc lleuger, té respatller i braços, i va encoixinat gairebé totalment.
211 sofà llit m
sofá cama
212 soli m
veg. tron
213 superposable adj
sin. apilable
214 suplementari -ària adj
suplementario
215 tamboret m
taburete
216 tarima f
tarima
217 tasser m
vasar para tazas
218 taula f
mesa
219 taula braser f
mesa camilla
sin. comp. tendur
220 taula d'ales f
mesa con alas
221 taula d'escacs f
mesa de ajedrez
222 taula d'ordinador f
mesa de ordenador
223 taula de dibuix f
mesa de dibujo
224 taula de joc f
mesa de juego
225 taula de màquina d'escriure f
mesa de máquina de escribir
226 taula escriptori f
veg. escriptori
227 taulell m
barra; mostrador; tablero
Nota: L'equivalència castellana barra s'utilitza especialment per a denominar el taulell de bar, i tablero i mostrador per al taulell de les botigues.
228 tauler m
tablero
229 tauler d'anuncis m
tablero de anuncios
230 tauleta f
mesita
231 tauleta de centre f
mesita de centro
232 tauleta de nit f
mesita de noche
233 taüt m
ataúd; caja mortuoria; féretro
sin. comp. caixa de mort, caixa de morts, fèretre
234 telescòpic -a adj
telescópico
235 tendur m
veg. taula braser
236 tinell m
credencia de lujo
237 tinell m
veg. escudeller
238 tocador m
tocador
sin. comp. lligador
239 transformable adj
transformable
240 trast m
sin. andròmina
Nota: En un registre col loquial s'utilitza generalment la variant trasto.
241 trèmol m
veg. armari mirall
242 tresillo m
tresillo
243 trespeus m
veg. trípode
244 trinxant m
trinchante; trinchero
245 trípode m
trípode
sin. comp. trespeus
246 tron m
solio; trono
sin. comp. soli
247 trona f
silla alta
248 verdurer m
verdulero
249 vetllador m
velador
250 vitrina f
vitrina
Nota: Vegeu també les observacions recollides a escaparata.
251 xifonier m
chiffonnier
ábaco, 1
abatible, 2
acoplable, 3
adaptable, 4
adosado, 5
ajuar, 179
alacena, 20
almohadillado, 108
alzapiés, 201
amueblado, 166
anaquel, 189
anaquel, 197
aparador, 56
apilable, 13
apoyapiés, 201
arca, 68
arca de esponsales, 72
arca de monja, 69
arca de novia, 72
arcón, 68
archivador, 31
armario, 15
armario de luna, 23
armario de sacristía, 21
armario empotrado, 19
armario llavero, 17
armario ropero, 24
armatoste, 35
arqueta, 26
arquibanco, 27
arquilla, 26
arquimesa, 29
artesanal, 30
asiento, 207
ataúd, 233
atril, 128
auxiliar, 32
balancín, 34
banca, 43
banco, 36
banco de pared, 38
banco de respaldo, 42
banco sin respaldo, 41
banqueta, 47
banquillo, 45
banquillo, 46
bargueño, 48
barra, 227
bastonera, 50
baúl, 33
benjamín, 67
biblioteca, 147
biombo, 180
botellero, 9
botiquín, 129
bufete, 56
buró, 57
butaca, 58
cabinet, 61
caja mortuoria, 233
cama, 149
cama camera, 152
cama cariola, 158
cama de góndola, 153
cama de matrimonio, 154
cama de uno, 157
cama doble, 154
cama individual, 157
cama nido, 158
cama turca, 159
canapé, 75
cantarera, 77
canterano, 76
carpintería, 136
carpintero, 135
carrito de servicio, 81
carrito-bar, 80
cartoteca, 83
casillero, 84
cátedra, 85
catre, 86
chaise-longue, 97
chiffonnier, 251
cofre, 87
cofrecillo, 88
cómoda, 74
con altillos, 7
confesionario, 90
confidente, 91
consola, 92
copero, 93
costurero, 94
credencia, 96
credencia de lujo, 236
cuna, 54
cuna, 150
de rincón, 193
de ruedas, 98
de serie, 99
de tijera, 100
desenfundable, 101
desmontable, 102
diván, 103
diván columpio, 104
ebanista, 105
ebanistería, 106
empotrado, 107
entredós, 111
escabel, 112
escabel, 201
escaño, 115
escaparate, 114
escribanía, 121
escribanía, 122
escritorio, 121
escurreplatos, 119
escurrevasos, 118
escurridor, 119
especiero, 124
estante, 189
estante, 190
estantería, 190
extensible, 126
facistol, 128
faldistorio, 127
féretro, 233
fichero, 131
fijo, 132
funcional, 134
galán de noche, 137
giratorio, 141
graduable, 142
joyero, 143
librería, 147
licorero, 169
litera, 160
mampara, 161
mecedora, 34
menaje, 179
mesa, 218
mesa camilla, 219
mesa con alas, 220
mesa de ajedrez, 221
mesa de dibujo, 223
mesa de juego, 224
mesa de máquina de escribir, 225
mesa de ordenador, 222
mesa escritorio, 121
mesita, 230
mesita de centro, 231
mesita de noche, 232
metálico, 162
misericordia, 163
mobiliario, 165
moblaje, 165
moblista, 170
modular, 171
mostrador, 227
móvil, 164
mueble, 168
mueble bar, 169
mueble manejable o transportable, 133
multifuncional, 172
