Departament d'Economia i Finances
Data de publicació:23/9/2009
Castells presenta al Parlament l’informe d’auditoria sobre els estudis i dictàmens encarregats per la Generalitat el 2007
Directe a
· L’informe té per objectiu avaluar quatre aspectes essencials per cada un dels estudis: l’existència física del treball, la correspondència entre el preu pagat i el valor del treball (value for money), la seva utilitat i la possibilitat d’haver-lo realitzat per mitjans propis.
· El resultat en relació a aquests quatre aspectes que s’han pres en consideració és el següent:
Existència física dels informes: la Generalitat no va pagar, en cap cas, per un treball no realitzat.
Relació entre el preu pagat i el valor del treball: el preu abonat en un 3,3% del estudis no s’adiu amb el valor del treball.
Utilitat: del 9,6% dels estudis analitzats no se’n deriva una actuació suficient o rellevant posterior.
Mitjans propis: del conjunt d’estudis auditats, el 9% podria haver-se realitzat per part dels serveis de la Generalitat.
· L’informe s’ha elaborat seguint una metodologia homologable a la que utilitza la Unió Europea, i prenent una mostra representativa que pondera els grups considerats de risc.
· L’informe proposa mesures per millorar la gestió dels sistemes d’adjudicació d’estudis per part de la Generalitat.
El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, ha presentat avui al Parlament de Catalunya l’informe sobre els estudis i dictàmens tècnics encarregats per la Generalitat durant l’exercici 2007. Aquest informe ha estat elaborat per l’interventor general prenent com a base els treballs elaborats per tres empreses externes d’auditoria. Els auditors han fet diverses observacions sobre la mostra analitzada. L’informe de l’Interventor també formula diferents propostes i recomanacions relacionades amb la gestió dels fons públics que es destinen al finançament d’estudis i dictàmens tècnics.
És la primera vegada que el govern de la Generalitat redacta un document de caràcter transversal sobre els informes encarregats pels diferents departaments per analitzar la bona gestió dels recursos públics, la seva eficàcia i la seva utilitat. Així, a petició del departament d’Economia i Finances, les empreses auditores han analitzat quatre aspectes diferents per a cada informe de la mostra.
- L’existència física de l’estudi. La Generalitat no va pagar, en cap cas, per un treball no realitzat.
- El preu de l’informe. Els auditors han considerat que en un 3,3% dels estudis el preu abonat per l’administració catalana no s’adiu amb el valor del treball.
- La utilitat de l’estudi. D’un 9,6% dels informes (29 en total) no se n’ha desprès una actuació suficient o rellevant per part del departament o entitat que l’havia encarregat. Sota aquest paràmetre, els auditors en posen en qüestió la utilitat.
- La possibilitat d’haver-lo elaborat amb mitjans propis. A criteri de les empreses auditores, un 9% dels estudis (27 en total) haurien pogut ser elaborats pels serveis de la Generalitat.
Les empreses externes constaten l’important nombre d’expedients amb un import proper als 12.000 euros, límit que estableix la llei per poder adjudicar contractes sense concurs públic. També assenyalen que en determinats casos els departaments encarreguen estudis que aporten informació útil, però no indispensable. D’altra banda, es posa de manifest que l’Administració catalana, especialment les empreses públiques, tendeixen a contractar l’elaboració d’informes externs, existint de vegades organismes de la Generailtat capaços de prestar el mateix assessorament.
Un procediment d’auditoria rigorós assimilable als mètodes de la UE
El procediment seguit per les empreses d’auditoria ha estat especialment rigorós i s’equipara al que utilitza de forma habitual el Tribunal Europeu de Comptes per a casos similars. L’univers sobre el qual s’ha seleccionat la mostra consta de 2.469 expedients. Es tracta d’una xifra sensiblement inferior al total d’informes encarregats pel govern durant l’exercici 2007 (2.961) ja que s’han exclòs aquells expedients inferiors a 1.000 euros, els vinculats a la direcció d’obres o aquells que, en el cas de les empreses públiques, han de ser encarregats per llei.
La mostra final està formada per 300 estudis i dictàmens, un nombre molt superior al que exigiria el sistema de mostreig MUM, que és el mètode que utilitza la Unió Europea per avaluar la gestió dels fons europeus que fan els estats membres. A més, per dotar la mostra de màxima representativitat, es va decidir sobreponderar dos grups considerats de risc. Per una banda, aquells contractes d’entre 11.000 i 12.000 euros, ja que la regulació vigent aleshores establia aquest límit com el màxim per no haver de convocar un concurs públic per adjudicar el contracte. Aquest grup té un pes del 38,43% sobre la mostra. A més, també es va decidir donar una especial representació a aquells contractes superiors a 12.000 euros que, d’acord amb alguns dels supòsits que preveu la llei, es van adjudicar sense concurrència. Aquests casos signifiquen un 39,13% de la mostra.
Per garantir la màxima independència en el procés d’avaluació dels informes, el govern va encarregar el treball de camp a diverses empreses externes d’auditoria. En concret, es van dividir els dictàmens en tres lots per poder adjudicar la tasca a tres companyies diferents amb l’objectiu d’evitar que cap auditor revisés expedients d’un client seu.
Després que aquestes empreses analitzessin els informes i assenyalessin les incidències detectades, els departaments van presentar les seves pròpies al·legacions. Posteriorment es va dur a terme un segon procés d’avaluació atenent a les explicacions dels responsables de l’administració. Al final d’aquest procés d’al·legacions, es va considerar que 49 expedients presentaven, encara, alguna incidència.
Propostes i recomanacions
L’informe elaborat per l’interventor general proposa un conjunt de recomanacions per tal de millorar la gestió dels encàrrecs d’estudis i dictàmens per part de la Generalitat. Entre aquestes actuacions, destaquen:
· Delimitar el contingut de la partida pressupostària d’estudis i dictàmens, per tal de permetre’n un seguiment més acurat.
· Requerir en determinats casos a un avaluador extern que doni la conformitat al preu de l’estudi abans de procedir el seu pagament per part de l’Administració. També tindria potestat per autoritzar prèviament l’encàrrec d’un informe.
· Demanar a la unitat corresponent que hagi contractat un estudi o dictamen que a la seva recepció elabori un informe sobre la seva utilitat i les actuacions que se’n derivaran, així com el seguiment d’aquestes actuacions.
· Crear un registre de tots els estudis i dictàmens encarregats per l’Administració. D’aquesta manera se centralitzaria tota la informació i seria possible avaluar si és necessari regular la sol·licitud d‘assessorament extern, tenint en compte que la pròpia Generalitat disposa d’unitats especialitzades.
· Aprovar, per acord de govern, unes instruccions generals i d’obligat compliment que estableixin els criteris sota els quals seria possible encarregar informes i dictàmens externs, és a dir, sempre que siguin necessaris i que no existeixi la possibilitat de realitzar-los utilitzant mitjans propis.
A partir d’avui, tant l’informe de l’interventor com les anàlisis realitzades per les tres companyies auditores estan a disposició de tots els membres de la Cambra catalana. Al registre del Parlament s’hi ha dipositat una relació dels expedients analitzats (mostra), així com d’aquells en què s’ha detectat alguna incidència. També són consultables les al·legacions que, en tot el procés, va presentar cada departament.
Data de publicació:23/9/2009
