Generalitat de Catalunya

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital.

L'educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en l'ordenament internacional. L'exercici d'aquest dret s'ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional.

Alhora, l'educació és una realitat fonamental de tota comunitat nacional, ja que esdevé el factor principal en la generació de capital humà, contribueix al creixement del capital social i és un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d'oportunitats.

L'educació és, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

Una de les més altes funcions dels poders públics democràtics és, doncs, garantir d'una manera efectiva el dret a l'educació per a tothom, tot removent els obstacles de tota mena que el dificultin.

La Generalitat de Catalunya ha assumit al llarg de la seva història aquesta responsabilitat: des dels primers traspassos rebuts l'any 1981 s'han elaborat lleis específiques en l'àmbit educatiu, com ara la Llei 14/1983, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades; la Llei 8/1983, de centres docents experimentals; la Llei 25/1985, dels consells escolars; la Llei 4/1988, reguladora de l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya; la Llei 3/1991, de formació d'adults, i la Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat.

Avui, l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 amplia les competències de la Generalitat en matèria educativa i determina que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets.

La promulgació de la Llei d'educació s'inspira en el precepte estatutari sobre els drets, els deures, les llibertats i les competències en l'àmbit de l'educació i hi vol donar compliment. Aquesta garantia es concreta en la regulació i l'oferta del Servei d'Educació de Catalunya. Aquest servei és constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada i és el resultat de la tradició educativa i social del país.

Es tracta d'una regulació pròpia i singular, feta d'acord amb les competències de l'autogovern de Catalunya, amb voluntat de tenir un sistema educatiu concorde amb la societat catalana, receptor del millor bagatge de la llarga tradició educativa d'aquesta societat i orientat a satisfer-ne la voluntat col·lectiva de superació. Es tracta també d'una regulació feta amb voluntat de durada i, per tant, flexible i permeable als canvis, i tributària, a més, d'un ampli acord polític i social. En aquest sentit, el futur de la Llei d'educació requereix la implicació de la comunitat educativa i de la societat catalana en l'acompliment de les seves finalitats.

Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Les expectatives per al futur immediat no són les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el camí de la democràcia i de l'autogovern. Si fa trenta anys calia superar grans dèficits i bastir i renovar una oferta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiu aconseguit, s'apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al mateix temps els objectius d'equitat i d'excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal. Les raons d'aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits educatiu, social, econòmic i cultural.

Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica i obligatòria, d'estimular la continuïtat dels estudiants en l'etapa d'educació postobligatòria i d'adequar-se als requeriments de la societat del coneixement.

Les raons socials es basen en l'obligació de compensar les possibles desigualtats d'origen social a l'interior del sistema educatiu i d'abordar amb garanties d'èxit la integració escolar de tots els alumnes.

Les raons econòmiques són motivades pel requeriment d'una qualificació educativa i professional més elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de l'economia catalana i possibilitar el canvi del model econòmic de Catalunya en un entorn global.

Les raons culturals i cíviques són impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bàsic d'integració social.

Una bona part d'aquestes raons són a l'origen dels debats dels darrers temps que han sorgit a Catalunya, des de la Conferència Nacional de l'Educació, de l'any 2002, al Pacte nacional per a l'educació, signat l'any 2006. Aquest Pacte nacional per a l'educació va rebre el suport d'una àmplia representació de la comunitat educativa del país i va posar en relleu que a Catalunya molts i diversos moviments i grups socials han fet de l'educació un dels seus principals centres d'atenció, amb nombroses experiències escolars i educatives nascudes a l'empara d'aquest interès. L'escola ha estat vista com una oportunitat per a oferir a les noves generacions de ciutadans uns nivells més elevats de cultura i de benestar individual i col·lectiu. Així mateix, quan Catalunya ha disposat d'institucions pròpies de govern, l'educació ha experimentat avenços molt notables, fruit de la confluència de les polítiques educatives dels governs democràtics i de l'empenta i el compromís de la societat amb l'educació.

D'altra banda, la institució escolar ha mantingut vives la llengua i les tradicions del país, molt especialment en moments de manca de llibertats democràtiques. És fruit de tot això el fet que avui Catalunya compti amb una molt rica experiència pedagògica i d'innovació educativa, amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural d'iniciatives educatives que es duen a terme en nombrosos centres públics i de titularitat privada.

El Pacte constitueix un referent ineludible de la Llei d'educació, que per mitjà del Servei d'Educació de Catalunya fa seu el compromís de millora que s'hi va plasmar, amb la voluntat concorde amb la societat catalana de fer possibles al mateix temps els objectius d'equitat i d'excel·lència. Aquesta coresponsabilització en els objectius comporta un finançament que s'apropi als nivells europeus, d'acord amb les necessitats a les quals els centres han de donar resposta. Per això, aquesta llei neix amb la voluntat d'afrontar els requeriments i els compromisos continguts en aquell gran acord social.

