Preguntes més freqüents
- Quins avantatges comporta la creació dels instituts escola per a l'alumnat?
- Com afecta la Llei d'educació les famílies en la seva relació amb els centres?
- Es consolida el model lingüístic català?
- Els centres tindran més autonomia?
- Què és l'Agència d'Avaluació d'Educació?
- Hi haurà més inversió en l'educació a Catalunya?
La Llei d'educació, en obrir la possibilitat que existeixin centres públics que poden escolaritzar i educar alumnat des del primer ensenyament fins a l'educació secundària, permet resoldre una mancança de l'oferta de llocs escolars públics que fa molts anys havia estat resolta en l'oferta privada concertada. Assegura l'existència de centres públics en què un mateix projecte educatiu orienta i regeix l'educació de l'alumnat pràcticament en totes les etapes i nivells previs a l'ensenyament universitari.
Aquest és l'avantatge principal dels instituts escola: la continuïtat d'un mateix projecte educatiu en el decurs de tota la formació de l'alumnat que escolaritza. Els altres possibles avantatges, com ara la comoditat que representa a les famílies el fet de no haver de canviar de centre durant l'educació no universitària dels fills, tot i la seva importància pràctica, són menors.
La LEC estableix la carta de compromís educatiu com a mecanisme impulsor de la implicació de cada família en l'educació escolar dels seus fills i filles. La carta estreny el vincle entre el centre i les famílies en fomentar la participació dels pares i les mares en totes aquelles tasques vinculades a l'educació dels seus fills. Les famílies es comprometran a través de l'acceptació d'aquest contracte a compartir els principis educatius que es determini que han d'inspirar la labor de cada centre i les regles de funcionament i convivència que es dotin. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta.
El text consagra el model lingüístic definit a la llei de política lingüística que fa del català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. Tanmateix, la Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua de la qual els alumnes hauran de tenir un coneixement suficient al final de l'educació secundària obligatòria (ESO). A més en el capítol de llengües estrangeres s'obre la porta per fer "continguts curriculars" en altres idiomes. Els pares i mares de l'alumnat de llengua familiar castellana poden demanar que en el primer ensenyament els seus fills i filles siguin atesos en aquesta llengua, petició que serà satisfeta mitjançant procediments d'atenció individualitzada.
La LEC dota d'autonomia els centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. Les escoles hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que prevegi indicadors de progrés. L'autonomia els permetrà tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'emmotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material segons a les necessitats del projecte educatiu). L'altra gran aposta es la direcció: els directors i les directores d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública. Per ser nomenats, hauran de presentar un projecte de direcció.
L'avaluació passa a ser una de les claus de la Llei, en la mesura que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. Es crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els seus esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'administració competent per millorar els currículums generals. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació tindrà obligació de facilitar informació periòdicament al Parlament i al Consell Escolar de Catalunya.
En vuit anys, la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB. La Llei va acompanyada d'una memòria econòmica, que recull una projecció de la inversió derivada del desplegament de la normativa. En quatre anys, els pressupostos s'incrementaran en 1.000 milions d'euros respecte de l'actualitat.
Més informació en els blocs dels experts:
