Entrevista a Claudi Alsina: “Les matemàtiques són una part important de la nostra vida normal i de manera essencial en la ciència i en la tècnica.”

Catedràtic de matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Claudi Alsina actualment és al capdavant de la Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). A més, Alsina és un gran divulgador de les matemàtiques i un recol·lector incansable d’errors matemàtics de tota mena, i en són una bona mostra els seus populars llibres Asesinatos matemáticos i Los asesinos matemáticos atacan de nuevo. Amb motiu de l’Any Turing hem considerat oportú des de Recercat entrevistar el Dr. Alsina.

Ens podeu descriure molt breument per què ens serveixen les matemàtiques?

Les matemàtiques preuniversitàries han de servir per formar ciutadans ben preparats; perquè siguin competents, crítics i reflexius per entendre, discutir i resoldre els problemes normals de la vida quotidiana. Les matemàtiques universitàries o d’altres estudis postsecundaris han de preparar per a l’exercici d’una professió. Les matemàtiques avançades i la recerca han de donar suport al progrés humà i fer-lo avançar. Per tant, hi ha moltes matemàtiques i molts usos.

Tradicionalment aquesta assignatura ha estat el papu a les escoles i els instituts: per què generen tanta por les matemàtiques?

La por a les matemàtiques no és genètica! Sols es dóna quan el professorat no ha sabut transmetre joia i confiança, motivació i estímul de l’esforç necessari per aprendre amb goig i solvència.

La prima de risc, el percentatge de dèficit i deute, la taxa d’atur… Són temps en què els nombres esdevenen protagonistes de l’actualitat quotidiana: les matemàtiques són al centre de la nostra vida avui més que mai?

Rotundament sí. Les matemàtiques són una part important de la nostra vida normal i de manera essencial en la ciència i en la tècnica. No creure en la necessitat de reconèixer aquesta presència és un gran error. Pots acabar comprant preferents.

La vostra saga sobre assassinats matemàtics aborda errades relacionades amb les matemàtiques recollides en declaracions de personatges de la política, els mitjans de comunicació i tota mena de professionals… Allò de «totes les comunitats autònomes estaran per damunt de la mitjana» ha esdevingut tot un clàssic… Per què creieu que es diuen aquests disbarats?

Els assassinats matemàtics poden provenir d’incompetències numèriques o lògiques. Però moltes vegades provenen de no prestar prou atenció, de l’anumerisme, de la falta de sensibilitat numèrica. Els textos es repassen amb cura… però no necessàriament els nombres que contenen.

En el vostre darrer llibre, Los asesinos matemáticos atacan de nuevo, abordeu apartats com ara la publicitat, el turisme, Internet, la llar, la societat i la futurologia. Ens podeu avançar algun disbarat matemàtic que ens afecti quan fem turisme?

Les informacions dels guies turístics acostumen a ser curioses quan inclouen nombres. L’ús que fem dels mapes i els horaris també donen per a una aritmètica o geometria amb errors (escales, mides reals, durades de trajectes, pendents…). 

Creieu que s’està donant prou rellevància a la celebració de l’Any Turing al nostre país?

Turing és un personatge clau en el seu camp. Benvinguts els aniversaris per revisar les trajectòries exemplars.

La tradició matemàtica al nostre país està prou arrelada?

Les grans figures catalanes referents en matemàtiques al segle XX han estat Lluís Antoni Santaló, Pere Pi Calleja i Pere Puig Adam. En menor mesura, Ferran Sunyer, que va ser admirable quant a superació personal de dificultats. La Guerra Civil va fer perdre una generació de mestres que, com Santaló o Pi, van anar a l’exili, o com Puig, van treballar fora de Catalunya. A partir dels anys setanta la matemàtica catalana va fer un gran salt amb una embranzida exemplar en determinats camps de recerca.

I, quant al futur, tenim planter?

Hi ha una generació jove de gent de matemàtiques que és valuosa. Per tant, crec que el futur de les matemàtiques a Catalunya pot ser molt bo malgrat que els plans d’estudis de les facultats són francament millorables. Però cal notar que aquest futur inclou tant matemàtics com molta altra gent que treballa, usa o aplica les matemàtiques en el seu camp.