El propòsit de la Llei d'educació és facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català. No pretén canviar novament l'ordenació educativa, sinó possibilitar que l'acció educativa es desenvolupi en un marc que estimuli la innovació i consolidi les bones pràctiques.

La Llei pretén que la pràctica educativa respongui millor a la diversitat dels alumnes catalans, de manera que la institució escolar de Catalunya pugui adoptar en tot moment mesures concretes per a satisfer les situacions que presenta una societat complexa i canviant com la del segle XXI. Per fer-ho, la Llei desenvolupa les competències exclusives i compartides que en matèria educativa confereix l'Estatut a la Generalitat de Catalunya per a singularitzar el sistema educatiu català, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de l'estabilitat necessària per a assolir els seus objectius.

Amb aquesta finalitat, la Llei, d'acord amb les competències compartides vinculades a la regulació i les garanties de l'exercici del dret a l'educació, assumeix i desenvolupa els preceptes estatutaris i esdevé la norma bàsica dels posteriors desenvolupaments reglamentaris a Catalunya.

La Llei reflecteix, doncs, l'opció per un model propi de l'educació en exercici de les competències que l'Estatut atribueix a la Generalitat, en el context del model constitucional sobre els poders públics que les lleis orgàniques precisen en aquest àmbit. Ho fa amb la voluntat de donar l'abast més ampli possible a les determinacions estatutàries, tenint en compte l'ordenació de les competències establertes pel bloc de la constitucionalitat, i en exercici d'aquestes.

Així, la Llei d'educació desenvolupa també el règim lingüístic derivat de l'Estatut, que en l'article 143.1 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia; per tant, pot determinar el règim lingüístic del sistema educatiu amb la finalitat de garantir la normalització lingüística del català. Així, d'acord amb l'article 35.2 de l'Estatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, garanteix a tota la població escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, el compliment del deure i l'exercici del dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà.

Aquesta Llei vol reforçar la importància del català i el seu aprenentatge en tant que llengua pròpia de Catalunya i factor d'inclusió social, i vol fer una aposta per la potenciació del plurilingüisme a les escoles assegurant, com a mínim, un bon nivell d'aprenentatge d'una tercera llengua, d'acord amb el que estableix l'article 44.2 de l'Estatut.

Catalunya és un país amb una cultura i amb una llengua que configuren una identitat pròpia. El sistema educatiu català ha de permetre desvetllar i potenciar l'arrelament a Catalunya. Només des del coneixement del que és propi és possible obrir-se a les altres realitats i reconèixer-ne les singularitats.

La Llei d'educació regula explícitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, l'Administració educativa i l'Administració local, i també els titulars dels centres privats. En definir aquests drets i aquestes obligacions dels subjectes del sistema educatiu, la Llei estableix els límits que separen uns drets d'uns altres, els criteris i els principis que hi intervenen i les garanties necessàries per a aplicar-los correctament.

La Llei també desenvolupa l'organització de l'ensenyament i el desplegament curricular en totes les etapes i modalitats educatives: l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional, els ensenyaments d'idiomes, artístics i esportius i l'educació de les persones adultes.

D'altra banda, es desenvolupen les competències exclusives en matèria d'educació atribuïdes a la Generalitat per l'article 131.2 de l'Estatut: la regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament; el primer cicle de l'educació infantil; la creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics; la inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i la garantia de la qualitat del sistema educatiu; el règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis; la formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals d'atenció educativa i l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans; els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics, i els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats als alumnes d'edat superior a la d'escolarització obligatòria.

Així mateix, la Llei regula explícitament les qüestions relatives al dret individual i de les famílies a l'educació, les obligacions correlatives dels poders públics en matèria de programació del sistema educatiu, tot garantint el dret a l'educació i l'harmonització d'aquest amb els drets individuals dels alumnes, les famílies o els tutors, el dret a la creació i la direcció de centres, les previsions de finançament del sistema i l'ordenació de les etapes educatives.

Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca l'objectiu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya adeqüin llur acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió dels alumnes i s'adaptin millor a llur entorn socioeconòmic.

Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota d'autonomia els centres educatius. Aquesta mesura, entre d'altres que es puguin adoptar, té el propòsit de flexibilitzar el sistema i possibilitar la creació de xarxes d'escoles unides per projectes comuns i compromeses en la millora sistemàtica de l'educació. Implica també l'acceptació de la diversitat de centres i el rebuig de la uniformitat com a valor del sistema educatiu.

Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos d'una diversitat i una complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s'expliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actuïn autònomament, en equip, en el marc d'una escola plenament arrelada a la comunitat. Tot aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, l'adequació de l'activitat educativa per a atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats més gran.

