Generalitat de Catalunya

PRIMERA. CALENDARI D'APLICACIÓ DE LA LLEI

El Govern, sens perjudici de l'entrada en vigor de la Llei, ha d'aprovar un calendari, per a aplicar-la, que abasti un període de vuit anys.

SEGONA. EFECTIVITAT DE L'ACCÉS I LA INTEGRACIÓ EN ELS NOUS COSSOS

1. L'accés i la integració en els cossos regulats pels articles 111, 112, 119, 120, 121 i 129 i la disposició addicional novena han d'ésser efectius quan ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats, sens perjudici de l'aplicació immediata de la resta de la regulació continguda en el títol VIII.
2. El personal funcionari dels cossos docents estatals adscrit a llocs dependents de l'Administració educativa de la Generalitat, mentre no se'n produeixi la integració, forma part de la funció pública docent de la Generalitat.
3. El Govern ha de promoure les modificacions normatives per a garantir els règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats.

TERCERA. CONSELL ESCOLAR DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Al consell escolar de la ciutat de Barcelona, atesa la seva singularitat, li és aplicable el règim establert per als consells escolars territorials.

QUARTA. REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DE CONVENIS

1. El Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les partides pressupostàries a què fa referència la disposició final segona, amb l'objectiu d'assegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals s'ajusten en tot moment a l'evolució real dels costos i dels preus.
2. La previsió de revisió i actualització establerta per l'apartat 1 també s'ha d'aplicar als convenis que s'acordin en aplicació dels articles 166 i 167.

CINQUENA. ZONES EDUCATIVES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Els òrgans competents del Consorci d'Educació de Barcelona, creat a l'empara de la Llei 22/1988, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, han de determinar, en l'àmbit d'aquesta ciutat, les zones educatives definides per l'article 176.

SISENA. ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

El Departament ha d'identificar periòdicament, amb l'informe previ del Consell Escolar de Catalunya, els supòsits que comporten necessitats educatives específiques.

SETENA. ADSCRIPCIÓ DE CENTRES

Les adscripcions de centres existents es mantenen fins que s'apliqui el que estableix aquesta llei, d'acord amb el procediment que s'ha d'aprovar per reglament.

VUITENA. FINANÇAMENT D'ENSENYAMENTS POSTOBLIGATORIS

En funció de les necessitats d'escolarització derivades de la programació educativa, d'acord amb el que estableix l'article 200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formació professional en els centres que els imparteixen.

NOVENA. INTEGRACIÓ EN ELS COSSOS DOCENTS DE LA GENERALITAT DELS FUNCIONARIS DE CARRERA DELS COSSOS DOCENTS ESTATALS INCORPORATS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT

1. Sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona, la integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris docents estatals que presten serveis a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa, s'ha de portar a terme respectant en tot cas els drets econòmics de què gaudeixen en el moment de la integració i amb el manteniment de l'antiguitat que tenen reconeguda en el cos d'origen. La integració manté el reconeixement de les especialitats de les quals són titulars i es fa efectiva en els mateixos llocs de treball que tenen assignats, amb el mateix caràcter amb què han obtingut l'adscripció.
2. S'integren en el Cos de Mestres de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal de mestres incorporats a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa.
3. S'integren en el Cos de Catedràtics d'Educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de catedràtics d'ensenyament secundari, catedràtics d'escoles oficials d'idiomes i catedràtics d'arts plàstiques i disseny incorporats a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa.
4. S'integren en el Cos de Professors d'Educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors d'ensenyament secundari, professors d'escoles oficials d'idiomes i professors d'arts plàstiques i disseny incorporats a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa.
5. S'integren en el Cos de Professors Tècnics de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors tècnics de formació professional i de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny incorporats a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa.
6. S'integren en el Cos d'Inspectors d'Educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal d'inspectors d'educació incorporats a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa.
7. L'ordenació dels funcionaris en els cossos docents creats per aquesta llei s'ha de fer respectant la data del nomenament com a funcionaris de carrera. En el supòsit de pertànyer a més d'un cos d'entre el Cos de Catedràtics d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el Cos de Professors d'Educació de la Generalitat de Catalunya o el Cos de Professors Tècnics de la Generalitat de Catalunya, s'entén com a data de nomenament la més antiga.
8. El que estableix aquesta disposició és aplicable als funcionaris docents que ocupin places vacants en els centres educatius dependents de la Generalitat en virtut de concursos de trasllat d'àmbit estatal que es convoquin d'acord amb la disposició addicional dotzena.

