Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
accés a destacats
accés a enllaços directes
accés a relacionats

Departament d'Economia i Coneixement > Universitats i Recerca


Envieu a un amic

20.09.2005

La recerca i la innovació: motors per al creixement. El bloqueig pressupostari crea incertesa per al futur del 7è Programa Marc i el Programa per a la innovació i la competitivitat

Joaquim Nogueroles, assessor de polítiques europees del Patronat Català Pro Europa

Durant aquest segon semestre de 2005, la presidència britànica de la UE haurà de dedicar els seus esforços a continuar preparant el camí per aconseguir els objectius de creixement i competitivitat marcats al Consell Europeu de Lisboa (2000).

En aquesta mateixa línia, el Consell Europeu de Barcelona (2002) va marcar com a gran objectiu assolir l'any 2010 un 3% d'inversió en R+D respecte al total del PIB de la UE (dos terços d'aquesta inversió han de provenir del sector privat). Tot i això, la despesa en recerca l'any 2003 a la UE només va ser de l'1,93% del PIB, i actualment la xifra representa un 40% menys del que els Estats Units d'Amèrica dediquen a R+D. Aquesta gran diferència ve provocada pels minsos esforços que els sectors privat i públic europeus hi dediquen. L'Estat espanyol es gasta un 1,03% del seu PIB en recerca, i pretén arribar a l'1,5% l'any 2007. Catalunya hi destina aproximadament un 1,38% del seu PIB, i vol arribar al 2% abans de 2008, tal com s'ha compromès el Govern en el seu Pla de recerca i innovació (2005-2008).

El Regne Unit és molt conscient que el coneixement acumulat per mitjà de la inversió en R+D, la innovació i l'educació (el que s'anomena el triangle del coneixement) és vital per al creixement a llarg termini. De fet, els britànics sempre han invertit en la transferència de tecnologia, la innovació i el coneixement. L'excel·lència investigadora britànica és reconeguda arreu del món i les seves estructures de recerca (universitats, laboratoris, centres d'investigació, etc.) contribueixen de manera significativa a l'impuls de la innovació i la tecnologia europea i a la configuració de l'Espai Europeu de Recerca (ERA).

Durant la presidència britànica es negociaran dos dels dossiers més importants per rellançar l'Estratègia de Lisboa i escurçar les diferències amb els EUA i el Japó: les propostes del 7è Programa marc de recerca (PM) i del nou Programa per a la innovació i la competitivitat (PIC).

El 7è Programa marc de recerca
La proposta de la Comissió per al 7è Programa marc de recerca se centra principalment en la innovació i el coneixement per al creixement, i està orientada a la creació d'un espai europeu de recerca en què els investigadors, els coneixements científics i les tecnologies circulin lliurement.

Durant la presidència britànica, el Consell i el Parlament Europeu hauran d'examinar a fons aquesta proposta i s'hauria de poder arribar a un acord polític amb l'objectiu que s'aprovi definitivament sota presidència austríaca, per tal que pugui entrar en vigor l'any 2007. Al mateix temps, la Comissió també presentarà durant aquest semestre les seves propostes dels diferents programes específics (cooperació, idees, capital humà i capacitats) i també la seva proposta de regles de participació en el Programa marc. La presidència haurà d'iniciar els treballs sobre aquestes propostes abans que acabi el semestre.

Programa per a la innovació i la competitivitat
El PIC és l'altra de les propostes ambicioses per al rellançament de l'Estratègia de Lisboa. El Programa se centra a donar suport a totes les accions que desenvolupin la capacitat d'innovació i l'afavoriment de l'ús d'energies renovables, les tecnologies mediambientals i les tecnologies de la informació i la comunicació. En definitiva, pretén oferir a les empreses tot un seguit de mecanismes i instruments per potenciar el creixement sostenible i la creació de més i millors llocs de treball.

Durant aquest segon semestre de 2005 tindrà lloc al Consell un debat d'orientació sobre la proposta, i la presidència haurà de començar a establir i facilitar algun punt d'acord per tal que es pugui adoptar definitivament durant el segon semestre de 2006.

Una societat de la informació europea per al creixement i l'ocupació
El rol preeminent de les TIC en la renovada Agenda de Lisboa es basa en la identificació del coneixement i la innovació com a eixos del creixement i la competitivitat. Per això, els esforços de la presidència britànica se centraran a assegurar que les comunicacions electròniques siguin el fil conductor de la competitivitat europea i de les reformes estructurals necessàries.

En aquest sentit, s'adreçaran les qüestions que condicionen el mercat interior de les telecomunicacions, com ara la transposició efectiva del paquet legislatiu, a tots els estats membres amb la premissa que les TIC han d'esdevenir un servei universal accessible a tots els ciutadans.

El marc polític de l'acció comunitària serà l'Estratègia i2010, una estratègia global de la societat de la informació europea per al creixement i l'ocupació. i2010 proposa un conjunt de mesures polítiques proactives amb les prioritats següents: 1) la creació d'un espai d'informació europeu únic; 2) l'increment de la inversió en recerca, i 3) el foment de la inclusió social per mitjà dels serveis públics en línia de qualitat (eInclusió). Els instruments financers per materialitzar aquestes prioritats seran bàsicament el PIC i el 7è Programa marc d'R+DT.

Importància de la recerca i la innovació per a Catalunya
Tot i que el Consell Europeu del passat mes de juny no va ser capaç d'assolir un acord sobre les perspectives financeres per al període 2007-2013, sembla, segons l'última proposta de la presidència luxemburguesa, que Catalunya perdrà una gran quantitat de fons estructurals, ja que es reduiran, de manera significativa, els recursos destinats a l'Objectiu competitivitat regional i ocupació de la política regional. Per això, el 7è PM d'R+DT i el PIC són clau per al futur de la recerca i la innovació a Catalunya. El creixement econòmic i la cohesió social s'han de buscar, cada cop més, en els recursos dedicats a l'R+D, la innovació i l'accessibilitat a les tecnologies perquè l'empresa catalana no perdi el tren europeu de la competitivitat.

En l'àmbit de les TIC, les diverses administracions han emprès un conjunt d'iniciatives en aquesta direcció. Així, s'han intensificat els esforços per fer arribar la banda ampla i estendre la cobertura de la telefonia mòbil a tot el territori i per impulsar el programari lliure i en català. En el vessant comunitari, la Generalitat proposarà a la Comissió Europea ampliar el concepte de servei universal de telecomunicacions electròniques. El Govern català aposta, segons paraules del conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà, «per un accés universal que compleixi amb l'objectiu de Lisboa i que permeti que tots els ciutadans disposin dels serveis de telefonia fixa, telefonia mòbil, de veu i dades (GPRS), dels serveis audiovisuals, i d'Internet amb banda ampla actualitzable».

El bon desenvolupament de projectes concrets com el 22@, l'Administració Oberta de Catalunya (projecte conjunt de la Generalitat i LOCALRET per a la modernització i la digitalització de l'Administració pública catalana), la Bioregió i la Tecnoregió haurien de ser claus per situar Catalunya entre les regions europees del coneixement.

Altres temes
A banda d'aquestes dues grans propostes, la presidència britànica també haurà de concentrar els seus esforços a tirar endavant tot el procés de millora i simplificació legislativa per tal que les petites i mitjanes empreses puguin ser capaces de treure profit de les noves oportunitats que es presenten.

En l'àmbit de la recerca, la presidència també haurà de portar a bon terme els treballs d'implementació i organització del projecte de construcció i explotació del reactor termonuclear experimental (ITER), l'entitat legal del qual tindrà la seva base, probablement, a Barcelona.