Els elements que caracteritzen el sistema educatiu català necessiten, per tant, una profunda reforma estructural que permeti al dit sistema assumir un paper de lideratge actiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual. En aquest sentit, la Llei proporciona també un marc on puguin aparèixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa.

La flexibilitat ha de permetre recollir tota la tradició educativa de Catalunya i la seva riquesa pedagògica i d'oferta educativa, a la qual no s'ha de renunciar, ans al contrari: la Llei regula el sistema educatiu amb el propòsit d'estimular-ne la creativitat i la llibertat.

L'Administració de la Generalitat té la responsabilitat de garantir el respecte als drets i els principis educatius i l'acompliment dels objectius proposats. La Llei fixa les pautes bàsiques que han de complir tots els agents del sistema educatiu i determina els sistemes d'avaluació i d'inspecció, els quals, més enllà de l'anàlisi del compliment de la norma, han d'informar dels resultats i dels processos i han de verificar l'adequació als objectius.

La Llei orgànica d'educació defineix el servei públic d'educació com un servei essencial de la comunitat que pot ésser prestat pels poders públics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans.

L'Estatut estableix el model d'interès públic com a garantia del dret de totes les persones a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat.

El sistema educatiu de Catalunya comprèn el servei públic educatiu, entès com a servei d'interès general d'acord amb l'Estatut, que ha de permetre que tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la coresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten.

Sobre aquestes premisses, la Llei d'educació proposa un conjunt normatiu coherent, complet i amb visió de futur, que:

• Defineix els principis generals que inspiren el sistema educatiu i l'organització d'aquest per a satisfer el dret a l'educació, per mitjà de la cooperació entre els diversos agents de la comunitat educativa.
• Consolida un projecte educatiu de país que garanteix el dret a l'educació de tota la ciutadania i que, prenent com a fonament la igualtat, l'equitat i la justícia social, li ofereix una educació gratuïta i de qualitat.
• Determina de quina manera els centres educatius ofereixen un servei educatiu de qualitat i fixa les bases del Servei d'Educació de Catalunya i les garanties derivades del principi d'autorització administrativa.
• Fixa les condicions per a assolir un bon clima escolar en els centres, per mitjà d'una definició clara dels drets i deures dels alumnes.
• Fixa els principis generals de la regulació del règim lingüístic en l'àmbit de l'ensenyament i determina els nivells competencials en el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
• Regula el desenvolupament de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia dels centres educatius públics i el marc normatiu que n'empara l'exercici participatiu i responsable, i també els mecanismes de seguiment dels processos, d'avaluació dels resultats i d'informació i transparència, que els faci millorar en excel·lència i igualtat.
• Facilita pautes i referents per a l'organització de l'acció educativa i els continguts dels ensenyaments i assegura que, en el marc de l'autonomia dels centres, els projectes educatius n'ordenin la gestió, la direcció, l'organització pedagògica i els continguts dels ensenyaments.
• Regula la formació, la selecció i les competències de la direcció dels centres públics i de llurs òrgans col·legiats de govern, i reconeix els directors com a autoritat pública.
• Caracteritza la professió docent, estableix la funció pública docent a Catalunya, adaptada a les necessitats dels centres, i també dissenya la carrera docent. Estableix l'homologació de les condicions laborals i retributives del personal de l'escola concertada.
• Estableix mecanismes per a la subvenció o la concertació del conjunt d'ensenyaments declarats d'interès públic.
• Assegura un sistema d'avaluació intern i extern com a garantia d'ajustament del sistema a llurs principis i finalitats, i, alhora, actua com a instrument imprescindible per a desenvolupar l'autonomia dels centres i les bases del Servei d'Educació de Catalunya, tot implantant la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu, la qual cosa ha de permetre un millor coneixement del funcionament i dels resultats del sistema.
• Estableix que, per mitjà de la prospectiva, es proporcioni al sistema educatiu informació i estudis sobre fets, tendències, polítiques i perspectives de futur que aporten coneixements externs al sistema educatiu català i permeten establir nous marcs de referència.
• Potencia la innovació pedagògica sistemàtica i estructurada, el reconeixement de les bones pràctiques educatives amb el foment i el suport del lideratge educatiu, la formació del professorat, les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de referència pedagògica.
• Reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d'igualtat.
• Estableix la base jurídica de l'Administració educativa posant les bases de la cooperació estable entre l'Administració local i l'Administració educativa. El municipi i, si escau, els altres ens locals, com a administracions més properes als ciutadans, són àmbits on es poden concretar els compromisos de la societat amb l'educació, en aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat.
• Concreta les llibertats, els drets i els deures de les famílies en el procés educatiu, amb el reconeixement del paper fonamental de les famílies, i en potencia la participació en la vida escolar. Aposta per la formació de les famílies i per llur vinculació amb els centres per mitjà de la carta de compromís educatiu.

Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos títols de la Llei.