DESENA. ÒRGANS DE NEGOCIACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DEL PERSONAL DOCENT

1. La negociació col.lectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents s'ha de portar a terme per mitjà d'una mesa sectorial d'educació, en atenció a les condicions específiques de treball dels diferents col.lectius docents i al nombre d'efectius. Han d'ésser objecte de negociació aquesta mesa sectorial les matèries detallades en l'article 37 de la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, amb relació als funcionaris docents, sempre que no hagin estat objecte de decisió de la mesa general de negociació de la Generalitat.
2. Com a òrgan de representació dels col.lectius docents, s'estableix una junta de personal en cadascun dels serveis territorials en què se subdivideix l'estructura administrativa del Departament i a la ciutat de Barcelona, que han de funcionar com a unitats electorals, d'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 39 de la Llei de l'Estat 7/2007.

ONZENA. DRETS I DEURES DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA

1. Els educadors del primer cicle d'educació infantil, en l'exercici professional de llur especialització, a més dels drets que es detallen en llur conveni col.lectiu, tenen els drets següents:
   • a) Desenvolupar llur funció en el marc del projecte educatiu del centre.
   • b) Accedir a la promoció professional.
   • c) Accedir fàcilment a la informació sobre l'ordenació docent.
2. Els educadors del primer cicle d'educació infantil, en l'exercici professional de llur especialització, a més dels deures que es detallen en llur conveni col.lectiu, tenen els deures següents:
   • a) Exercir la funció d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
   • b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat amb vistes a fomentar en els alumnes els valors cívics.
   • c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica professional.
3. Pel que fa als professionals d'atenció educativa altres que els educadors de primer cicle, s'han d'adequar, en el conveni col.lectiu corresponent, els drets i deures a les responsabilitats específiques de llur exercici professional.

DOTZENA. CONCURSOS DE TRASLLAT D'ÀMBIT ESTATAL

1. Amb l'objectiu de fer efectius els principis d'igualtat i d'intercomunicabilitat entre els respectius sistemes educatius en el marc comú bàsic de la funció pública docent, definit per la legislació educativa, l'Administració educativa ha de contribuir a garantir la realització coordinada dels corresponents concursos de trasllat d'àmbit estatal que es convoquin periòdicament a l'efecte de proveir les places vacants que es determinin en els centres educatius dependents de la Generalitat, amb reconeixement del dret a participar-hi de tots els funcionaris públics docents, sigui quina sigui l'Administració educativa de dependència o per la qual hagin ingressat, sempre que compleixin els requisits generals i específics que estableixin les convocatòries.
2. L'Administració educativa de la Generalitat ha de garantir la concurrència dels seus funcionaris docents a les places dels concursos de trasllat convocades per altres administracions educatives, sempre que compleixin les condicions per a participar-hi.

TRETZENA. RETRIBUCIONS DEL PERSONAL CONTRACTAT DELS CENTRES PRIVATS CONCERTATS

El personal docent que presta servei en els ensenyaments objecte de concert i que percep les retribucions que deriven del contracte de treball, el conveni i la legislació laboral aplicable rep unes retribucions equivalents i en homologables a les dels funcionaris docents del nivell educatiu corresponent, que tenen en compte elements de promoció professional.

CATORZENA. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

En el tractament de dades, en l'àmbit del sistema educatiu, és aplicable la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Cal adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne la seguretat i la confidencialitat. L'Administració educativa ha d'afavorir la transmissió dels principis, els drets i les mesures de seguretat bàsiques amb relació a la protecció de dades.

QUINZENA. PROVISIÓ DE LLOCS D'INSPECTOR O INSPECTORA EN COMISSIÓ DE SERVEIS

La provisió temporal, amb els perfils que s'estableixin, de llocs d'inspector o inspectora en comissió de serveis s'ha de fer per mitjà de convocatòries de concurs de mèrits específics entre funcionaris dels cossos docents. S'hi han de valorar la capacitat professional i els mèrits específics com a docents. Entre aquests mèrits s'ha de considerar la pertinença al Cos de Catedràtics i, d'una manera preferent, l'exercici de càrrecs directius amb avaluació positiva i haver ocupat llocs de responsabilitat tècnica en l'Administració educativa de Catalunya.

