Departament d'Economia i Coneixement > Coneixement > Universitats i Recerca

Objectius de la prova
Anàlisi, comprensió i producció de textos en llengua catalana i resposta a qüestions sobre llengua i literatura.

Les proves de Llengua catalana i literatura tenen la funció fonamental d’avaluar les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.

D’acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova d’accés a la universitat corresponen al segon curs de batxillerat.

Estructura de l’examen
Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s’avalua la comprensió de textos, en la segona l’expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i el segon d’un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L’estudiant ha d’escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d’alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d’Ensenyament.

En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumne, i també comprovar l’assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:

• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l’elaboració d’una síntesi breu o un esquema, d’una proposta de títol, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un argument i a sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant identifica el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor.
• Preguntes adreçades a avaluar l’habilitat d’analitzar idees, opinions i arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l’ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.

Les preguntes d’aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i sempre s’inclourà en totes les opcions i models d’examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat.

Lectures prescriptives per al curs 2011-2012:

• Víctor Català, Drames rurals
• Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants

Lectures prescriptives per al curs 2012-2013: 

• Víctor Català, Drames rurals
• Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants

En la segona part, dedicada a l’expressió escrita, l’estudiant ha de demostrar la seva capacitat d’elaborar i manipular textos: d’una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d’algun dels temes o motius que es proposen (sempre relacionats amb el text de l’opció triada o amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria); d’altra banda, ha de demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l’autor, reformular un model textual en diferents registres, entre d’altres.

Aquesta part s’estructurarà en tres exercicis breus de redacció, de caràcter divers, que podran incloure des de la síntesi o la paràfrasi d’algun fragment del text inicial, fins a descriure algun objecte, posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d’algun dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua catalana i literatura.

La tercera part, comuna a les dues opcions de l’examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics. En aquesta tercera part, es poden plantejar preguntes sobre:

• l’estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• la flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
• funcions sintàctiques i sobre l’oració composta.
• lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes. 
• la naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica. 
• el registre lingüístic, graus de formalitat, etc.

Les preguntes d’aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.

El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la segona, d’expressió escrita, de quatre punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de dos. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s’aplicarà a l’examen en global, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d’elles serà de 0’50 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l’alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0’50 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte, que pot oscil·lar entre 0'1 punts i 0'15 punts, segons el tipus d'exercici.

Els criteris d’avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació de l’escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general.

En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S’expressen amb claredat les idees i els conceptes, d’acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d’una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada.

La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l’adequació al registre o la propietat amb què s’usen els mots.

La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d’estructures utilitzades (en l’ús d’oracions compostes, per exemple), l’ús adequat de l’ordre de les paraules, l’ús adequat dels pronoms, o la capacitat d’usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.

El document de "Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2012" es troba en format PDF en el document annex.

• Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2012 (37Kb)