mundo, 33
musiquero, 173
otomana, 175
pajecillo, 182
palanganero, 182
paragüero, 178
perchero, 181
plegable, 183
plurifuncional, 172
polivalente, 186
poltrona, 187
poyata, 189
propiciatorio, 195
puf, 191
pupitre, 192
reclinable, 194
reclinatorio, 195
regulable, 196
reloj de pared, 198
reloj de pie, 198
reposapiés, 201
revistero, 202
ropero, 24
sartenero, 176
secreter, 206
siamesa, 91
silla, 62
silla alta, 247
silla con orinal, 49
silla de brazos, 63
sillería, 65
sillería, 66
sillita, 67
sillón, 59
sillón de orejas, 60
sillón frailero, 64
sillón vis a vis, 91
sitial, 209
sofá, 210
sofá cama, 211
solio, 246
superponible, 13
suplementario, 214
tablero, 227
tablero, 228
tablero de anuncios, 229
taburete, 215
taquilla, 84
tarima, 216
telescópico, 234
tocador, 238
transformable, 239
trasto, 10
tresillo, 242
trinchante, 244
trinchero, 244
trípode, 245
trono, 246
tumbona, 138
vasar, 123
vasar, 174
vasar para tazas, 217
velador, 249
verdulero, 248
vitrina, 114
vitrina, 250
yuxtapuesto, 144
zapatero, 205
Bibliografia
Obres especialitzades
AINAUD DE LASARTE, J. [et al.]. Moble català. Barcelona: Electra: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, DL 1994.
ISBN 84-393-2901-X
BRIAN. Estilos de la decoración. Barcelona: LEDA, 1980.
ISBN 84-7095-033-9
DAEDALUS. Mobiliari del segle XVIII. BArcelona: Sala d'Art Daedalus, 1979.
DE CUSA RAMOS, J. El bar en el hogar. Barcelona: CEAC, 1960.
DE CUSA RAMOS, J. Despachos. Barcelona: CEAC, 1961.
De CUSA RAMOS, J. Muebles para terraza y jardín. Barcelona: CEAC, 1961.
Eben. Guia de la decoració. [Barcelona] (1990-93), 11 núms.
El mueble. Madrid: Patrimonio Nacional, 1965. (Colecciones reales de España)
FEDUCHI, L. El mueble español. Barcelona: Polígrafa, 1969.
GRIERA, A. La casa catalana. 2a. ed. Barcelona: Polígrafa, 1974.
Hábitat: catálogo 1993-1994 [Barcelona]: Hábitat, 1993.
MAINAR, J. Vuit segles de moble català. Barcelona: Rafael Dalmau, 1989. (Nissaga; 10)
ISBN 84-232-0411-1
MAINAR i PONS, J.; CATALÀ i ROCA, F. El moble català. Barcelona: Destino, 1976.
ISBN 84-233-0655-0
Mueble español: estado y dormitorio. Madrid: MEAC, 1990.
ISBN 84-451-0234-6
Obres terminològiques
ARDID, R.; MATA, C.; ROMERO, J. Vocabulari de l'utillatge de cuina i menjador. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988
ISBN 84-393-0923-6
Diccionari manual de la construcció. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1986.
ISBN 84-85954-32-7
DÍEZ QUIJANO, D. Vocabularis de delineació-construcció i de fusteria. Barcelona: Miquel Arimany, 1985.
ISBN 84-7211-148-2
ESCUELAS PROFESIONALES SALESIANAS DE ARTES DE LA MADERA. Vocabulario de artes de la madera, arquitectura y decoración. Barcelona: Don Bosco, DL 1976.
ISBN 84-236-1245-5
FULLANA, M. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. 4a ed. Mallorca: Moll, 1984.
ISBN 84-273-0372-6
MAGAROLAS i ORTEU, F., coord. Vocabulari de fusteria per a formació professional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1982.
ISBN 84-500-5206-8
SELFA FORT, E. Vocabulari de fusteria, mobiliari i decoració. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1986.
ISBN 84-7579-107-7
Vocabulari de comerç. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona, 1991.
ISBN 84-86931-28-2
Obres lexicogràfiques
ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
ISBN 84-273-0025-5
Diccionari de la llengua catalana. 3a. ed. actual. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
ISBN 84-7739-615-9
Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.
ISBN 84-85194-68-3
Diccionari català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987.
ISBN 84-85194-97-7
Diccionario general ilustrado de la lengua española. Barcelona: Biblograf, 1987.
ISBN 84-7153-147-X
FABRA, P. Diccionari general de la llengua catalana. 20a ed. Barcelona: Edhasa, 1985
ISBN 84-350-5000-9
Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1993. 25 v.
ISBN 84-85194-81-0
MOLINER, M. Diccionario del uso del español. Madrid: Gredos, 1986. 2 v.
ISBN 84-249-1344-2
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. 21 ed. Madrid: Espasa Calpe, 1992.
ISBN 84-239-4399-2
ROBERT, P. Le petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. 12a éd. Paris: Le Robert, 1992.
ISBN 2-85036-186-0