SETZENA. EFECTES RETRIBUTIUS I GARANTIES DE L'APLICACIÓ DE L'ARTICLE 127.2

1. Les garanties retributives establertes per l'article 127.2 s'han d'aplicar al personal docent que ocupa o ha ocupat llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de l'Administració de la Generalitat que ha estat remogut del seu lloc discrecionalment o per alteració o supressió del lloc de treball a partir de l'1 de gener de 1981.
2. Els efectes dels drets retributius corresponents al component de les retribucions complementàries, establert per l'article 127.2, es reconeixen a partir de la data d'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 7/2007.

DISSETENA. ACREDITACIÓ PER A L'OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE GRADUAT O GRADUADA EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

S'ha d'establir per reglament el procediment d'acreditació per a obtenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria dels alumnes que consten al registre a què fa referència l'article 55.7.

DIVUITENA. INFANTS I JOVES EN SITUACIÓ D'ACOLLIMENT FAMILIAR

Els criteris de prioritat establerts per les lletres a i b de l'article 47.1 són aplicables als infants i als joves en situació d'acolliment familiar, atenent el domicili i la composició de la família acollidora.

DINOVENA. CENTRES QUE IMPARTEIXEN ACCIONS FORMATIVES DERIVADES DE LA INTEGRACIÓ DE LES OFERTES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El Govern adapta la composició, les funcions i la denominació dels òrgans de govern dels centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional per tal de garantir, d'acord amb l'ordenament, que la comunitat educativa, els representants dels agents econòmics i socials i la institució titular del centre participen en el govern del centre.

VINTENA. ADSCRIPCIÓ DE CENTRES A L'INSTITUT SUPERIOR DE LES ARTS

1. S'adscriuen plenament a l'Institut Superior de les Arts, als efectes establerts per l'article 66, els centres públics superiors de titularitat de la Generalitat, i també els que pugui crear, i, funcionalment, la resta de centres superiors de titularitat pública, i els centres superiors de titularitat privada s'hi poden adscriure als efectes funcionals que determini el conveni corresponent, entre els quals hi ha d'haver els relatius a les lletres b, c, i g de l'apartat 3 de l'article 66. Els altres centres, de qualsevol titularitat, que imparteixin qualsevol altre ensenyament artístic finalista de caràcter professionalitzador resten afectats pels criteris i les indicacions que emanen de l'Institut en els aspectes a què fa referència l'esmentat apartat 3 de l'article 66 que els siguin aplicables.
2. El personal docent adscrit a llocs docents dels centres a què fa referència l'apartat 1 manté la seva vinculació, administrativa o laboral, amb l'administració o l'entitat titular del centre, sens perjudici de les funcions d'aquestes, que, d'acord amb el que estableix l'apartat 1, passen a ésser exercides per l'Institut.
3. Els centres de titularitat de la Generalitat a què es refereix l'apartat 1 s'adscriuen plenament a l'Institut sens perjudici de continuar com a patrimoni de la Generalitat, a la qual han de revertir en el mateix estat en què s'han adscrit a l'Institut, en el cas que aquest se suprimeixi.

VINT-I-UNENA. ADEQUACIÓ A LA LLEI 22/1998, DE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA

Les referències que l'article 66 i la disposició addicional vintena fan a la Generalitat, al Departament i a l'Administració educativa s'han d'entendre referides al Consorci d'Educació de Barcelona en tot allò en què aquest hagi assumit les competències que li atorga la Llei 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona.

VINT-I-DOSENA. CONVENIS PER A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Els convenis entre el Departament i els ens locals per a l'educació infantil han de vetllar perquè restin garantides les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació d'aquest servei.

VINT-I-TRESENA. ESTATUT DELS PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ

El Govern, en aplicació del que estableix el títol VIII, ha d'establir per reglament un estatut de l'exercici de les professions relacionades amb l'educació no universitària a Catalunya.

VINT-I-QUATRENA. SUBSTITUCIÓ TEMPORAL DE MEMBRES DE L'EQUIP DIRECTIU DELS CENTRES PÚBLICS

El funcionari o funcionària docent d'un centre públic que, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, sigui nomenat temporalment per substituir la baixa del titular o la titular d'un òrgan unipersonal de direcció o coordinació del centre té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i les mateixes obligacions que té el titular o la titular de l'òrgan.

VINT-I-CINQUENA. GESTIÓ DEL CONJUNT DE CENTRES PÚBLICS DE LA GENERALITAT

El Govern ha de formular les propostes legislatives necessàries per a la creació de l'instrument adequat per a aconseguir la màxima eficiència en la gestió del conjunt de centres públics de titularitat de la Generalitat i afavorir-ne la qualitat.

VINT-I-SISENA. ENSENYAMENTS ARTÍSTICS NO REGLATS

L'Administració educativa promou els ensenyaments artístics no reglats per mitjà de l'articulació de convenis amb els titulars de centres, d'acord amb la programació de l'oferta específica a què fa referència l'article 200.2. Aquests convenis han de tenir en compte, si escau, la singularitat dels itineraris formatius que condueixen a l'accés a estudis reglats de caràcter professionalitzador.

VINT-I-SETENA. EXCEPCIONS DEL PRINCIPI D'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE CENTRES

L'establiment d'escoles que imparteixen exclusivament ensenyaments no reglats de música o dansa i d'altres centres que imparteixen exclusivament ensenyaments postobligatoris que no condueixin a l'obtenció de títols o certificats amb validesa a tot l'Estat s'ha de subjectar al procediment de comunicació prèvia, d'acord amb el que el Govern estableixi per reglament, sens perjudici de l'aplicació del principi d'autorització administrativa a la resta de centres de titularitat privada.

VINT-I-VUITENA. CREACIÓ I REGULACIÓ DEL CENTRE SINGULAR PER A L'EDUCACIÓ NO PRESENCIAL

1. El Govern, en el termini de tres anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de crear i regular el centre singular a què fa referència l'article 55 i n'ha d'establir la denominació.
2. En el centre per a l'educació no presencial, a més dels llocs amb atribucions docents, s'hi poden preveure, per a les tasques de direcció i gestió, llocs no reservats exclusivament a docents.
3. La regulació del centre per a l'educació no presencial, d'acord amb la singularitat de la seva funció, no està sotmesa a les prescripcions dels títols VII, VIII i IX. No obstant això, la provisió dels llocs docents s'ha de fer pels procediments establerts pel títol VIII i la dels llocs no reservats exclusivament a docents s'ha de fer pels procediments generals aplicables.

PRIMERA. CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA

La fórmula de composició del Consell Escolar de Catalunya es manté com a màxim fins al finiment del termini de desplegament d'aquesta llei.

SEGONA. HOMOLOGACIÓ RETRIBUTIVA I DE CONDICIONS DE TREBALL DEL PROFESSORAT DELS CENTRES QUE PRESTEN EL SERVEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

1. S'han de consignar gradualment en el pressupost anual de la Generalitat, en el termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les partides suficients per a assolir l'homologació retributiva del professorat que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats amb el professorat dels centres públics.
2. La quantia del mòdul per unitat escolar regulada per l'article 205 ha d'incloure de manera gradual, en el termini de vuit anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les quantitats necessàries per a definir les condicions de treball del professorat que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats, prenent com a referència les condicions del professorat dels centres públics.

TERCERA. MANTENIMENT DELS DRETS ECONÒMICS DEL PERSONAL DOCENT QUE S'INTEGRA EN ELS COSSOS DOCENTS DE CATALUNYA

1. El desplegament del que estableix aquesta llei no pot comportar, per al personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació, la disminució dels drets econòmics vigents en el moment que se'n faci efectiva la integració, sigui quina en sigui la situació administrativa.
2. Al personal docent que no es trobi en la situació de servei actiu, se li han de reconèixer els drets econòmics a partir del moment en què es produeixi el reingrés al servei actiu.

QUARTA. TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA D'ESTADIS DOCENTS EN EL SISTEMA DE PROMOCIÓ DOCENT

1. El Govern ha de regular la transformació i la transició del sistema de promoció docent per estadis al sistema de promoció professional per graus i categoria superior de sènior.
2. El personal interí docent i el personal laboral de religió que tinguin reconegut el dret a percebre estadis docents abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei mantenen el complement retributiu corresponent de manera transitòria fins al moment que ingressin al cos de funcionaris docents corresponent o cessin com a personal interí.

CINQUENA. HOMOLOGACIÓ RETRIBUTIVA I DE CONDICIONS DE TREBALL EN ELS SERVEIS EDUCATIUS

S'han d'homologar, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les retribucions i les condicions de treball de tots els professionals docents que exerceixin llurs funcions en llocs de treball dels serveis educatius en règim de comissió de serveis.

SISENA. MARC HORARI EN EL DESPLEGAMENT CURRICULAR

Mentre el Govern no dicti les disposicions reglamentàries corresponents al desplegament d'aquesta llei, són aplicables els preceptes del Decret 142/2007, del 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, i del Decret 143/2007, del 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària.

SETENA. PLA PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE EN EL SISTEMA EDUCATIU

1. El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu i l'ha de presentar al Parlament.
2. El pla a què fa referència l'apartat 1 ha d'incloure mesures específiques per a la igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, i també les mesures de prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes mesures s'han de referir tant als continguts i mètodes d'ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu.

VUITENA. APROVACIÓ DELS ESTATUTS DE L'INSTITUT SUPERIOR DE LES ARTS

El Govern, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar els estatuts de l'Institut Superior de les Arts i ha de publicar la relació circumstanciada dels centres superiors que s'hi adscriuen inicialment, amb les característiques, si escau, de cada adscripció.

NOVENA. INCORPORACIÓ ALS SERVEIS EDUCATIUS DELS FUNCIONARIS QUE HI TENEN DESTINACIÓ

Els funcionaris docents que ocupen amb caràcter definitiu llocs singulars en els serveis educatius en virtut de l'article 16 del Decret 155/1994, del 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament, s'incorporen als serveis educatius establerts per l'article 86 sense perdre les condicions laborals i d'estabilitat que el dit decret els atorgava. Així mateix, en les convocatòries de concursos de provisió de llocs singulars dels serveis educatius, ha d'ésser un mèrit rellevant la prestació prèvia de serveis, amb avaluació positiva, en aquest tipus de llocs de treball.

DESENA. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INSPECTORS EN COMISSIÓ DE SERVEIS

El Departament ha de fomentar, sens perjudici de la creació del Cos d'Inspectors d'Educació de la Generalitat de Catalunya, establerta per l'article 112, els procediments per a afavorir la consolidació de la situació administrativa dels inspectors que exerceixen la funció inspectora en comissió de serveis per mitjà d'un torn especial.

ONZENA. DOSSIER PERSONAL D'APRENENTATGE I REGISTRE ACADÈMIC PERSONAL

El Departament d'Ensenyament ha de prendre les mesures necessàries perquè, progressivament, els serveis de dossier personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal tinguin les característiques funcionals i operatives plenament definides, i estiguin tècnicament implantats i disponibles amb caràcter general en el termini d'aplicació d'aquesta llei.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1. Es deroguen:
   • a) La Llei 8/1983, del 18 d'abril, de centres docents experimentals.
   • b) La Llei 25/1985, del 10 de desembre, dels consells escolars.
   • c) La Llei 4/1988, del 28 de març, reguladora de l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya.
   • d) L'article 40 de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives.
2. Resten derogades les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei.

PRIMERA. ENS LOCALS

1. El Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribució de competències nova, formalitzada per conveni entre el Departament i l'ens local corresponent, ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament. Per a l'assignació dels recursos s'ha de tenir en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s'ha de fixar d'acord amb les entitats municipalistes. L'assignació de recursos ha d'ésser una condició necessària perquè entri en vigor la delegació de la competència.
2. El Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finançar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relació al segon cicle d'educació infantil, l'educació obligatòria, el batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la formació professional, l'educació especial, els ensenyaments d'idiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar l'equitat i la qualitat del Servei d'Educació de Catalunya.
3. El Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics.

SEGONA. FINANÇAMENT GENERAL

El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel.leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut.

TERCERA. DESPLEGAMENT REGLAMENTARI

S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del Departament.

QUARTA. ENTRADA EN VIGOR

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.